Albert Pla ha passejat el seu últim disc La diferencia per Mataró, Madrid, València i Bilbao. I, a partir d'avui fins diumenge, s'instal.larà amb el seu espectacle "multimerda" (així el defineix) al Teatre Lliure de Barcelona. En aquesta ocasió, no hi seran la seva parella (i mare del petit Jan) Judit Farrés, ni els altres músics, Diego Cortés i Tino di Geraldo, que estaven amb ell en anteriors muntatges. Ni tampoc Pascal Comelade, amb qui ha col.laborat per primera vegada en aquest àlbum, un treball amb altes dosis d'humor corrosiu i contagioses joies com Bona nit, pantagruèlica farra amb el seu productor Quimi Portet per mig Catalunya.
A la caràtula, hi adjunta un curiós full de ruta per informar l'oient dels llocs que apareixen a la lletra. "Berga: Significa polla, però amb be alta; Rambles: Cubicle on són dipositats una sèrie de turistes unes quantes hores al dia. Imprescindible portar càmera i bossa sostraïbles; Barcelona: Capital d'Espanya". "¿Això he dit? No recordo les coses que dic. Sort que per a les cançons sí que tinc bona memòria".
La lletra que el posa més a prova és La colilla, llarguíssima història del cigarret d'un espalda mojada que cala foc als EUA, amb estrofes així d'incendiàries: "El fuego ardía como el Jack Daniels/ apestaba como el McDonalds/ que mal que huele cuando se quema/ una bandera con tanta estrella". ¿Creu que la situació canviarà amb Obama a la presidència? "Per mi es podria morir; m'importa un rave. No tinc res a veure amb aquest home", respon sense immutar-se. "A més, la ubicació de la història és circumstancial. Era a Tijuana quan la vaig fer, però és aplicable a qualsevol altre lloc".
CENSURA
Pla disfruta provocant, encara que rebi censures més o
menys velades. La primera vegada va ser pel videoclip La platja. TV-3 es va negar a emetre'l, "perquè hi sortia un tàmpax usat. Em va cridar el director general del moment i em va deixar anar: 'No, aquí no tenim censura, però tenim calaixos. Estava començant i vaig pensar que em feien una broma amb càmera oculta. Però ara ja m'he acostumat a aquestes expressions dels alts directius".
Es refereix als peixos grossos de la seva exdiscogràfica, que van intentar que descartés del repertori La dejo o no la dejo, al.legant que era una apologia del terrorisme. "Però no vaig tenir problemes només amb aquesta cançó. A cada àlbum n'hi havia alguna que acabava endarrerint el disc tres o quatre anys". Ara està encantat amb la seva nova escuderia: "Los Planetas, Auserón, Zenet...". Són els fitxatges del segell El Volcán. I Albert Pla, és clar. Un boig en plena erupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada