L'art de trair: prorrogada l'entrega de participacio

Doncs sí!

Teniu de plaç fins el proper dilluns dia 4 de maig per fer-nos arribar les vostres propostes.

Hem prorrogat l'entrega perquè pogueu acabar tot aquest munt de treballs que no us ha donat temps de finalitzar a data d'avui!!! ;-p

Ens els podeu enviar fins abans de l'inici del proper Rock en Viu de dilluns vinent.

Al proper programa ja anunciarem també les properes quatre caràtules proposades per a la 2a edició del concurs.

Estigueu al cas i poseu-vos a la feina... va, que tindreu tres dies de festa aquest proper capde!

Salut i roquenrol,

David Byrne, el cervell dansaire

El temps corre a favor de les troballes de Talking Heads en matèria d’afro-pop i funk enriquit. Noves bandes rendeixen homenatge als primers discos dels novaiorquesos, i la seva negativa a reunir-se no fa més que avivar el culte. És David Byrne qui el capitalitza en la seva nova aventura solista, amb factor retro però viva i brillant, com va demostrar divendres en un Palau amb les entrades esgotades. Retorn de l’artista a Barcelona 14 anys després de la seva última visita, a la mateixa sala.
En aquella època, Byrne començava a sospitar que els seus discos en solitari despertaven un interès relatiu i va optar per injectar cançons de Talking Heads als seus recitals en proporcions creixents. L’altra nit, va oferir set cançons del seu flamant Everything that happens will happen today i va consagrar la resta del repertori a les seves col·laboracions amb Brian Eno, la majoria en el marc de Talking Heads, entre el 1979 i el 1981. Un material que va arrasar al Palau i el va eximir, per una vegada, de cantar Psycho killer, que és anterior a aquesta època. Potser hi va faltar una altra guitarra, com la que al seu dia va tocar Adrian Belew, per fer encara més espesses les seves trames de funk exòtic, pervertides per l’afrobeat inventat per Fela Kuti. Però la banda va pegar fort des dels primers assalts a I zimbra, Help me somebody i Houses in motion.
Uniformes blancs, coristes i ballarins en un xou que va evocar el clàssic Stop making sense. El líder va llançar un xic d’ironia quan va recordar com van captar, Eno i ell, gravacions de música àrab i africana que van introduir a My life in the bush of ghosts («ara d’això en diuen sampler»); va cantar amb la seva tradicional tendència a l’espasme, va inserir solos furiosos amb el seu Fender Stratocaster i va presumir d’unes cançons i un so que, 30 anys després, segueixen sonant brutalment moderns.

‘REMAIN IN LIGHT’ / Tot i que Heaven va ser aplaudida, i peces noves com Life is long i Feel my stuff van inspirar exquisides coreografies, el cor el va posar el disc Remain in light (1980): el trance de Crosseyed & painless, Born under punches i Once in a lifetime, sortits d’una jungla hi-tech, generosos en ritme i cors hipnòtics. Als bisos, el baix de plom de Take me to the river (Al Green), marabunta afro amb The great curve i un Burning down the house per encendre la metxa i sortir corrents. Música per estimular les extremitats i la matèria grisa. Talking Heads no tornaran i això és el que més s’hi assembla. H

Loquillo es va mostrar fidel a si mateix i a les seves consignes combatives a la sala annexa del Sant Jordi

A bans que sortís a la venda ja era clar: Balmoral no seria per a Loquillo un disc més. I en conseqüència tampoc sembla disposat a abandonar-lo a corre-cuita per embarcar-se en un altre dels seus impulsius projectes. D’aquesta manera, a només set mesos de la seva presentació a l’Auditori, la gira corresponent va tornar a Barcelona dissabte passat, a la sala annexa del Palau Sant Jordi.
A la mateixa hora tenia lloc a la sala gran una ampul·losa festa organitzada per Los 40 Principales, una circumstància que El Loco no podia ignorar. Tan bon punt es va produir una petita errada tècnica, va aprofitar les pertinents disculpes per dir: «Aquestes coses són normals amb la gent que toca en directe, els que són aquí al costat toquen en playback». I, rient, va afegir: «Sí... sóc un fill de puta».
Començar amb Línea clara no només va ser una declaració de principis d’aquelles a què ens té tan acostumats. Curiosament, és una peça que, musicalment, hauria pogut firmar el tòtem indie Fernando Alfaro. I posats a relacionar-lo amb l’escena alternativa, quan va cantar Dispararé, ell mateix es va encarregar de recordar que l’havia gravat al costat del grup El Columpio Asesino.
La veritat és que, amb els seus pros i els seus contres, El Loco té poc a veure amb gent com El Canto del Loco. Com al principi, avui canta per als seus i, en conseqüència, va obviar gairebé tot el repertori dels anys 90 per centrar-se en el seu nou disc, els últims temes dels liquidats Trogloditas i, és clar, un bon nombre dels seus èxits dels anys 80. Va recuperar La mataré, malgrat que la dictadura de la correcció política últimament l’havia arraconat, i es va agenciar amb ella el moment més esplendorós de la nit, ballant amb ímpetu tanguer i demostrant una sorprenent forma física.

HELLS’ ANGELS / Va dedicar Hermanos de sangre a diversos dels membres dels Hells’ Angels que la setmana passada van ser detinguts, i entre el públic es van sentir crits demanant-ne l’alliberament. Va fer dels generosos bisos un concert en si mateix i, si bé Balmoral és un disc de reconciliació amb els seus vells amics, Loquillo segueix en guerra contra el món com si es tractés d’un esport. Tant canta recolzat en una improvisada peanya coberta amb la bandera de Barcelona, com qüestiona amb les seves pròpies cançons el destí de la seva ciutat. Sense els Trogloditas, però fidel com mai a un personatge que va crear fins i tot abans de ser cantant. H

Green Day portarà la seva nova òpera punk al Palau Sant Jordi

Green Day se sumarà l’1 d’octubre vinent al club dels grups capaços d’assaltar el Palau Sant Jordi. El trio californià debutarà al local olímpic per presentar 21st century breakdown, un disc amb estructura d’òpera punk que sortirà a la venda el 19 de maig.
Billy Joe Armstrong i companyia van trencar amb l’àlbum American idiot (2004) la tesi que el punk i els discos conceptuals eren idees incompatibles o superades, i la maniobra els va sortir bé: 12 milions d’exemplars venuts en plena era de la pirateria. Ara, 21st century breakdown hereta aquella ambició narrativa amb un repertori en tres blocs que tracta sobre “l’esvaïment del somni americà”.
El seu assalt al Sant Jordi demostra que no toquen sostre a Barcelona. Van debutar a la ciutat el 1991 a La Bàscula, i van seguir una progressió ascendent passant pel Garatge Club, Zeleste, el pavelló de la Vall d’Hebron i el de Badalona. Les entrades per al concert de la banda, que actuarà el 29 de setembre al Palacio de los Deportes de Madrid, sortiran a la venda divendres vinent i costaran 38 euros.

The Little i Beady Belle, caps de cartell del Festival de Jazz

Del 7 al 17 de maig se celebrarà a Vic l’onzena edició del Voll Damm Festival de Jazz de Vic. La programació ofereix 10 concerts en tres escenaris de la ciutat (Jazz Cava, Centre Cívic El Remei-Estadi i la sala Pasternak). El certamen també compta amb actes complementaris, com una filmoteca, una exposició o una masterclass d’electrònica aplicada a la veu i les cançons.
Artistes d’aquí, o residents al nostre país, que acrediten un prestigi internacional, compartiran cartell amb el quartet holandès The Little i la banda noruega Beady Belle. Entre ells, destaca l'osonenc Adrià Plana. El Festival es va presentar ahir

La Torratxa de Vic celebra el seu primer aniversari

El Centre Social Autogestionat La Torratxa de Vic ha celebrat el seu primer aniversari. Hi ho ha fet amb un cap de setmana ple d'activitats.

Com aperitiu, un cicle de xerrades i el concert d'Acústic, el dissabte. El plat fort del programa es va concentrar el diumenge, dia 12 d'abril, amb una cercavila, una jam session i una xocolatada, entre d'altres propostes. Va tancar la festa el concert d'Odisea de Homer, Thanks for coming, La Tropa i PDS.

La rumba de Dijous Paella, en directe a la sala Pasternak

El proper divendres, dia 17 d'abril, la rumba catalana s'apoderarà de la Sala Pastenak de Vic, de la mà dels Dijous Paella. El grup, de ben segur, farà cantar i ballar a tots els assistents.

- Més info al web de la Sala Pasternak

- Visitar el MySpace dels Dijous Paella

L’art de trair

Rock en Viu posem en marxa el concurs L’art de trair (anomenat així a partir de la cançó del mateix nom del grup Kitsch): un concurs relacionat amb les portades dels discs clàssics de la història del rock.

Si ets artista, dibuixant, pintor, fotògraf, il·lustrador... o res de tot això però... t’agradaria aconseguir un disc emblemàtic de la història del rock... el Rock en Viu te’l regala!
Més informació el blog http://rockenviu.blogspot.com us esperem a tots i penseu que les bases del
concurs son el blog de rock en viu

Kitsch actua en un bloc de pisos

Kitsch va actuar dissabte als pisos de protecció d'oficial de Cal General, a prop de l'estany de Banyoles, on els veïns ja han organitzat altres concerts de grups com ara Jamboree Gang, Carmen 113 i Two Dead Cats, sota la coordinació de Miquel Amela. Amb els músics repartits entre diferents pisos –inclosa una secció de vent–, Kitsch hi va estrenar la cançó Vigília i la va tocar en més d'una ocasió per gravar-ne un videoclip, realitzat per Octavi Espuga.

AC/DC complau el Sant Jordi amb una allau d’himnes del rock dur

La campana gegant de Hells bells, la nina inflable de Whole lotta Rosie, els canons de For those about to rock... Són gags que ocupen un aparador preferent del museu del rock. Ahir a la nit es van succeir, sense modificacions respecte a gires passades, en un Palau Sant Jordi ple, amb 18.000 persones. Els xous d’AC/DC s’assemblen cada vegada més a una obra de teatre on el guió va ser escrit fa molt, però aquest component de ritual no resta intensitat a l’experiència, sobretot si no es repeteix cada any. Va ser, en fi, una sessió de rock’n’roll-espectacle oficiada amb l’excusa d’un disc fresc, Black ice, que va aportar cinc cançons.
Un vídeo de dibuixos animats que culminava amb la imatge d’un tren va iniciar el xou. La locomotora acabava sortint de la pantalla i plantant-se a l’escenari en una reproducció a mida real. En el món d’AC/DC, la metàfora no existeix. Tot és molt real, molt palpable i molt gran. Va sonar Rock’n’roll train i el quintet va entrar en acció a tot drap. L’escenari, net d’accessoris i, al centre, una llarga passarel·la que comunicava amb la pista. Ràpides referències a la història: un Hell ain’t a bad place to be que va evocar els dies de Bon Scott (el cantant original, mort el 1981) i un irreprotxable Back in black. La gorja de Brian Johnson va insinuar aquest entranyable tacte a paper de vidre industrial.

ANGUS YOUNG, ESTRELLA // Però la vedet d’AC/DC segueix sent el seu guitarra solista, Angus Young, el nadó del grup (que ahir feia 54 anys). Encara que li van els solos com a qualsevol guitar hero, les seves intervencions semblen més pròpies d’un nen malcriat que d’un virtuós. Ben flanquejat pel seu germà Malcolm i una titànica secció rítmica, va portar les regnes a Dirty deeds dine dirt cheap, Shot down in flames i un histriònic Thundertruck. I a The Jack, «una cançó sobre una dona molt, molt bruta», segons va anunciar Johnson, va oferir el seu proverbial numeret de striptease, coronat amb l’exhibició de la seva roba interior (amb logo d’AC/DC inclòs). El cantant es va balancejar en el pèndol d’una campana gegant a Hells bells, i després d’un parell de peces noves, War machine i Anything goes, va abanderar un expeditiu You shook me all night long que va exaltar els ànims.
A partir d’aquí, la munició utilitzada va ser de detonació assegurada. Un TNT amb flamarades de dos metres d’alt, un Whole lotta Rosie representat per la seva mascota inflable, de desproporcionats atributs pectorals, i un Let there be rock dissenyat a la glòria d’Angus Young. En els bisos, els dos últims cartutxos: Highway to hell i For those about to rock, aquesta puntuada per estridents canonades. Hard rock d’alta graduació i un guió ric en cops d’efecte però amb canvis mínims respecte a les visites del grup el 2000, 1996, 1991 i 1981. Però, vist el seu èxit, el que en altres resta, a AC/DC suma. O una cosa així.

U2 obre les portes a un tercer concert al Camp Nou

L’inici del 360° Tour d’U2 va camí de batre tots els rècords de la història de la música en directe a Espanya. Segons va anunciar ahir Catalunya Ràdio, el grup irlandès ja té previst oferir un tercer concert a Barcelona si s’esgota el paper del segon en un procés similar al que es va viure la setmana passada quan es van vendre les 90.000 entrades del Camp Nou en tan sols 54 minuts.
No va trigar gaire la promotora del concert, Doctor Music, a comunicar un segon concert per al 2 de juliol, dos dies després del primer. Les noves entrades es posaran a la venda aquest dimarts, 31 de març, a través dels punts de venda habituals de la xarxa Tick Tack Ticket, al 902 15 00 25 i per internet a ticktackticket.com i ticketmaster.es, així com en totes les botigues d’Espanya de la cadena Fnac. El preu també serà de 150, 85, 65 i 30 euros per a les de seient reservat i 55 per a les de pista.
A favor d’aquesta macroexhibició barcelonina hi està jugant el calendari de la gira. Després de l’estrena, la següent estació serà l’estadi de San Siro de Milà el 7 de juliol, és a dir amb prou marge per celebrar un tercer concert al Camp Nou, que podria deixar tan malparada la gespa com plenes les arques del club blaugrana. S’estima que per cada actuació el Barça ingressarà un milió d’euros. U2, per tant, està en condicions de superar els dos actes de l’estiu passat de Bruce Springs-
teen en les que seran les seves úniques actuacions espanyoles del 360°

Los Rebeldes, en la seva gran nit

Els fans de Los Rebeldes van sortir de l’armari. Arrossegaven molts anys de reclusió i desterrament, deportats extramurs pel mercat de tendències. Però Luz de Gas va ser seu per una nit. Hi havia rockers amb barret vaquer, banderes sudistes i la plana major dels Ángeles del Infierno. Molt públic devot que va desbordar la sala i va subministrar a Carlos Segarra una injecció d’estima i ego suficient per mantenir-lo a mil per hora durant una altra dècada, la quarta de la seva carrera. Ell va ser el protagonista d’una nit de germandat i rock’n’roll que quedarà immortalitzada en disc i DVD, tot i que, més enllà d’aquests suports, tindrà, segur, la longevitat garantida als plecs de la seva memòria.
Un concert amb diversos fronts: va reivindicar l’actual formació del grup i va recordar el pes històric del quartet original, que va interpretar cinc temes; va crear vincles amb convidats selectes però el centre de la foto va ser sempre per a un Segarra pletòric. Rock’n’roll amb cites als clàssics; contagiat de blues i swing, com en la cançó que va obrir la nit, Mía.
Shuarma, ex-Elefantes, es va sumar a última hora al cartell i va cantar amb Segarra Un español en Nueva York, un dels punts àlgids d’un primer bloc de cançons que va comptar amb Mürfila i que va incloure dos títols de l’última collita del grup, Perros y gatos i Orgullo y pasión. En la primera va irrompre Chiqui Martí, tot i que el seu strip-art va brillar (i va sorprendre) més en la segona intervenció, al final del concert, quan es va enfilar per una barra d’acer al so d’Eres especial.

VINCE TAYLOR, REPESCAT / Jaime Stinus (ex-Mondragón) va aplicar el seu estilisme de guitarra a Las caras de la moneda, i el cor de la nit va correspondre al revival de la formació original, amb Aurelio Morata i Moisés Sorolla (Tired and sleepy, d’Eddie Cochran), a qui es va sumar Emilio Díaz Speed a Cerveza, chicas y rockabilly. «Només hi ha dues persones que es poden permetre no tenir cognom: Elvis i Loquillo», va anunciar Segarra. Amb el del Clot van evitar cançons òbvies i van rescatar una crua Brand new Cadillac, de Vince Taylor, i Billy La Rocca (del disc Nueve tragos, de Loquillo). Jaime Urrutia, amb gorra de chulapo («jo sóc torero i rebel»), va atacar Agua de Valencia i, després de Mediterráneo, Dani Nel·lo va bufar el saxo en una recta final que va conduir a Bajo la luz de la luna, Esto es rock and roll i Mescalina. I Segarra se’n va anar flotant en un núvol en la nit de la seva vida.

Albert ets únic... (no t'oblidare'm mai)

Fotos realitzades per Joan Vilar.

Ahir a la nit, al Teatre auditori de Calldetenes, Osona. Varem disfrutar de la actuació del cantautor Albert Pla, de Sabadell.
El Teatre estava ple de gom a gom, gent de totes les edats (grans i petits).
L'Albert Pla, acompanyat d'una guitarra i quatre focos, ens van fer passar una estona molt agradable, un espectacle que va durar dues hores sens va fer molt curt.
La gent va acompanyar la vetllada, cantant i aplaudint les seves cançons.
Un concert d'Albert Pla, marcant "La diferencia" , com el nom del seu últim treball.
Al concert ens va oferir, les cançons d'aquest últim treball, però recordant per acabar la nit alguna de les cançons com La sequia, i Jo vull ser torero, cançons del seu primer disc.

Manel + Marc Puigdomènech quartet protagonistes del proper concert de la K.O.K.

Amb el bon record que va deixar el passat cap de setmana, Willie Nile, la gent de la K.O.K. ja preparen un nou concert.

Ara, serà el torn de Manel i de Marc Puigdomènech Quartet. La cita, el proper 9 de maig a partir de les 23:30 h al rockòdrom dels Hostalets de Balenyà.

- Més info des del bloc de la K.O.K.

- Galeria de fotos del concert de Manel a Manlleu

- Anar al MySpace de Manel

- Noticies publicades dels concerts de la K.O.K.

Albert Plà porta a Calldetenes un espectacle «multimerda»

Albert Plà serà el proper dissabte 21 de març, a les 22:00 h, a l'Auditori Teatre de Calldetenes. El polifacètic cantautor presentarà la seva ultima proposta, "La Diferencia", un espectacle "multimerda", com l'anomena ell mateix.

En el muntatge, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenitat desemboca en el desenfrè. Tot, i com fa sempre Pla, buscant l'estreta linia que separa el bé del mal, el blanc del negre.

concert d'homenatge a Oriol Payàs

El recinte firal del Sucre de Vic va acollir aquest dissabte, dia 14 de març, el concert benèfic In Memoriam d'homenatge a l'Oriol Payàs.

Al concert, hi van participar els grups Eikostate, Joana Serrat, Tray Again, Near to Nothing, Apeiron, Turnstile i Los Flanagan. També hi va haver l'actuació del Mag Pota.

L'entrada valia 4€ i tots els beneficis recaptats es van destinar a Osona Contra el Càncer.

Manel omple a vessar la sala Pasternak

El passat dissabte, Manel va presentar el seu treball "Els millors professors europeus" a la sala Pasternak de Vic. El local es va omplir omplir de gom a gom d'un public entregat, que no es volia perdre el concert del quartet de la vila de Gràcia.

El nou disc de Bob Dylan, 'Together through life', surt a la venda el 28 d'abril

Bob Dylan publicarà el seu nou disc, que porta per títol Together through life el pròxim 28 d'abril, un treball en què el cantautor retorna al so dels estudis de gravació dels anys 50, segons explica ell mateix a la seva pàgina web.

Tal com comenta el músic en una entrevista que publica a la seva web, l'àlbum va començar a gestar-se amb la cançó Life is hard, composta per formar part de la banda sonora de l'última pel·lícula del director francès Olivier Dahan, My own love song, protagonitzada per Renée Zellweger i Forest Whitaker.

"L'any passat Dahan em va proposar compondre algunes cançons per a un film que estava escrivint i dirigint sobre un viatge d'autodescobriment que té lloc a l'Amèrica del Sud", explica Dylan, tot i que remarca que no totes les cançons de Together through life estan escrites especialment per a la pel·lícula.

"Vaig començar amb Life is hard i després la resta del disc va agafar el seu propi camí", afegeix l'artista, per a qui el so dels estudis de gravació dels cinquanta, com els Chess Records o els Sun Records, ha estat una referència en aquest àlbum per la seva "intensitat" i perquè "tota la vibració sembla venir de dins del teu cap, està viva".

Tona estrena un festival de música independent

El 1r Festival de música independent Sonatona tindrà lloc a la sala la Canal de Tona els dies 13 i 14 de març, a partir de les 11 h de la nit. Alguns dels grups que participaran al festival son Otros Tr3s, Moreno del Metal, LNG i Panteon.
Tot i que en aquesta primera edició predominarà la música més intensa i potent, amb alguna nota diferent com el hip-hop de LNG, el festival no es vol tancar a cap estil en concret i deixa les portes obertes tots els estils musical per a les properes edicions.

El cartell agrupa bandes més experimentades en els escenaris amb grups que comencen a forjar-se en el món musical. “Aquesta barreja de veterania i joventut assegura un espectacle molt enriquidor tant per als músics participants com per al públic assistent”, expliquen des de l’Ajuntament de Tona.

El festival dóna l’oportunitat a diferents bandes del poble (o amb algun component tonenc) de donar-se a conèixer. L’entrada és gratuïta.

El cartell del festival serà:

Divendres, 13 de març, a partir de les 23 h:

Arakiry

Panteon

Moreno del Metal

Nylfheim

Dissabte, 14 de març, a partir de les 23 h:

LNG (La Nueva Generación)

Lost

Trilok

Otros Tr3s

L'home Groc en concert !

La sala de la cooperativa de L'Esquirol acull aquet dissabte un concert del grup Osonenc L'home
groc i a més la vetllada inclorá la presentació dels nous grups Miss Tela i Los Tergal.
I el horari del concert será a partir de les 11 de la nit

la noche del Leeds

Aquest dimecres dia 4 de març la noche del Leeds estarem al programa BON COP DE ROCK d'El 9 TV.


Els horaris d'emissió són:

Dimecres 4 de març: 22:30h i 01.30h Dijous 5 de març: 11:30h i 15:30h

Che Sudaka, en concert a la sala Siracusa de Tona

Che Sudaka, un grup de sis musics procedents d'Argentina i Colòmbia i consolidat als carrers de Barcelona, portaran el seu directe ple d'energia a la sala Siracusa de Tona. El concert es farà aquest divendres, dia 6 de març, a partir de les 23:30 h.

Després del concert, la festa continuarà amb PD Almogàver i la seva selecció de música catalana.

El guitarrista Albert Comerma fitxa per la marca Duesenberg Guitars

El guitarrista vigatà Albert Comerma ha arribat a un acord amb la prestigiosa marca de guitarres alemanya-americana Duesenberg per ser nou "endorser" de la firma, que compta amb músics del nivell de Ron Wood (Rolling Stones), Bob Bandiera (Bon Jovi, Southside Johnny), Carl Carlton, Joe Walsh (The Eagles), Paul Carrack, Davey Johnstone (Elton John Band), ZZ Top… entre d’altes.

Cal recordar que Albert Comerma va ser proclamat millor guitarrista Emergenza Espanya el passat més de juliol, i que el més d’octubre es va incorporar a Sargon, una de les millors bandes de metal del país, que fa poc acaba de treure al mercat un nou disc, "Vida", amb el segell discogràfic Weight Recordings

U2 fa un espectacular concert al terrat de la BBC

El grup irlandès U2 ha actuat aquest divendres a la nit al terrat de l'edifici central de la BBC a Londres, davant d'uns 5.000 vianants que es van acostar a escoltar les noves cançons del grup. U2 va presentar a la televisió pública britànica el seu últim disc No Line on the Horizon, que surt a la venda aquesta setmana. El grup capitanejat per Bono va tocar Get On Your Boots, Magnificent, Vertigo i Beautiful Day.

Amb aquesta actuació, U2 ha tornat a emular els Beatles, que també van actuar en un terrat per enregistrar Get back. Fa uns anys, el grup irlandès va fer el mateix per enregistrar el vídeo d'una de les seves cançons més populars, Where the Streets Have no Name.

La noche del Leeds

Hola a tots!

Aquest dilluns dia 2 de març la noche del Leeds estarem al programa ROCK EN VIU de Ràdio Taradell, 106.7fm o www.radiotaradell.net

El programa s'emet entre les 19:00h i les 21:00h i hi haurà una entrevista i... bé, escolteu-ho i ho sabreu!!!


Si voleu més informació entreu a www.rockenviu.blogspot.com o afegiu-vos al grup "Rock en Viu" del Facebook.


Salut!!

U2 engegarà la gira a Barcelona

La banda presentarà 'No line on the horizon' el 29 i el 30 de juny a Catalunya, possiblement al Camp Nou

Els U2 no volen ser menys i buscaran igualar, el 29 i el 30 de juny, el récord d’assistència a un concert de rock a Barcelona, registrat l’any passat per Bruce Springsteen, que el juny passat va aconseguir omplir dues nits consecutives el Camp Nou, cosa que significa que el van veure unes 150.000 persones en menys de 48 hores. Segons ha anunciat el periodista Jordi Tardà, la banda irlandesa donarà el tret de sortida a la nova gira europea a Barcelona i tot sembla apuntar que l’estadi del Barça serà l’escollit. U2 presentarà el seu nou disc, No line on the horizon, el primer d’estudi des How to dismantle an atomic bomb, del 2004, amb el qual ja van omplir, el 7 d’agost del 2005, el recinte esportiu. El lloc, tanmateix, encara no està del tot confirmat, sí, però les dates.

Segons el conductor del Tarda Tardà, el grup capitanejat per Bono actuarà dins d’una esfera, en un escenari considerat com un dels més grans i impactants de la història del rock. Els concerts d’U2 són un espectacle en ells mateixos i, música a part, despleguen una varietat de recursos tal que justifiquen estadis de grans dimensions per escoltar rock’n’roll.

El ‘single’, diumenge
No line on the horizon es posarà a la venda en cinc formats diferents, vinil inclòs, el 2 de març pròxim. A partir d'aquest diumenge els seguidors dels de Dublín es poden descarregar el primer single del disc, Get on your boots, que ens porta directament al seu anterior àlbum: rock incisiu, guitarres sorolloses, un treball rítmic força depurat i la veu d’un Bono que, amb l’edat, sembla guanyar encara més matisos. La lletra fa una crida a l’esperança i a l’activisme –d’aquí “el posa’t les botes” del títol– en un temps en què, potser sí, “el futur necessita un gran petó”.

Produït per Brian Eno, Danny Lanois i Steve Lillywhite, el nou disc d’U2 s’ha enregistrat entre Fes (Marroc), Dublín, Nova York i Londres.

Marc Parrot, pop de tub catòdic

Amb freqüència, el Marc Parrot mediàtic ha enfosquit el Marc Parrot músic. El record, encara viu, del seu àlter ego El Chaval de la Peca i els seus populars bolos televisius, com, per exemple, a La marató, de TV-3, han relegat a un segon pla la seva evolució com a creador, que avança de manera obstinada, encara que sigui a l'ombra. Parrot ja té sis discos amb el seu nom i, sobretot en els dos últims, ha anat teixint un estil propi que li permet fer operacions com la de divendres a Luz de Gas, on va gravar en directe el seu nou treball, en compacte i en DVD, en el marc del festival Barnasants.
Un concert antològic, amb protagonisme per al seu últim disc, Interferència, i gags escènics. Parrot va adornar el lloc amb televisors de tub catòdic i velles antenes, a joc amb les seves inclinacions per la tecnologia vintage. El seu discurs complet és una exhibició de neoprimitivisme en què aplica mètodes de gravació sofisticats a cançons de tacte rupestre, amb ritmes picapedrers i un so de guitarra barroer i distorsionat sense ser ni heavy, punk ni garatge, en què contrasten detalls melòdics infantiloides. Una identitat una mica rebuscada, pròxima en ocasions al so tribal postmodern d'un Beck, a la qual Marc Parrot ha trobat el punt a través de cançons afinades, com Ulleres per veure-hi malament i Sóc la pedra, que van obrir l'actuació.

DAIQUIRI SURREALISTA
La influència de Tom Waits i de cançons com Underground es va mostrar a Faig llenya, del seu disc anterior, Mentider. Però, en el nou material, Parrot va sonar més que mai a si mateix, fonent una certa recreació de la lírica friqui (Cinc caps, Bocagrossa), manifestos romàntics surrealistes (La reina del meu cor) i trets filosòfics en clau desdramatitzadora (Ara que estic mort, que els seus músics i ell van interpretar amb camises florejades, garlandes, maraques i prenent un daiquiri).
Aquesta vegada va recuperar cançons d'etapes anteriors, com Mis botas, Rompecabezas i Tesoro de chatarra, que apuntaven en una direcció avui consumada. Va estrenar una peça nova, Avions, i es va acomiadar després d'una recta final en què van caure Superheroi, Una cançó i el recés de pau d'Una flor no fa estiu. Bé, pau relativa: en el món de Marc Parrot, tot plegat és una mica borrós. En les seves cançons hi abunden paraules com interferència, boira, entelat, esquerda... A Ulleres per veure-hi malament hi ha la clau de l'assumpte. Esperem que segueixi endarrerint durant molt de temps la seva visita a l'oftalmòleg.

Metallica actuarà l'11 de juliol a BCN

Barcelona acollirà el festival de rock Sonisphere, amb Metallica com a cap de cartell, l'11 de juliol vinent al parc del Fòrum. A més també hi actuaran Slipknot, Mastodon i Lamb of God, entre altres bandes de l'escena dura. Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda dilluns que ve, 16 de febrer. Costaran 70 euros i es podran adquirir a la Fnac, Carrefour i la xarxa Tick Tack Ticket.
La capital catalana serà, juntament amb Nimega (Holanda), Hockenheim (Alemanya), Hultsfred (Suècia), Pori (Finlàndia) i Stevenage (Anglaterra) una de les sis ciutats europees on es desenvoluparà la primera edició de Sonisphere, un festival internacional que portarà en gira alguns dels millors grups de rock del moment.
El conjunt nord-americà, cap de cartell a totes les ciutats, compartirà escenari amb altres pesos pesants del rock com Linkin Park (Finlàndia i Anglaterra), Die Toten Hosen (Alemanya), Slipknot (Holanda i Barcelona) o Mastodon (actuaran a les sis ciutats).
"Estem encantats d'anar de gira per Europa amb Sonisphere", ha afirmat Lars Ulrich, de Metallica. "Els festivals d'estiu a Europa són el que sap fer millor Metallica. Estem desitjant poder tornar a veure tots els nostres fans europeus", afegeix un dels líders del veterà grup de hard rock de Los Angeles.
El festival presentarà dos escenaris en què els grups aniran alternant actuacions sense solapar-se. La intenció dels organitzadors és perpetuar l'esdeveniment i que, a partir del 2010, s'expandeixi més enllà d'Europa per convertir-se en un fenomen mundial. Els cartells complets de cada ciutat es donaran a conèixer molt aviat.

ELS PARES
Sonisphere és un festival que arriba de la mà dels creadors dels llegendaris festivals britànics Monsters of Rock i Download. L'edició espanyola del Sonisphere comptarà amb Last Tour International com a coorganitzadors, també responsables d'altres festivals com el Bilbao BBK Live, Azkena Rock Festival o Getafe Electric.

AC/DC 'ven' tot el Calderón i té gairebé ple l'Estadi Olímpic

El rock dur d'AC/DC és immune a la crisi. Després d'haver esgotat en quatre hores les 34.200 entrades posades a la venda a l'octubre per als seus concerts en recintes tancats de Barcelona (Palau Sant Jordi, 31 de març) i Madrid (Palacio de los Deportes, 2 d'abril), ahir van tornar a vendre en tres hores les 55.000 localitats per al seu segon xou madrileny, a l'estadi Vicente Calderón, i van col.locar 40.000 de les 60.000 disponibles per a la seva nova visita a Barcelona (7 de juny, Estadi Olímpic).Fonts de Servicaixa, una de les vies a través de les quals es poden adquirir els tiquets, van indicar que la demanda més gran va ser de vuit a nou del matí. 20.000 persones esperaven l'obertura de les línies per realitzar la compra. Les mateixes fonts van subratllar l'augment de les transaccions per telèfon mòbil.La banda fundada fa 35 anys pels germans Malcolm i Angus Young presentarà el seu nou disc, Black ice. Les entrades dels 28 concerts de la gira europea de recintes tancats estan esgotades i a la ruta d'estadis, per ara, s'ha despatxat tot el paper de 6 dels 15 xous amb localitats a la venda.

El músic Manu Guix ofereix un concert adaptat al llenguatge dels sords

El músic Manu Guix cantarà el 12 de febrer (21:00 h) al Palau de la Música de Barcelona les cançons del seu darrer disc “Onze Llachs”, on ret homenatge al cantautor de Verges. Aquest disc ha tingut una molt bona acceptació entre el públic i la revista Enderrock el xifra com el més venut en català dels darrers mesos. Guix també és conegut per ser un dels professors d'Operación Triunfo.
El concert serà molt especial perquè serà interpretat en la Llengua de Signes Catalana (LSC), el llenguatge dels sords. En la iniciativa hi participa l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca.

- Més informació del concert
- Manu Guix, a Internet

Les onze cançons que formen d’aquest “Onze Llachs” han estat escollides per Guix perquè en elles Llach parla dels seus sentiments, amors i desamors i de la seva manera de veure el món. El disc el composen les cançons “Que tinguem sort”, “Despertar”, “Un núvol blanc”, “Al teatre”, “A cavall del vent” (primer senzill del disc), “Per un tros del teu cos”, “Roda”, “Amor particular”, “País petit”, “A força de nits” i “Vida”. Algunes cançons seran fàcils d'identificar però en d'altres sorprèn una melodia completament diferent.

COM ÉS UN CONCERT ADAPTAT PER PERSONES SORDES?

Un concert accessible per persones sordes és un concert convencional. Sense més. L'objectiu d'aquests tipus de concert estesos en d'altres zones del món (especialment en cantautors) són normalitzar. L'única peculiaritat d'aquestes activitats és que una zona de l'escenari hi ha una persona que interpreta en llengua de signes catalana les lletres que interpreta el grup o artista.

L’intèrpret i l'artista han preparat prèviament les lletres de les cançons. Les persones sordes reben la intensitat i sentit de les lletres (especialment interessant en el cas de Llach) però també senten vibracions del to que els permet fer la intensitat del missatge.

La Jazz Cava de Vic programa un cicle de grups catalans

Aquest divendres dia 6, a partir de les 23:00 h, la Jazz Cava de Vic estrenarà el cicle X, amb un doble concert a càrrec dels grups: QA'A i Les Aus. Aquest cicle, una iniciativa de Jordi Casadesús (Jazz Cava, Festival de Jazz de Vic) i Pau Cristòful, te la intenció de programar, un divendres al mes, les propostes més interessants que hi ha al nostre entorn, amb grups emergents i consolidats, sense estancar-se en un estil concret de música.
Exceptuant ocasions especials, l'entrada serà gratuïta i sense cap restricció d'edat.
- Anar al MySpace de QA'A

- Anar al MySpace de Les Aus

- Anar al web de la Jazz Cava

KITSCH EN DIRECTE !!

KITSCH EN DIRECTE !!

Sala ELS GENIS

BADALONA

21 de febrer de 2009

12 Nit.

AFORAMENT LIMITAT

Si voleu, podeu passar per la sala Els Genis

per a reservar l'entrada: 10€.

Els Genis, associació d' activitats culturals de Badalona.

La Rambla nº11, ascensor pis -1. Badalona
Horari: Dimecres, i diumenge de 18 a 0.00h.
Dijous, divendres i dissabte de 18 a 3.00h.

U2 mostra a la premsa el seu nou disc entre altes mesures de seguretat per combatre la pirateria

Universal Music va obrir les portes de la seva oficina a Madrid a un grup de periodistes dijous passat. Els va requisar els mòbils i els va introduir en una sala. Els va repartir les lletres del disc que estaven a punt d'escoltar. Aquestes lletres s'havien de tornar a la sortida. Quan tots van estar asseguts, un membre de la discogràfica va prémer el play. Va començar a sonar No line on the horizon, el nou disc d'U2. Primícia absoluta d'un esperadíssim disc que ofereix una poderosa guitarra i balades precioses. Surt al carrer el 2 de març. De moment, és gairebé impossible trobar-ne una còpia pirata.Bono ho té clar. Els discos no són un producte excessivament car. "La gent paga 56 euros per un videojoc", respon el líder de la banda irlandesa en declaracions a la revista britànica Q. "En el nostre cas, hem posat dos anys de la nostra vida en això, cosa que té un valor real", afirma. Conclusió: res d'experiments a l'estil de Radiohead per posar el CD gratis total --o a voluntat del consumidor-- a la seva web. Qui vulgui escoltar U2, que pagui. Com s'ha fet tota la vida.El disc té 11 cançons i el títol és el de la primera: No line on the horizon, inspirat en aquest moment del dia en què es fonen el mar i el cel. El tema dóna moltes pistes del que vindrà després: la guitarra és poderosa i la lletra destil.la rotllet zen. "Vaig conèixer una noia que era com el mar (...) Deia que la infinitat és un gran lloc per començar. Deia que el temps és irrellevant", canta Bono.Si la dona que protagonitza la primera cançó és important, no diguem la segona. Magnificent --que recorda els primers treballs de la banda-- constata que bonic que és l'amor. "Vaig néixer per estar amb tu (...) Només l'amor pot deixar una cicatriu com aquesta".Després de dos temes canyers arriba Moment of surrender, un tema deliciós i melòdic que també té a veure amb els clàssics d'U2. El grup la considera la millor del disc. Parla d'estrelles fosques, forats negres i crisi existencial, tres temes que s'ajusten a la perfecció a la filosofia del messiànic Bono. "No es tracta de si jo crec en l'amor sinó de si l'amor creu en mi", canta.En alguna cosa s'havia de notar que el grup ha engendrat el seu 13è disc al Marroc. Unknown caller comença amb el càntic d'uns ocellets gravats a Fes. Després, la cançó parla d'un home que està al límit i que rep estranys missatges al seu telèfon. Consell: "Reseteja't".Canviar el mónAnem pel cinquè tema. I'll go crazy if I don't go crazy tonight és molt encomanadís i s'hi inclou una frase 100% Bono: "Cada generació té una oportunitat de canviar el món". El que no es diu és com.U2 no vol parlar de la guerra entre nacions. Així ho afirma en la sisena cançó, una demostració d'electro- grunge demencial. Get on your boots --que sí que està disponible a www. youtube.com-- repeteix una frase que diu: "Deixa'm que em fiqui en el ritme".El moviment Take action against poverty (Participa en contra de la pobresa) és la font que ha inspirat el setè tema: Stand up comedy, que destaca que "la corda s'ha estirat massa". "Napoleó porta talons alts. Josefina --alerta la lletra-- vés amb compte amb els petits homes amb grans idees".Being born, per la seva banda, és un tema que incorpora sorolls del carrer gravats també a Fes i parla d'un agent francès d'origen marroquí que arriba fins a Cadis en la seva moto. Segons la cançó, l'home pot veure el foc amb què s'està cremant l'Àfrica.El protagonisme absolut de la veu de Bono arriba amb el tranquil tema White as snow. Breathe --nena mimada del grup-- parla de persones que moren i reneixen cada dia. Finalment, la declaració d'intencions arriba amb Cedars of Lebanon, on Bono es fica en la pell d'un corresponsal de guerra, una persona que "comprimeix vides complicades en simples titulars".

Dissabte 7 de març de 2009

Dissabte 7 de març de 2009 22:00h, Rockòdrom (Els Hostalets de Balenyà) WILLIE NILE & BAND + la noche del Leeds en concert Preu entrades: 15€ anticipada (Martulina Divina Vic i http://www.telentrada.com/)19€ taquilla Més info: http://www.kok.cat/ i http://www.lanochedelleeds.com/ Organitza: K.O.K.

Demà divendres, a les 23:30, al Canal 33: Xirinacs al Palau

El 33 presenta "Xirinacs al Palau", un resum de 50 minuts de l'homenatge que es va fer a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música Catalana.
L'agost del 2007, Lluís Maria Xirinacs va morir en el més absolut silenci. Un any després, i gràcies a una iniciativa privada nascuda de la societat civil, se li va retre un sentit homenatge, un acte d'uns intensos 90 minuts ple de sorpreses i emocions.
La resposta de la ciutadania va ser contundent i en un temps rècord de poc mes de dues setmanes es van exhaurir les més de 1.500 entrades posades a la venda.
Participants en l'acte
Presentació: Josep PuigbóIntervencions a càrrec de: Oriol Junqueras, Víctor Alexandre, Mossèn Dalmau, Josep Guia, Rosa Calafat, Lluís Planes, Arcadi Oliveres i Lluís Soler.El toc musical el posaran Feliu Ventura, Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Joan Reig amb Refugi, Aramateix.
Intervenen en el vídeo: Josep Cuní, Miquel Calçada, Núria Cadenes, Núria Feliu, Tortell Poltrona, Josep, Maria Terricabras, Oleguer Presas, Vicent Sanchis, Eliseu Climent, Salvador Cardús, , Rita Marzoa, Antoni Bassas, Jordi Porta, Enric Garriga, Alfons López Tena, Toni Albà i Isabel Clara Simó.

David Bowie s'instal.la a Berlín per treballar en un nou disc

David Bowie torna a gravar, sis anys després. El camaleònic artista brità- nic, de 62 anys, és a Berlín, ciutat on ja va crear la seva trilogia integrada per Low, Heroes i Lodger, per trobar inspiració per a les seves noves cançons, segons es dedueix del missatge del seu web: "Salutacions des d'una Berlín nevada. Estic treballant amb un nou material".L'últim compacte de Bowie va ser Reality (2003), amb el qual es va embarcar en una gira que es va veure obligat a interrompre per una urgent operació de cor a causa d'una artèria obstruïda. I el 2008, el Duc Blanc va tornar a l'actualitat, però de rebot: va cantar a duo amb Scarlett Johansson en el seu disc de debut, Anywhere I lay my head.Aquest 2009 ja ha començat amb bon peu per als fans de l'artista britànic, ja que acaba de publicar-se a Espanya Bowie. Amando al extraterrestre, escrita per Christopher Sandford. Una biografia que recorda el seu naixement en una família de classe mitjana marcada per l'esquizofrènia, factor que l'ha perseguit tota la vida, i relata una vida d'excessos, la seva promiscuïtat bisexual i les seves intermitents penúries econòmiques. Amb The man who sold the world (1971) pràcticament va inventar el glam rock, i en aquella època va crear el personatge Ziggy Stardust, va conèixer Lou Reed i Warhol, i va fundar l'estudi The Factory a Manhattan, un autèntic viver de talents.També el 1971 va aparèixer Hunky Dory, un altre dels seus èpics discos, que incloïa Changes i Life on Mars?, cançons que pronosticaven el seu èxit absolut, tan sols un any més tard. Sandford recorda que Bowie es va obsessionar amb els ovnis, que va ser teclista anònim del seu amic Iggy Pop, i explica com el so opac i experimental de la trilogia de Berlín va ser determinant per a nous corrents que germinaven llavors, com el rock gòtic, el post punk, el synth pop, el new wave i el new romantic.LA CONNEXIÓ ALEMANYA Afinals dels 70, amb només 30 anys, Bowie es va traslladar a Alemanya, on va gestar aquests tres discos que es coneixen com la trilogia de Berlín. A la capital germànica, segons recull la biografia, l'autor de megahits com Let's dance va compartir pis amb Iggy Pop i va acabar tan fascinat pel nazisme --cosa que li va valer sonades crítiques--, que va arribar a fer una espontània salutació nazi als seus fans a Londres. Un detall que la premsa sensacionalista va recollir i que en altres biografies es considera fals.

AC/DC bolcarà els seus himnes del rock dur a l'Estadi Olímpic

Els fans d'AC/DC que es van quedar sense entrada per al concert del dia 31 de març al Palau Sant Jordi disposaran d'una vistosa segona oportunitat: el grup australià oferirà una altra actuació a Barcelona, el 7 de juny a l'Estadi Olímpic. Un xou de gran format integrat en el segon tour europeu consecutiu que la banda oferirà aquest any, consagrat a estadis i recintes a l'aire lliure. En aquesta campanya, AC/DC presenta Black ice, el seu primer disc en gairebé nou anys.
El grup va anunciar aquesta gira fa un mes, però Barcelona no estava inclosa en l'itinerari inicial. Ara, la confirmació és un fet: les entrades es posaran a la venda el 6 de febrer al preu únic de 65 euros més despeses bancàries. S'expendran a través de ServiCaixa, Ticktackticket, Halcón Viatges, El Corte Inglés i la web de l'empresa promotora, Live Nation. Al concert hi haurà dos teloners encara per confirmar; grups internacionals que, segons ha precisat l'organització, acompanyaran AC/DC en la gira.

FENOMEN DE MASSES
Els autors de Highway to hell estan mostrant una capacitat de mobilització del públic que supera les previsions. Les entrades dels 28 concerts de la seva gira europea de recintes tancats estan esgotades des de fa mesos, i en la ruta d'estadis, ara per ara, s'ha despatxat tot el paper de cinc dels 15 concerts amb localitats a la venda. Aquest segon tour també passarà per Madrid, on el grup ha confirmat un concert per al 5 de juny a l'estadi Vicente Calderón. Altres places són l'Estadi de França (París) i el de Wembley (Londres), on ja estan esgotades totes les localitats.
El doblet d'AC/DC a Barcelona confirma la corba ascendent de popularitat dels australians. L'última actuació que van fer a la ciutat va tenir lloc al Palau Sant Jordi l'any 2000. Per a la cita de l'Estadi Olímpic es posaran a la venda 60.000 entrades que, en el cas que s'esgotessin, i afegides a les 17.700 del Sant Jordi (venudes en quatre hores), sumarien un total de 77.700 localitats. Una xifra sense precedents en el cur-
rículum barceloní d'AC/DC, que situaria el grup a la tercera plaça del podi dels artistes amb més poder de convocatòria a la capital catalana, després de Bruce Springsteen i U2.
El context de la crisi econòmica planteja un desafiament a l'empresa promotora, la mateixa que ha programat un altre macroconcert per a aquest estiu, el de Coldplay a l'Estadi Olímpic, el 4 de setembre. L'agenda barcelonina de rock en grans recintes no està tancada i queda a l'espera de les notícies que es produeixin les pròximes setmanes al voltant de la gira d'U2. Per la seva part, el nou assalt europeu, ja confirmat, de Springsteen prioritzarà les ciutats no incloses en el tour del 2008, cosa que dificulta la seva tornada a la ciutat de Barcelona.

GRANS ÈXITS
AC/DC passeja en aquesta gira el seu disc Black ice, però els concerts se centraran en el seu arsenal de clàssics del rock dur. En el seu itinerari nord-americà, que va començar el 28 d'octubre i s'acabarà el 31 de gener, la banda està interpretant solament quatre cançons del nou disc (Rock'n'roll train, Black ice, War machine i Anything goes).
La resta, fins a 18 peces, correspon a material d'altres temps: alguns títols de l'època en què Brian Johnson va entrar a formar part del grup (Back in black, You shook me all night long, Hells bells, For those about to rock) i, sobretot, abundants rescats dels anys 70, quan Bon Scott ocupava el lloc de cantant, com Hell ain't a bad place to be, Whole lotta Rosie, TNT, Dirty deeds done dirt cheap i Highway to hell. L'actual formació del grup inclou, a més de Johnson, el quartet clàssic: Angus i Malcolm Young (guitarres), Cliff Williams (baix) i Phil Rudd (bateria).

Kabul Babà, Hexamine i Ainthill, en concert a Prats

Aquest divendres, dia 23 de gener, en el marc de la festa major de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, s'ha muntat una Nit de Rock a la sala polivalent. Hi participaran Kabul Babà (foto), Hexamine i Ainthill.
Aquest darrer grup, Ainthill, continua amb la campanya solidaria amb l’associació el Tupí. Per això ha fet una crida als assistents perqué portin aliments, que puguin ser d'utilitat a l'entitat (foto: Adrià Costa).

Albert Pla porta el seu espectacle "multimerda" al Teatre Lliure 1. • El cantautor presenta fins diumenge que ve 'La diferencia'

Albert Pla ha passejat el seu últim disc La diferencia per Mataró, Madrid, València i Bilbao. I, a partir d'avui fins diumenge, s'instal.larà amb el seu espectacle "multimerda" (així el defineix) al Teatre Lliure de Barcelona. En aquesta ocasió, no hi seran la seva parella (i mare del petit Jan) Judit Farrés, ni els altres músics, Diego Cortés i Tino di Geraldo, que estaven amb ell en anteriors muntatges. Ni tampoc Pascal Comelade, amb qui ha col.laborat per primera vegada en aquest àlbum, un treball amb altes dosis d'humor corrosiu i contagioses joies com Bona nit, pantagruèlica farra amb el seu productor Quimi Portet per mig Catalunya.
A la caràtula, hi adjunta un curiós full de ruta per informar l'oient dels llocs que apareixen a la lletra. "Berga: Significa polla, però amb be alta; Rambles: Cubicle on són dipositats una sèrie de turistes unes quantes hores al dia. Imprescindible portar càmera i bossa sostraïbles; Barcelona: Capital d'Espanya". "¿Això he dit? No recordo les coses que dic. Sort que per a les cançons sí que tinc bona memòria".
La lletra que el posa més a prova és La colilla, llarguíssima història del cigarret d'un espalda mojada que cala foc als EUA, amb estrofes així d'incendiàries: "El fuego ardía como el Jack Daniels/ apestaba como el McDonalds/ que mal que huele cuando se quema/ una bandera con tanta estrella". ¿Creu que la situació canviarà amb Obama a la presidència? "Per mi es podria morir; m'importa un rave. No tinc res a veure amb aquest home", respon sense immutar-se. "A més, la ubicació de la història és circumstancial. Era a Tijuana quan la vaig fer, però és aplicable a qualsevol altre lloc".

CENSURA
Pla disfruta provocant, encara que rebi censures més o
menys velades. La primera vegada va ser pel videoclip La platja. TV-3 es va negar a emetre'l, "perquè hi sortia un tàmpax usat. Em va cridar el director general del moment i em va deixar anar: 'No, aquí no tenim censura, però tenim calaixos. Estava començant i vaig pensar que em feien una broma amb càmera oculta. Però ara ja m'he acostumat a aquestes expressions dels alts directius".
Es refereix als peixos grossos de la seva exdiscogràfica, que van intentar que descartés del repertori La dejo o no la dejo, al.legant que era una apologia del terrorisme. "Però no vaig tenir problemes només amb aquesta cançó. A cada àlbum n'hi havia alguna que acabava endarrerint el disc tres o quatre anys". Ara està encantat amb la seva nova escuderia: "Los Planetas, Auserón, Zenet...". Són els fitxatges del segell El Volcán. I Albert Pla, és clar. Un boig en plena erupció.

La sala Siracusa i Fressa convoquen el primer concurs O-Sona

Amb la finalitat de potenciar la creativitat dels músics joves de la comarca i donar-los la oportunitat de difondre el seu treball, la sala Siracusa de Tona, juntament amb el moviment musical Fressa, han convocat la primera edició del concurs O-Sona.Amb un primer premi de 300 € en metàl·lic, el concurs està obert a tots els grups que es puguin incloure en el concepte de música moderna i que estiguin lliures de contracte discogràfic.- Més info i bases de concurs des de la web del Siracusa

'Enderrock' homenatja la Nova Cançó i reedita 'Audiència Pública,' el disc col·lectiu dels Setze Jutges

La revista 'Enderrock' celebra el 50è aniversari de la Nova Cançó reeditant i distribuint gratuïtament "Audiència pública", el primer i únic disc col·lectiu dels Setze Jutges.
Maria del Mar Bonet ha lamentat la poca presència que la música catalana té actualment en els mitjans i ha reclamat "al govern" que "faci el millors dels homenatges" als cantants catalans i asseguri "la presència viva de les nostres noves i velles cançons".
Una part de l'acte s'ha dedicat a la memòria d'Armengol Passola, i s'ha reivindicat més 'Passoles' que tirin endavant projectes com la Nova Cançó. El president del Parlament de Catalunya Ernest Benach s'ha compromès a a reivindicar la música catalana des del seu càrrec. A més del disc, 'Enderrock' ha elaborat un número extraordinari on es fa un repàs històric i musical i entrevistes als principals personatges del moviment, donant un especial relleu a les cançons.

U2 presenta 'Get on your boots', el primer senzill del seu nou disc

La banda irlandesa U2 ha presentat aquest dilluns el primer senzill del seu nou disc, No line on the horizon. El single, Get on your boots, s'ha pogut escoltar en exclusiva mundial a l'emissora de ràdio TwoFM a un quart de deu del matí i també a través de www.rte.ie. En aquests moments també es pot escoltar des de la pàgina web del grup.
Tot i així, el llançament digital oficial de l'àlbum no arribarà fins al 15 de febrer, i al mercat hi serà a partir del 2 de març. Produït per Brian Eno, Danny Lanois i Steve Lillywhite i gravat en estudis de Fes, al Marroc, Dublín, Nova York i Londres, l'àlbum s'obre amb la cançó que li dóna títol, seguida de Magnificent, Moment of surrender, Unknow caller, I'll go crazy if I'don't go crazy tonight, Stand up comedy, Fez - Being born, White as snow, Breathe i Cebars of Lebanon.
"Sabem que la gent no vol un altre disc d'U2 si no és el nostre millor treball fins al moment", va dir l'any passat Bono, i per això mateix la banda va decidir al setembre endarrerir fins a principis d'any la sortida al mercat del treball discogràfic, ja que el grup no estava satisfet amb el resultat final.

Prince exhibeix tot el glamur en un llibre i anuncia tres discos

Prince ha viscut la seva travessia del desert des que, l'any 1993, va declarar la guerra a les multinacionals discogràfiques i es va fotografiar amb la paraula slave (esclau) escrita a la galta. Al final, l'autor de Purple rain ha aconseguit el que buscava: publica discos quan li sembla, tria plataformes de distribució completament heterodoxes, es prodiga en directe sense que li falti públic i cuida el seu personatge amb llançaments tan glamurosos com el llibre 21 Noches, un luxós volum de fotos acabat d'editar a Espanya.
El llibre evoca l'estada de l'artista a l'O2 Arena, de Londres, l'any 2007, quan va oferir un total de 21 concerts (més de 400.000 persones) en què es va acomiadar del seu repertori d'èxits. Imatges del fotògraf Randee St. Nicholas que recreen, amb un halo de fantasia, el sofisticat món de Prince i els seus col.laboradors, entre ells les cantants Marva King i Shelby J., i les ballarines i coristes Mandy i Naya McLean, amb qui comparteix protagonisme i trames libidinoses en aquestes pàgines setinades.

VERSIÓ DE LED ZEPPELIN
El volum inclou un compacte en directe, Indigo nights. Live session, gravat en IndigO2, sala integrada en el complex de l'O2 Arena en què Prince va oferir diverses actuacions informals. Conté 15 interpretacions aclaparadores entre les quals es colen clàssics (Girls and boys, Delirious, Alphabet street) i versions de Whole lotta love, de Led Zeppelin, i de peces dels repertoris d'Ella Fitzgerald i Aretha Franklin.
Una gravació atractiva, encara més considerant la poca disposició de l'artista a publicar material en directe (fins ara, l'única referència oficial era el triple compacte One nite alone... live!, del 2002). Però Indigo nights és només un aperitiu davant el que s'acosta: fins a tres nous discos que Prince Rogers Nelson espera publicar al llarg d'aquest any, segons ha anunciat en una entrevista a l'emissora Indie 103, de Los Angeles.
El primer és Lotus flower, un treball en què reivindica el seu bagatge de guitarrista hendrixià, i que inclou una versió de Crimson and clover, èxit pop dels 60 a càrrec de Tommy James and The Shondells (reviscut per Joan Jett als 80). El segon, MPLSOUND (títol que al.ludeix a Minneapolis, la ciutat natal del músic) s'anuncia com un retorn al funk- pop electrònic de la seva primera etapa, i conté un duo amb Q-Tip, d'A Tribe Called Quest. El tercer títol és Elixir, una obra "obertament sexual" que està cuinant amb el seu nou descobriment, la cantant Bria Valente. Segons va dir Prince en l'entrevista, el treball evoca els climes sensuals de Sade. "Ens hem cansat d'esperar el seu nou disc". Cap d'aquests tres treballs té, per ara, data de publicació.
Tampoc s'ha precisat encara la seva via de distribució, però es dóna per fet que Prince prescindirà de les companyies multinacionals del disc, com ja va fer amb Planet earth (2007), que va arribar inicialment al públic a través del diari britànic Daily mail. L'artista ha anunciat al rotatiu Los Angeles Times que està a la "fase final de les negociacions" amb una gran cadena de botigues minoristes i, alhora, en preveu la difusió on line. L'operació se sumaria a les protagonitzades recentment per Bruce Springsteen i AC/DC, que han comercialitzat els seus nous discos (un exclusiu Greatest hits i Black ice, respectivament) a través de la cadena nord-americana Wal-Mart.

Evermind porta el Pasternak el so de Nirvana

Una banda de tribut a Nirvana nascuda després de la desaparició del grup de Kurt Cobain,actua aquet divendres el Pasterak de Vic en un concert que començará a 2/4 de 1 de la nit.
La banda está formada per músics de la comarca D'osona, del Vallés i de Bergada
Una cita obligada de assistir pels que sou fans de Mirvana

Entrevista els Kitsch els estudis de radio Taradell

La nostra primera experiència en l'àmbit de les entrevistes radiofòniques no podia donar millor resultat. Lluís Costabella i Joan Pairó, les ànimes dels Kitsch, es van apropar a ReV i es van deixar interrogar per el equip de ReV.
L'equip de rock en viu volem agraïr als membres de kitsch per fer-nos possible aquest somni.
Aquí podreu veure unes fotos de l'entrevista.
més info el blog de rock en viu)

Warner trenca les relacions amb YouTube i l'obliga a retirar tots els seus vídeos La discogràfica volia augmentar els beneficis per cada vídeo visiona

Veure un vídeo de Madona o de Green Day a YouTube ja no serà possible a partir d'ara. Warner Music ha ordenat a YouTube que retiri tots els vídeos musicals els drets dels quals són propietat de la companyia discrogràfica. Warner ha trencat les relacions amb la pàgina d'internet propietat de Google.

L'ordre afecta milers de videoclips d'artistes de la discrogràfica, però també de la divisió Warner/Chapell, que inclou artistes que no tenen relació amb Warner Music, que va ser la primera companyia que va autoritzar el visionat dels seus vídeos a YouTube arrel d'un acord del 2006.

Warner Music volia incrementar el percentatge de beneficis publicitaris que rebia del portal de vídeos, però el fracàs en les negociacions ha provocat el trencament de l'acord que tenien les dues companyies.

Les discogràfiques reben un percentatge per la publicitat associada amb cada vídeo i cobren per cada vídeo visionat. Aquesta quantitat no és molt elevada, però donat el gran número de visites que rep YouTube, la xifra final és prou important, tot i que fonts de Warner asseguren que "és molt baixa".

YouTube té acords amb d'altres companyies com Universal Music, Sony Music Entertainment i Emi Music.

U2 traurà al març un disc amb el qual vol "reinventar el rock"

Els grups qualificats com a "nous U2" afloren periòdicament: Coldplay, Muse, Kings of Leon... Símptoma que la banda irlandesa és una marca poderosa que no perd capacitat d'influència. U2, la versió autèntica i original, no només no defalleix, sinó que desafia els temps amb un nou disc. El tità del rock contemporani, i el més capaç d'omplir estadis juntament amb Bruce Springsteen, rearma el seu rock monumental a No line on the horizon, un treball que sortirà a la venda el 2 de març.
Arribarà quatre anys i tres mesos després de How to dismantle an atomic bomb, un disc del qual es van vendre nou milions d'exemplars i que va impulsar una gira que va passar pel Camp Nou l'agost del 2005. Però, si bé aquell disc apostava per una recepta sonora coneguda, el nou presagia novetats. Segons declaracions de Bono, No line on the horizon porta canvis comparables als experimentats pel grup a mitjans dels 80 o a Achtung baby. Per al productor Daniel Lanois, el disc proposa ni més ni menys que "una reinvenció del rock'n'roll".
El seu procés de confecció ha estat intricat. La banda va començar a treballar amb el productor Rick Rubin (Red Hot Chili Peppers, Johnny Cash, Shakira), una decisió sorprenent que no va portar a bon port. Recuperat l'equip habitual (Lanois, Brian Eno i Steve Lillywhite), les sessions van començar el maig del 2007 a Fes (Marroc) i van seguir a la mansió de Bono a Eze (Costa Blava), Dublín, Nova York i Londres. La publicació estava prevista per al novembre del 2008, però es va ajornar a causa, segons Bono, d'una ratxa de creativitat que va fer aconsellable la prolongació de les gravacions.

"METALL FOS"
El cantant ha anunciat que el disc fon "guitarres hardcore" i "influències trance", i que sona com si es tractés de "metall fos". Per Lanois és "un dels més innovadors" de la carrera del grup. Mostres d'entusiasme promocional que s'hauran de deixar en suspens a l'espera de l'edició del disc, del qual no s'ha confirmat la llista de cançons. Entre les candidates figuren The cedars of Lebanon (inspirada en Jimi Hendrix), Moment of surrender (per a Eno, la millor que ha gravat mai el grup) i Get on your boots (també coneguda com a Sexy boots, possible primer single).
U2 realitzarà una "gira mundial gegant" el 2009, segons ha anunciat la promotora Live Nation. Aquesta empresa espera poder recuperar amb el tour els 13,7 milions d'euros perduts després que el grup, soci des del març passat, hagi fet ús d'una clàusula que li permetia revendre-li les seves accions per 18,1 milions, quan, a causa de la crisi financera, avui el seu valor és de 4,3. El contracte amb Live Nation és per 12 anys, cosa que insinua una llarga vida per als irlandesos.

Serrat recull 44 anys de cançons i assegura que és la gent qui acaba les seves lletres

Ja han passat 44 anys des de la primera vegada que Joan Manuel Serrat va pujar per primera vegada a un escenari. Aquest dilluns al migdia el cantautor ha presentat Algo personal, una compilació de totes les seves cançons acompanyades d'una breu autobiografia i d'alguns documents "inèdits" del seu arxiu personal.
Serrat ha confessat que s'ha resistit amb ferocitat a la temptació de reescriure algunes de les cançons i ha reivindicat la "inconsciència" de la joventut per escriure. L'artista català més internacional ha explicat que la gent se li acosta i li descobreix interpretacions de les seves lletres que desconeixia i que "les milloren". Per Serrat "cada persona fa diferent cada cançó". La gent se li acosta i li descobreix "coses que no hi són", a les cançons, però que ells veuen. "Les han fet molt més interessants", assegura. "T'arriben a explicar unes històries de les teves cançons que són fantàstiques". "Això significa que ja no actues com un narrador d'una història acabada sinó que només ets un disparador, algú que prem un detonador. Les cançons les acaba sempre la gent, quan les canta, encara que sigui en veu molt baixa", ha comentat Serrat.
El dilema de reescriureEl cantant ha explicat que durant l'edició d'aquesta compilació s'ha hagut de resistir d'una manera "ferotge" a reescriure cançons perquè l''aprenentatge d'aquests anys" li feia entendre que així ho havia de fer. Finalment, es va decidir a "no tocar res" i ser "noble". Serrat ha recordat que va ser gràcies a la "inconsciència" de la joventut que es va atrevir a parlar de "la vida, l'amor i la mort" tenint sobre aquests temes "poca informació". Quan va decidir començar a guardar cartells que anunciaven els seus concerts, fotografies o bitllets de viatge ja "feia massa temps" que era "impossible" recuperar moltes coses. Però als seus inicis no s'imaginava que aquell material "pogués interessar a ningú algun dia".

Rock en viu - Pgm #52 - 15/12/2008 [Entrevista als Kitsch]

Al Rock en Viu d'avui dilluns dia 15 de desembre, ens visitaran als estudis de Ràdio Taradell els components del grup Kitsch, als quals entrevistarem en directe!
Al final del programa farem l'Eskitschada, un sorteig de material kitschaire.
Per participar-hi, durant el programa ens podreu trucar o escriure via correu electrònic a:
* Tlfs. 93 812 62 20 / 93 812 67 47* e-mail: rockenviu@gmail.com
Us hi esperem a tots!
+ info a rockenviu.blogspot.com i a www.radiotaradell.net

El músic vigatà recull més de 20 anys de carrera al disc ‘Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps’

Pep Sala es considera un “supervivent”. “Ho podries dir així”, indica quan l’hi demanem. Fa més de 20 anys que es passeja per Catalunya amb la seva guitarra. Va tocar el cel i l’infern amb Sau als anys 90, i ja fa una dècada que va tot sol. Ara ha decidit fer inventari amb Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps (L’Indi) a través de 29 cançons, 14 d’estudi i 15 en directe, que repassen tota la seva trajectòria. Hi ha col·laboracions amb Ia Clua, Robbie Robertson, Gerard Quintana i Monica Green, amb qui canta l’única cançó del disc enregistrada expressament per a l’ocasió, un especial Tren de mitjanit. Tot i haver-la fet pujar a l’escenari amb ell en diverses ocasions, mai no havien gravat res plegats.La tria d’aquests 29 temes no ha estat fàcil. “Primer, he buscat l’equilibri entre el que he fet en directe i el que he gravat. I, segon, he triat el més representatiu del que faig ara”, assegura. El disc, doncs, ens ofereix una mirada històrica a Pep Sala des de l’actualitat. Però qui és ara Pep Sala? “Sóc un paio que fa cançons, i que intenta fer-les tan honestament com pot sense estar pendent del màrqueting i les tendències”.En tot aquest temps, el guitarrista reconeix que ha anat aprenent de què va això de ser músic, tot i deixar clar que “els discos no són com són, sinó com surten”. Això sí, no sent gaire nostàlgia pels temps de Sau, quan omplia pavellons amb Carles Sabater. Sap que aquell producte era volgudament majoritari i que ara, a la seva edat, li ve de gust “fer música”. “Als estadis tot és cridat, i els matisos que pots oferir en un teatre petit, com els jocs de guitarres que tant m’agraden, són impossibles en un camp de futbol”. L’època dels 70 concerts per any ja ha quedat enrere. Es dedica al petit format i a promocionar nous grups amb el seu segell, L’Indi. Això l’obliga a estar atent al que passa musicalment al país. “Sento grups fantàstics i no saps ni qui són”, reconeix Pep Sala. Que hi hagi molta varietat és un símptoma inequívoc, segons ell, del grau de modernitat de la música catalana. El problema, però, és que aquest gran moment coincideixi amb la crisi brutal que pateix la indústria discogràfica d’arreu.

OSONA CINC, DEL 4 AL 11 DESEMBRE

1. AC/DC
2. MANEL
3. LAX'N BUSTO
4. MAREA
5. ULTIMO DE LA FILA

FINS LA SETMANA VINENT
(AMB LA COL·LABORACIÓ DE MARTULINA DIVINA)

ARAMATEIX en concert

ARAMATEIX en concert

Dijous 11 de Desembre de 2008

LLOC: Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)
ADREÇA: Travessia de St. Antoni, 6-8 (Gràcia, Barcelona) (plànol)
HORA: 22h.

+info a: www.tradicionarius.com


Divendres 12 de Desembre de 2008

LLOC: Sala Bac Art
ADREÇA: c/Bac de Roda nº43, Roda de Ter (Osona) (plànol)
HORA: 23:30h.

+info a: www.bacart.net


www.aramateix.cat / Facebook

la noche del Leeds a EL 9 TV

Avui 26/11 LA NOCHE DEL LEEDS estarem al programa La Terrassa d'El 9 TV. Hi haurà una eptita entrevista i tocarem una cançó acústica.

No us ho perdeu!

Més info del programa: http://www.laterrassael9tv.blogspot.com/

Gerard Quintana presenta el seu nou espectacle a Tona

El proper divendres dia 28, Gerard Quintana presentarà el seu nou projecte a la sala Siracusa de Tona.Desprès dels èxits obtinguts amb el seu darrer disc "Treu Banya", Quintana estrena un nou espectacle, anomenat "Gerard Quintana puja el volum". Un concert en format elèctric, on repassa els temes més rellevants de la seva carrera en solitari, i on també incorpora algun dels himnes de Sopa de Cabra.
L'espectacle es podrà veure aquest diumenge a la Sala Siracusa de Tona. La cita, a les 23:30 hores.

Fausto Gramola i Marc Vernis a Sant Bartomeu del Grau

Fausto Gramola i Marc Vernis van protagonitzar la primera nit del cicle "passaport cap al cel" de Sant Bartomeu del Grau, una programació d'activitats culturals ambientades a l'estil del cabaret nocturn, organitzades per l'entitat "amb uns altres ulls

La Noche del Leeds presenta el seu nou CD a Centelles

La banda de rock osonenca La Noche del Leeds ha enregistrat el seu segon CD. El treball es titula "Pasando Página".Per presentar-lo al public, aquest proper dissabte, dia 29 de novembre a les 23:30 h, faran un concert al pub The City Arms de Centelles.

El heavy metal reforça el seu poder comercial en temps de crisi

Els anys 80, l'era daurada del heavy metal, van coincidir amb una fonda crisi econò- mica que Espanya va viure en primera línia amb una escalada de l'atur. Dues dècades després, alguns indicadors insinuen que això es repeteix: aquesta tardor, a les portes de la recessió, sorprèn l'empenta comercial dels nous discos i gires d'alguns tòtems del gènere.
¿Coincidència? És cert que el poder comercial de grups com AC/DC i Metallica és sostingut al llarg del temps, però les seves campanyes del 2008/2009 superen les previsions. I, sense caure en la psicologia de saló, no és aventurat atribuir al heavy rock valors benvinguts en temps d'incertesa: fermesa, immunitat davant les inclemències, glorificació del supervivent i uns grams d'evasió. La recepta que explica que els feus tradicionals del rock dur siguin, des de sempre, les zones metropolitanes industrials.
Aquesta lectura no ha passat inadvertida en mitjans internacionals. Dies enrere, el diari britànic The Guardian titulava amb ironia: Les coses deuen anar realment malament: AC/DC són número u de nou. Recordava que l'última vegada que el grup australià va aconseguir aquesta posició va ser el 1980, quan la Gran Bretanya tenia dos milions d'aturats i una inflació del 20%. Potser el destí d'AC/DC estava segellat: la formació es va crear el 1973, l'any en què va esclatar la crisi del petroli.

CINC MILIONS D'UNITATS
El seu nou treball, Black ice, el primer que publiquen en vuit anys, ha estat número u de vendes també a Espanya, així com disc d'or, i les entrades dels seus concerts es van esfumar en un temps rècord. Ja s'han despatxat cinc milions d'exemplars a tot el món, que augmentaran amb el curs de la gira.
L'efecte AC/DC coincideix amb una oportuna bateria de novetats en el camp del rock dur, entre les quals brilla un llançament que encara provoca incredulitat entre els fans: Chinese democracy, de Guns n'Roses, el primer disc amb material nou acreditat al grup des dels dos volums de Use your illusion, en el llunyà 1991. Un altre treball que se sumarà a la banda sonora d'uns temps necessitats de cançons amb poders reconfortants.

Springsteen publicarà un nou disc al gener

Com més gran, més presses. Bruce Springsteen, aquell perfeccionista que a mitjans dels 70 es va tirar mig any per gravar una sola cançó --Born to run-- posarà a la venda el 27 de gener del 2009 el seu nou disc, Working on a dream, només 15 mesos després de publicar Magic, el seu últim àlbum fins a la data. I això que en aquest temps no ha parat de fer concerts amb la E Street Band, que l'acompanya en el seu flamant treball. Si els plans es confirmen, després del disc hi haurà una nova gira que al febrer portarà a Barcelona l'artista de Nova Jersey.
El disc conté 12 cançons i dues peces extra. Aquestes últimes són The wrestler, cançó acústica que sona en els crèdits de la pel.lícula homònima que va guanyar el Lleó d'Or al setembre a Venècia, i A night with the Jersey devil, blues elèctric a l'estil Howlin' Wolf que va penjar a la seva web per commemorar Halloween. Springsteen també ha donat a conèixer el tema que dóna títol a l'obra. Primer el va interpretar, acompanyat de la seva dona, Patti Scialfa, el 2 de novembre a Cleveland, en un míting de Barack Obama.

Festival de blues de Vic

Àcid Úric en concert

LLOC: TARAMBANA (Cardedeu)
DIA: 13/11/08
HORA: 22:oo
ENTRADA: gratuïta

+info a:
www.tarambana.cat
www.myspace.com/aciduric

Osona cinc

OSONA CINC, es un apartat de música, relacionat a la llista de vendes de la setmana.
Aquesta setmana us ofereixo els següents osona cinc:
The cure
Albet Pla
Pink
AC/DC
Gossos

Pink, a Luz de Gas, en un concert gratuït

Diverses desenes de seguidors de la cantant nord-americana Pink fan cua des de primeres hores del matí, alguns fins i tot amb mantes, davant la porta d'entrada de la sala barcelonina Luz de Gas, per poder assistir al concert gratuït que oferirà aquesta nit. L'anunci d'aquest "concert sorpresa" ha estat difós a través del portal MySpace i els seus seguidors podran veure i escoltar Pink portant imprès el seu perfil MySpace.
Fonts de la discogràfica Sony han informat que els seguidors de la cantant i compositora ocupen des de fa hores part de la vorera del carrer Muntaner de Barcelona, on s'ubica la citada sala de concerts, amb l'objectiu de poder entrar al concert promocional -showcase- gratuït.
De moment, la Guàrdia Urbana de Barcelona no té constància que s'hagin produït problemes de seguretat relacionats amb aquesta cua, que no envaeix la calçada.
Aquesta és la primera visita a Barcelona de la cantant Alecia Beth Moore, nascuda el 1979 a Doylestown (Pennsilvània, Estats Units), més coneguda pel seu nom artístic Pink (rosa), que interpretarà algunes cançons del seu nou disc, Funhouse.

Tertúlies amb poetes

De la poesia a la cançó
Amb Eudald Camprubí, Aleix Garriga i Oriol Cardona
DIA: Dissabte 8 de Novembre de 2008 LLOC: BIBLIOTECA JOAN TRIADÚADREÇA: c/ Arquebisbe Alemany 5, Vic, Osona HORA: 11:30h hores PREU: Entrada lliure +info a: Web de la Biblioteca

Muchachito Bombo infierno inaugura la nova etapa de la Sala Bac Art

Unes 600 persones van celebrar la inauguració de la nova etapa de la sala Bac Art de Roda de Ter, ballant al ritme de la música de Muchachito Bombo Infierno (fotos: Adrià Costa).

Cita amb els mites de la música a Barcelona

Si en l'edició de l'any passat l'objecte més cobdiciat pels assistents a la subhasta de la Fira del Disc va ser un floc de cabells d'Elvis Presley, enguany els cabells són del guitarrista de The Beatles George Harrison. Qui els vulgui haurà de participar en la subhasta que es fa aquesta tarda, a les 18.30, al Palau Sant Jordi. El preu de sortida són 300 euros, però qui se'ls quedi, acabarà pagant molt més. També hi haurà guitarres signades pels integrants del grup australià ACDC, que actua a Barcelona el març vinent.
A la VII Fira del Disc que es celebra durant tot el dia s'hi aplegaran 200 expositors de tot el món, i actuarà el grup Los Rebeldes per clausurar la trobada al vespre. A més de poder adquirir des d'antics vinils fins als més moderns cedés, els mitòmans que visitin la fira podran veure una exposició amb més de 100 objectes del grup Iron Maiden procedents d'una col·lecció privada.

Jam de perles en concert (clot dels romans vic)

El concert de Jam de Perles què és va celebrar divendres, al Clot dels Romans de Vic va ser tot un exit, la sala es va omplir de gom a gom i la gent va disfrutar molt de les versions de Pearl Jam.

Les entrades per al concert d'Oasis, a la venda

Les entrades per al concert a Badalona del grup britànic Oasis surten a la venda aquest dimecres, ha informat Iguapop, la promotora de l'actuació, que serà el 13 de febrer.
En el concert de Badalona, l'endemà d'una altra actuació a Madrid, la banda tocarà dins de la gira de presentació del seu nou àlbum, Dig Out Your Soul, el primer editat pel segell del grup, Big Brother Recordings.
La cita de Badalona és al Pavelló Olímpic. Les entrades es posen a la venda a les deu del matí a través de les pàgines web www.iguapop.com , www.servicaixa.com i www.ticktackticket.com

Nou àlbum de The Cure després de quatre anys de silenci

Robert Smith és especialista a parlar de coses que mai acaba fent. En diverses ocasions, per exemple, ha anunciat que es retirava i deixava la música; i més d'una vegada ha amenaçat de publicar el seu primer disc en solitari, però res de tot això ha acabat sent veritat. També va assegurar, fa uns mesos, que el seu nou disc, 4:13 Dream, seria doble i inclouria més de trenta cançons. Doncs bé, avui es posa a la venda aquest àlbum, el que fa tretze de la seva trajectòria sense comptar directes ni recopilatoris, i resulta que ni és doble ni inclou més de trenta peces.
El més sorprenent d'aquesta nova gravació és, precisament, que no sorprèn. I això és un magnífic senyal tenint en compte que durant tots aquests mesos previs al llançament del disc s'havia parlat molt de l'orientació musical que seguirien les cançons. S'havia rumorejat amb la possibilitat que la influència del metal i de l'emo-rock nord-americà anés més enllà de la curiositat i esdevingués fonamental de cara a la seva fisonomia, i molts dels seus seguidors estaven preocupats. Per sort, 4:13 Dream no es deixa portar per tot això i manté la coherència total dins la línia estètica i emocional de la formació en la seva última etapa. En consonància amb The Cure, publicat el 2004, aquest retorn exerceix d'obra de consens dins el propi discurs de Smith i companyia i agrupa d'una mateixa tirada el vessant més pop i romàntic de la banda amb el més evocador, atmosfèric i torbador.
Underneath the stars obre foc amb un esplèndid mig temps explorador, amb veus fantasmagòriques i melodies tristes, que no desentonaria a Disintegration, mentre que The only one és l'enèsim intent d'aconseguir un nou Just like heaven i recupera l'esperit més pop de la seva carrera. The reasons why, en canvi, fa pensar en Wish amb el seu joc melòdic i la seva èpica. Freakshow sona mig funky, com si hagués sortit de The top, i és l'apunt exòtic; i Sirensong és una joia melancòlica.
En la segona meitat del recorregut hi ha alguns incisos rock, com The real snow white o It's over, algun experiment interessant, com The scream, i dos o tres singles evidents, The perfect boy o This. Here and now. With you, que posen de manifest que Robert Smith no ha perdut l'olfacte i encara pot presumir d'encert creatiu tot i viure molt lluny dels seus anys de glòria.

Jam de Perles en concert

DIA: Dijous 30 d'Octubre de 2008 LOCAL: ATENEU L'ALIANÇA ADREÇA: c/ Aliança, 17 - Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental HORA: 23h hores +info a: http://www.ateneu-lalianca.org/ DIA: Divendres 31 d'Octubre de 2008 LOCAL: CLOT DELS ROMANS ADREÇA: Pl. Mont-rodon, s/n - Vic, Osona HORA: 23:30h hores +info a: Web Clot dels Romans Músics: Oriol Cardona (veu i guitarra) Francesc Ruiz (guitarra)+info a:www.myspace.com/jamdeperles Gràcies pel suport!

Albert Pla, el joglar fulmina el cantautor

Albert Pla se'ns desconstrueix, cada vegada més aficionat al relat cru, sense embellidors, que avança en escena a batzegades, subjecte als seus cops de geni i figura. S'haurien agraït, dissabte a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, alguns dels colors del seu nou disc, La diferencia, encara que només fossin les guitarres rumberes de Diego Cortés. Però, a Temporada Alta, va guanyar el Pla narrador i showman, dotat per explicar històries enginyoses, demencials, a vegades emocionants.El 28 d'octubre es compleixen 20 anys del seu triomf a la Mostra de Cançó d'Autor de Jaén, minut zero de la seva carrera, i la nuesa d'aquelles primeres cançons torna, accentuada, en l'actual format escènic. Ara Pla no requereix més suports que la seva pròpia inventiva, i la guitarra només li serveix per posar l'accent en un vers emfàtic o esbossar una tornada. Es dóna pioritat als relats, molts en primera persona, que barregen costumisme trash i incorrecció política, com en el cas de la història inèdita del Sargento Pérez, on el protagonista és executat per un comando de feministes. Però és més valuós el Pla que sacrifica l'efectisme per la subtilesa; el Pla imaginatiu que, a més, toca fibres sensibles: el de Corazón, on pinta amb hiperrealisme i un punt de tendresa un personatge desproveït, literalment, d'aquest òrgan vital.El recital va integrar les 11 cançons de La diferencia i dues més que no ha arribat a gravar. Moments gamberros, com a Malos pensamientos, desmanegada rumba punk amb pistes d'àudio pregravades, i vulnerables, com a Buscando i Ciego, que Pla va abordar amb la sala a les fosques, passejant per la platea amb un casc del qual sortien tres punts de llum, com a la portada del disc. Va delectar l'aventura de La colilla, que potser ferirà sensibilitats amb el seu alegre relat d'uns EUA calcinats.'ROAD MOVIE' ETÍLICAEl cim va ser la road movie de La nit (Juerga catalana), on Pla i el seu partenaire acaben amb les reserves d'alcohol del principat previ pas per la collada de Tosses i tots els bars al sud de la Ronda de Dalt. Les noves històries s'acabaven, però Pla va oferir uns bisos en què el vell cantautor va suplantar el joglar, Papà, jo vull ser torero i Somiatruites, més una altra peça nova pendent, Soñando, amb trampa: després d'algunes estrofes, va encendre un cigarret i la cançó va seguir sonant tal qual, pregravada. Amb Pla, les coses no són mai el que semblen.


i de regal un poso el nou video clip