dimarts, 8 de desembre del 2009

El Vic Sona tornarà a tenir participació només de grups osonencs

El concurs de música moderna Vicsona reduirà la seva projecció i tornarà a ser un concurs per a músics osonencs. Els seus organitzadors han decidit redimensionar-lo, davant la falta d'infraestructura per mantenir el nivell nacional.
El concurs de música moderna Vic Sona s'estava escapant de les mans dels seus organitzadors, Fressa, que no tenen infraestructura per mantenir un concurs a nivell nacional, com ha estat en les tres darreres edicions. Per això, d'acord amb la regidoria de Joventut de Vic, s'ha reformulat el projecte i s'ha integrat al Troc de Músics, l'intercanvi de grups europeus en el que participa Vic des de fa dos anys. Els participants al Vicsona del 2010 tornaran a ser, per tant, exclusivament grups osonencs.

Entre els participants se seleccionaran sis propostes que participaran en dos concerts al juliol, compartint cartell amb un altre grup, un dels quals serà un participant del Troc de Músics. Els sis grups seleccionats gravaran un disc i els dos millors participaran a la següent edició de l'intercanvi. Aquesta és la fórmula màgica que presentaven els responsables de Fressa i la regidoria.

La notícia coincideix amb el concert de La Iaia, l'àlter ego d'Ernest Crusats, l'últim guanyador del Vic Sona. La Iaia actuarà aquest divendres al Casino de Vic, compartint cartell amb Recors de Gel. La recaptació d'aquest concert es destinarà a la Marató de TV3, del 13 de desembre, que aquest any està dedicada a les malalties minoritàries.

diumenge, 29 de novembre del 2009

dimarts, 10 de novembre del 2009

Alemanya censura l'últim disc de Rammstein al titllar una cançó de sadomasoquista


L'últim disc del grup de música heavy Rammstein ha estat censurat a Alemanya, serà prohibida la seva venda a menors d'edat a partir de demà i els mitjans de comunicació no podran mostrar publicitat de l'àlbum.

I és que l'Oficina Federal per al Control d'Informació Perjudicial per als Joves considera que concretament la cançó Ich tue Dir Weh (I Want to Hurt You) del disc Liebe ist Für Alle Da (Love is For All) té un contingut sadomasoquista, cosa que podria ser "perjudicial" per a nens i joves.

L'oficina, pertanyent al Ministeri de Família, també ha destacat el disseny del disc. Així mateix, assenyala el vocabulari ofensiu del tema, que incita a la violència durant la pràctica de relacions sexuals.

Sexe sense protecció

L'últim disc de la banda alemanya ja ha venut més de 300.000 exemplars des que va sortir a la venda el mes passat. A partir d'ara, qui vulgui adquirir-lo s'haurà de dirigir directament a una botiga de discos i demostrar que té més de 18 anys.

L'Oficina Federal per al Control d'Informació Perjudicial per als Joves també ha criticat el tema Pussy>/i> ja que considera que el videoclip és pornogràfic. En ell es pot veure els components de la banda practicant sexe real, si bé els membres del grup han assegurat que hi ha escenes en què han estat doblats.

El Govern considera que aquestes imatges inciten a la pràctica de sexe sense protecció, malgrat el risc de contraure la sida.

Per la seva part, els components de la banda s'han declarat "consternats" per la decisió d'Alemanya i han titllar la mesura de "nazi".

dilluns, 2 de novembre del 2009

Albert Pla presenta el seu darrer muntatge


Aquest dijous, dia 29 d’octubre, Albert Pla ha presentat al Teatre Cirvianum de Torelló el seu espectacle “La diferencia”. Es tracta d’un espectacle que es mou entre la música i el teatre, fresc, genial. El muntatge ha omplert el teatre.

En aquest espectacle, Albert Pla puja sol a l’escenari, tan sol que, el pobre, ha de cantar un munt de noves cançons mentre toca la guitarra, sense oblidar-se de controlar el so i d’apagar i encendre els focus de l’escenari que pengen d’una estructura a tall de gàbia com si es tractés d’una barraqueta de fira.

És aquest paraigua de llums unidimensional, el que acaba vestint les cançons que conten històries tràgiques i delirants, quotidianes i sorprenents, delicades i brutals, crues i surrealistes en les quals el botxí és també víctima, la calma es transforma en tempesta, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenitat desemboca en la disbauxa. Tot per fer evident l’estreta línia que separa el bé del mal, el blanc del negre, el positiu i el negatiu, on és la diferència?

El pop independent català ret un homenatge a Umpah-Pah


Umpah-Pah, un cas estrany dins el rock català dels anys 90, desperta l’admiració i la complicitat de la generació que el va rellevar, la de creadors com ara Love of Lesbian, Refree, Mishima, Mazoni i Pau Vallvé (Estanislau Verdet). Tots ells, juntament amb artistes com per exemple Bunbury, Shuarma i Iván Ferreiro, participen en el disc Més raons de pes (al·lusió al primer treball del grup, Raons de pes), un homenatge a aquesta banda que va ser el trampolí de l’errant Adrià (avui, Josep) Puntí, i que sortirà a la venda a finals de novembre. L’edició coincideix amb el 20è aniversari del debut d’Umpah-Pah, a la sala Shock de Girona.
El treball, que ja està gravat i es troba a la fase final del disseny plàstic, a càrrec de Puntí, té com a ideòleg i director artístic el periodista i escriptor Pep Blay, que fa tres anys es va llançar a una altra aventura semblant, l’homenatge a Sopa de Cabra Podré tornar enrere. Blay assegura que Umpah-Pah va ser «el grup més brillant de la generació del rock català». Amb el risc que alguns li retirin la paraula, precisa: «Sopa va popularitzar el rock en català; Els Pets van fer ballar la gent; Sau va ser el fenomen de fans, i en un pla purament artístic, ningú va saber anar tan lluny com Umpah-Pah». El seu propòsit ha estat reunir «les bandes alternatives catalanes del moment i artistes espanyols que al seu dia es van treure el barret davant del grup».
Shuarma (ex-Elefants), Santa N (Carlos Ann i Mariona Aupí, ex-Fang), Egon Soda, Plouen Catximbes (fans confessos d’Umpah-Pah), Miquel Abras i Le Croupier són altres artistes implicats, així com Gossos, «perfectes per al reggae de La catximba». A aquesta versió també s’hi ha afegit Gerard Quintana als cors.

SESSIÓ RESCATADA / Entre els no catalans hi ha Bunbury, que ha gravat una nova versió, amb la seva banda actual, de , una cançó de Puntí que el 2002 l’aragonès va incloure a Flamingos. Bunbury hi intervé com a productor d’una regravació de Mirall capgirat a càrrec de Puntí, registrada quan, fa uns anys, tots dos tramaven un disc conjunt que no van acabar mai.
El gallec Iván Ferreiro, ex-Piratas, i l’andalusa Amparo Sánchez (ex-Amparanoia) completen l’elenc d’un disc fet, segons assegura Blay, de tot cor. Un treball que evita les adaptacions fidels als originals i aposta, segons diu, per la reinvenció. «No és un disc per a nostàlgics, sinó un homenatge perquè les generacions del rock alternatiu coneguin Umpah-Pah

dimarts, 13 d’octubre del 2009

dijous, 24 de setembre del 2009

La indústria discogràfica desafia la crisi amb una allau de novetats

Tanquen botigues de discos i no es dissipa la boira en la indústria musical, però el ritme d’edició de novetats no decau. Comprats, baixats de la xarxa o escoltats en les emergents plataformes en línia (el fenomen Spotify, amb el beneplàcit de la indústria, que injecta publicitat), els discos continuen sent els referents que marquen l’actualitat de tot artista; el punt de partida de les seves operacions de màrqueting i gires. Ho tenen clar artistes internacionals com Bon Jovi, Pearl Jam, Mark Knopfler, Madonna, Norah Jones, Robbie Williams, Kiss, Shirley Bassey, Rufus Wainwright, Muse, Editors…
Tots ells contraataquen aquesta tardor amb noves gravacions. Potser d’aquí poc temps ja no en direm discos: són, en tot cas, unitats conceptuals que integren un conjunt de creacions musicals. De moment, el paquet de deu, dotze o catorze cançons continua sent el format de referència, encara que s’obren pas tímides altres alternatives: Thom Yorke, per exemple, publicarà dues cançons inèdites a la web de Radiohead. I Smashing Pumpkins utilitzaran aquest mitjà per divulgar 44 noves peces, encara que també les llançaran en format discogràfic.

3‘SUPERVENDES’ POP. Entre els llançaments més sorollosos de la rentrée hi ha el de Madonna, Celebration: una doble antologia que cobreix totes les seves èpoques artístiques i amb la qual tanca el seu contracte amb la multinacional Warner. Conté només una cançó nova, que dóna títol al treball, i veurà la llum dimarts que ve. Acabat de publicar el disc del retorn de Whitney Houston, I look at you, després de set anys de silenci, la setmana que ve serà Mariah Carey qui reapareixerà amb Memoirs of an imperfect angel.
Un ídol pop en dificultats, Robbie Williams, publicarà el dia 9 de novembre un disc de títol enginyós, Reality killed the video star, amb la firma del productor Trevor Horn, que fa tres dècades va ser coautor, precisament, de l’èxit Video killed the radio star, de The Buggles. I el grup alemany Tokio Hotel, el fenomen pop-rock adolescent més estrident dels últims anys, alimentarà els seus fans de tot el món el dia 2 d’octubre amb Humanoid.

3ROCKERS VETERANS. Mark Knopfler acaba de llançar Get lucky, un treball en la seva línia, amb mitjos temps adults i abundants referències folk, que presentarà a Badalona el juliol del 2010. Bon Jovi ja té a punt The circle, anunciat pel grup com un retorn al rock’n’roll després dels seus últims coquetejos country, i que sortirà el dia 10 de novembre. Pearl Jam, clàssic de l’era grunge, ha publicat aquesta setmana Backspacer, un treball en què s’ha retrobat amb el seu productor històric, Brendan O’Brian, després d’11 anys de separació. També és al carrer la nova entrega dels blues-rockers The Black Crowes, Before the frost... until the freeze.

3JOVES ICONES. A la lliga de les estrelles emergents hi ha Rufus Wainwright, amb el seu disc i DVD en directe Milwaukee at last!!!, llançat aquesta setmana. Muse entrega nou material a The resistence, el treball que haurà de dictaminar si segueix les empremtes de Coldplay. Comença a semblar-ho: el dia 27 de novembre farà el salt al Palau Sant Jordi. Norah Jones anuncia «un nou rumb» amb The fall, que sortirà a la venda el dia 17 de novembre i que compta amb Ryan Adams i Marc Ribot. En arenes alternatives, Micah P. Hinson llança un disc de versions (Dylan, Cohen, Orbison), All dressed up and smelling of strangers. A l’octubre veuran la llum el debut de Julian Casablancas, cantant de The Strokes (Phrazes for the young), i els discos d’Editors (In this light and on this evening) i Weezer (Raditude).

3RETORNS ESPERATS. Aviat veuran la llum alguns discos que fa anys que estan en posició d’espera. Com Sonic boom, de Kiss (5 d’octubre), emb el qual la banda novaiorquesa trenca un silenci editorial d’11 anys. O, a l’altre extrem de la paleta cromàtica, Let’s change the world with music, delicadesa pop de Prefab Sprout, que sortirà el mateix dia, després de vuit anys d’aturada. Massive Attack ha endarrerit fins al mes de febrer l’edició del desitjat Weather underground.

3DEL CINE AL POP. Scarlett Johansson vol convèncer que la seva carrera musical va de debò. Contraataca aliant-se amb el cantautor Pete Yorn a Break up, un disc a duo que tots dos han comparat amb les gravacions de Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot. Una altra estrella més veterana té a punt el seu retorn: Shirley Bassey, la veu Goldfinger i Diamonds are forever (James Bond), llançarà The performance el dia 9 de novembre, la seva primera obra amb material original en més de 20 anys. Inclou cançons firmades per Pet Shop Boys (que anys enrere van reanimar les carreres de Liza Minnelli i Dusty Springfield), Manic Street Preachers i Kaiser Chiefs.

3UN TOC DE METAL. La novetat més aparatosa del rock dur és Liebe ist für alle da, de la banda alemanya Rammstein, que sortirà el dia 16 d’octubre i, un mes després, el dia 12 de novembre, es presentarà a Badalona. Paradise Lost publicarà la setmana que ve Faith divides us - Death unites us. I s’acosta un disc de Slash, ex-Guns n’Roses, Slash & friends, previst per al gener, amb el suport d’Alice Cooper, Iggy Pop, Ozzy Osbourne, Flea (Red Hot Chili Peppers) i altres institucions rockeres.

dijous, 17 de setembre del 2009

L'originalitat de Manel s'emporta el Premi Puig-Porret d'enguany


L’estil folk rock del grup barceloní de Manel ha estat el guanyador de la dotzena edició del premi Puig-Porret que lliura la crítica i la premsa musical del país. "Els millors professors europeus" (Discmedi, 2008), la seva òpera prima, ha despertat noves sensacions que el jurat ha sabut valorar. El cantant de la formació, Guillem Gisbert, assegurava que el premi els havia agafat per sorpresa i considera que aquests reconeixements no augmentaran la pressió sobre la banda de cara al seu segon treball.

El premi, dotat amb 10.000 euros, es va lliurar ahir a la nit en un sopar inaugural del Mercat de la Música Viva (MMVV) de Vic amb més de 300 assistents, conjuntament amb el premis ARC atorgat pels professionals de l'espectacle.L’alcalde de la ciutat va donar la benvinguda al que va definir com la “Llotja de la Música” per excel•lència.

Gisbert assegurava que quan s'adreçaven al sopar inaugural del MMVV no pensaven amb la possibilitat d'agafar el relleu d'un artista "amb una llarga trajectòria" com Roger Mas, guanyador del premi l'any passat. Per al cantant de Manel, el gran ressò que està tenint el seu primer disc ha anat venint "mica en mica", tot i que aquest procés s'hagi fet en molt poc temps. Manel diu que va concebre el primer disc intentant que fos "distret". A partir d'aquest moment, l'eco que ha agafat "se'ns escapa".


El grup, però, no es marca cap calendari per enregistrar un segon treball. El cantant i líder del grup barceloní assegura que fins octubre-novembre Manel farà actuacions en directe i posteriorment iniciarà la preparació del nou disc però sense cap calendari preestablert.

Manel està format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. Entre les referències musicals a les que estan associats hi ha Jaume Sisa, Bob Dylan, Herman Düne i Beirut.

En la fase final de la dotzena edició del premi Puig-Porret, els crítics han escollit a Manel que havia estat finalista en la categoria de rock. Els altres finalistes eren Estanislau Verdet, en cançó; Sílvia Pérez, en jazz i músiques creatives; Toti Soler, en folk; Mayte Martín, en flamenc; i Ferenc i The Requesters, en electrònica.

Els premis ARC

Durant el sopar inaugural del MMVV també s'han entregat els premis ARC que promou l'associació de Representants, Promotors i Managers de Catalunya. Aquests premis arribaven a la setena edició i després d'un any de parèntesi aquest era el primer cop que s'entregaven dins dels actes del mercat musical de la capital d'Osona.

Manel, premiats durant la mateixa nit amb el premi Puig-Porret, s'han emportat un altre guardó en la categoria d'artista. Els altres premiats han estat Lax'n'busto en pop rock, Roger Mas en cançó d'autor, La Troba Kung-fu en músiques del món, Pegasus en jazz, Miquel Gil en folk, el grup Se Atormenta una vecina en versions, la Cimarron en la modalitat d'orquestres, La Banda de drac en formacions de ball, el Mag Lari en arts escèniques i Sergio Dalma ha rebut el premi per la seva trajectòria professional.

----------
NOTA DE PREMSA

EL POP-ROCK IRÒNIC I ALEGRE DE MANEL GUANYA LA DOTZENA EDICIÓ DEL PREMI PUIG-PORRET A VIC

- El guardó, amb una dotació de 10.000 euros, es va lliurar ahir nit durant el sopar inaugural del Mercat de Música Viva

- El grup barceloní s’ha imposat a un centenar de músics i pren el relleu del cantautor Roger Mas, que va guanyador l’any passat

- Manel és una banda de Barcelona amb només un disc al carrer, Els millors professors europeus, molt aplaudit per la crítica

VIC, 17 de setembre.- Manel, considerat per molts el grup del moment, ha estat el guanyador de la dotzena edició del Premi Puig-Porret atorgat pels crítics musicals catalans i la resta de la premsa especialitzada del país. El guardó, amb una dotació econòmica de 10.000 euros, va entregar-se ahir nit durant el sopar inaugural de la 21ª edició del Mercat de Música Viva de Vic, el qual s’allargarà fins el proper diumenge 20 de setembre.

La banda barcelonina va comença a escoltar-se el 2007 quan va quedar finalista del concurs Sona 9. D’això ja fa uns dos anys i ara Manel viu un moment dolç gràcies a un pop-rock senzill, irònic, alegre i sense pretensions comercials, però de lletres treballades i un pel surrealistes que beuen de la lírica quotidiana. El seu primer llarga durada, Els millors professors europeus, el mateix que els ha fet imposar-se en el Premi Puig-Porret 2009, ja va guanyar el Premi Enderrock al millor disc de pop-rock i la revista Rockdelux el va escollir el tercer millor disc espanyol del 2008.

Manel està format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. Jaume Sisa, Bob Dylan, Herman Düne i Beirut, entre d’altres artistes, són algunes de les moltes influències del quartet, que juga amb una completa paleta instrumental amb secció de vents, bases electròniques, ukeleles, banjos i xiulets.

En la fase final de la dotzena edició del Premi Puig-Porret, els crítics han escollit a Manel entre els altres finalistes: Estanislau Verdet, per L’all ho és tot pels anglesos (cançó); Joan Díaz & Silvia Pérez, pel compacte Will sing Bill Evans (jazz i músiques creatives); Toti Soler, pel disc Vida més alta (folk); Mayte Martín per Alcantar A Manuel (flamenc); i Ferenc (maxi a Kompakt) i The Requesters (concert al Sónar, EP imminent amb Sinnamon), ambdós en l’apartat d’electrònica. En un primer moment optaven al guardó més de 100 músics, a partir de les llistes que elabora un ampli cens de periodistes especialitzats en música.

El grup Manel pren el relleu del cantautor Roger Mas, que va guanyar el Premi Puig-Porret l’any passat. Amb anterioritat ja havien rebut la distinció Pascal Comelade (1998), Quimi Portet (1999), Els Pets (2000), Jaume Sisa (2001), Antònia Font (2002), Adrià Puntí (2003), Miquel Gil (2004), Refree (2005), Poveda (2006) i La Troba Kung Fú (2007).

El Premi és atorgat per la Institució Puig-Porret. Es tracta d’una fundació privada amb seu a Vic que té com a finalitat atendre i protegir els antics treballadors de l’empresa El Tint i col•laborar en tasques ciutadanes d’assistència social, beneficència i de promoció de la cultura.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Folgueroles prepara un Onze de Setembre musical

El proper divendres, Onze de Setembre, amb motiu de la Diada Nacional i coincidint amb la festa major, l'Assamblea de Joves de Folgueroles ha organitzat un concert amb els grups Opció K-95 (vídeo), The Cabrians, The Demencials i La vieja Stripper.
La cita, a partir de les 23 h al pavelló. L'entrada val 4 €.
- MySpace d'opcio k-95
- MySpace dels The Cabrians
- Fotolog dels The Demencials

Barcelona, escenari d'un nou videoclip d'U2

Barcelona és l'escenari de la segona versió del videoclip de la cançó I'll go crazy if I don't go crazy tonight, el nou single extret de l'últim disc dels U2, No line on the horizon. El vídeo, que s'ha inclòs dins del single del tema, va ser enregistrat durant els concerts que els U2 van oferir el 30 de juny i el 2 de juliol al Camp Nou barceloní, presenciats per més de 170.000 espectadors, per iniciar la gira mundial 360° Tour. La banda irlandesa ha triat aquesta cançó perquè ha estat la que millors reaccions ha rebut del públic en directe.

El videoclip, d'una durada de gairebé quatre minuts i que ja està penjat a la web oficial del grup, mostra la interpretació de la cançó en el concert barceloní -un moment dels més catàrtics de la nit-, i nombrosos detalls de la superestructura inspirada en l'arquitectura gaudiniana que feia d'escenari de l'espectacle. El públic barceloní també apareix nombroses vegades a les imatges.

El single s'editarà en dos formats, un que inclou cinc remescles diferents del tema, i un altre que afegeix la cançó Magnificent, que també forma part de No line on the horizon, un treball que es va publicar el passat mes de març.

Els dos concerts dels U2 a Barcelona van ser l'exitós preludi de la gira mundial del grup que lidera Bono i que es reprendrà el 12 de setembre als Estats Units. El títol de la gira, 360° Tour, es refereix al gegantí escenari circular, amb passarel·les i pantalles giratòries d'altíssima fidelitat, que permet que el públic se situï al voltant.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Quimi Portet: "El millor de tocar en un estadi és la taquilla"

  1. El cantant i guitarrista adopta tons assossegats a ‘Viatge a Montserrat’, disc que estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic.
ASTRE INTERCOMARCAL. VIC, 1957. EXMEMBRE D’EL ÚLTIMO DE LA FILA, TREBALLA EN SOLITARI DES DEL 1998. Foto: EL PERIÓDICO


–Sona molt diferent dels anteriors: tempos reposats, intimisme, fons de teclats, caixa de ritmes...
–Amb La terra és plana vaig descobrir un so tribal i el vaig explorar. Aquí em vaig trobar fent cançons sense pensar en gèneres ni a sonar modern, ni clàssic. He intentat fer cançons maques, que m’emocionin.

–¿Abans volia sacsejar i, ara, vol seduir?
–¡Crec que més aviat em volia sacsejar a mi mateix! No tinc la vanitat de voler intervenir en les vides dels altres, sinó en la meva, i ho vaig aconseguir. No volia fer un altre disc tribal i àrid, i vaig optar per utilitzar teclats i joguines que tenia a l’estudi.

–Hi ha excursionistes, oliveres, aplecs, i aquella exaltació simbòlica de la vida rural tan seva...
–Home, jo no ho veig rural. Però ara el que no és televisió o internet ja passa per rural. Els excursionistes que surten en el disc són de ciutat, ¿eh? És que vivim en una realitat sintètica: la gent es lleva cabrejada per Rodalies, la grip o el que sigui. Hi ha un cabreig dirigit.

–Així que el català emprenyat, ¿l’emprenya?
–Em molesta la gent emprenyada en general. Tot i que el català té més motius per estar-ho perquè, per començar, ni tan sols existeix, i això és un mal punt de partida. Tot podria ser més divertit si la gent es prengués la molèstia de modificar la seva realitat, sense viure en una actualitat imposada, i atengués les seves necessitats emocionals i lúdiques.

–La cançó Viatge a Montserrat és una revisió de Montserrat (1997). Les «tristes nits d’un trist país on ningú riu i mai no hi plou», són ara «dolces nits d’un dolç país on tothom riu i hi plou sovint».
–És que ara estic en un altre país. Quan la vaig escriure devia estar en un lloc que no m’agradava. L’he canviat perquè, si no, seria injust amb els meus veïns de Vic i em sabria greu.

–Ja té set discos en solitari. Amb El Último de la Fila en va fer sis. ¿Fa balanç? ¿Ha construït una carrera amb un llenguatge propi?
–Bé, puc pensar-ho si estic molt emocionat, prenent un gintònic. La meva carrera no em desagrada del tot. No hi ha cap disc del qual pensi: «Quina vergonya». Bé, només el primer, Persones estranyes, que el vaig fer molt de pressa. Crec que sóc un cantant més que acceptable. La meva vanitat és elàstica; si hi ha algú més vanitós que jo, m’aparto. M’encantaria omplir l’Estadi Olímpic, però la situació és la que és.

–¿No troba mai a faltar aquelles multituds, ni per un moment?
–El millor de tocar en un estadi és la taquilla. Seria genial tocar en un teatre amb la taquilla d’un estadi. Les 300 persones assegudes al teatre són més agraïdes que les 80.000 amb gots de plàstic i saltant. Ja hi vaig ser i me’n vaig anar.

–¿No creu en el rock d’estadis?
–No hi creu ningú. La gent hi va perquè... ¡l’hi obliguen! El món ens fa fer coses, encara que després tots s’ho passen bomba. Però jo no em dedico a això. Jo he venut discos i he no venut discos, que és molt més fàcil. M’adapto a les circumstàncies.

–Des del 1998 no ha tornat a treballar ni a col·laborar amb Manolo García.
–Fem coses diferents i tots dos som feliços amb això. No tenim la necessitat de reeditar coses.

–¿Compra discos?
–La meva curiositat ha caigut en picat. Escolto barroc francès, música napolitana, i reviso àlbums antics: Court and spark, de Joni Mitchell.

¿Per què dedica el disc a Adrià Puntí?
–L’enyoro. Tinc la sort d’haver produït tres discos seus i va ser un honor i un enriquiment. Va ser tan especial... Sé que en directe ha tingut algun fracàs últimament i em sap molt de greu. És el millor de tots nos- altres, i amb molta distància. L’estimo molt i l’enyoro.

–¿És recuperable?
–Sí, segur que sí.

Concerts de les Festes de Sant Ramon al barri de la Pietat de Vic



JPG Trio, Baghee Roots i Raydibaum, 3 dels grups que han actuat a les Festes de Sant Ramon del barri de la Pietat de Vic.

dimarts, 18 d’agost del 2009

El Mercat de Música Viva de Vic estrena web

El web renova disseny, millora la navegabilitat i converteix la secció professional en una autèntica llotja virtual.
- Anar al web del MMVV
El nou web del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), www.mmvv.cat, es presenta de manera totalment operativa, amb grans millores pel que fa tant el grafisme i la navegabilitat com a l’arquitectura interna. La pàgina ha sofert una renovació estètica evident juntament amb una posada al dia a nivell tecnològic que suposa millores com un accés als continguts del web més senzill i útil o la possibilitat d’incorporar vídeo.

Pel que fa a la programació interna, amb l’objectiu d’oferir un millor servei als professionals que participen al Mercat, s’ha dut a terme una renovació completa que fa d’aquesta secció un apartat informatiu i de caràcter professional i esdevé una autèntica llotja virtual per programadors, promotors, artistes i professionals del sector en general. Aquesta nova secció no només facilita informació detallada de tots els grups que formen part de la programació d’enguany i dels professionals i estands que hi participen, si no que incorpora també un gestor d’informació i un banc de dades que possibiliten, un cop acreditat, el contacte i l’intercanvi virtual d’informació (inclòs àudio i vídeo) entre professionals abans de la pròpia celebració del Mercat o la gestió personal de la informació relativa als professional, artistes, expositors, ubicacions i activitats d’interès.

Com a exemple d’una d’aquestes noves utilitats relatives a l’accés virtual als esdeveniments, destaca la retransmissió de vídeo en temps real dels showcases, que permetrà veure els concerts que tinguin lloc a l’espai firal des del portàtil.

dimarts, 4 d’agost del 2009

A Torelló, concurs de tocar la guitarra... sense guitarra!!!

Dissabte 1 d’agost a mitjanit tindrà lloc a Torelló, en el marc de la festa major, la 5ª edició del Concurs de tocar la guitarra sense guitarra. El certamen acull air-guitarristes de tot el país que, al ritme de la música escollida, toquen la seva guitarra imaginaria davant d’un públic entregat.
El jurat valorarà la posada en escena i la precisió tècnica mostrada a les actuacions que poden ser individuals o en grup i que enguany s’espera que superin la vintena.

La festa major de Vilanova de Sau inclou un festival musical

Vilanova de Sau celebrarà la festa major del 8 al 16 d’agost, amb actes lúdics per a totes les edats. Campionat de botifarra, circ, karaoke, homenatge a la vellesa, un berenar popular i el tradicional partit entre solters i casats, entre d’altres propostes. Del programa, també destaca la conferència de l’escriptor Gabriel Muñiz, que explicarà la història de diversos pobles de l’estat espanyol que han quedat submergits, entre ells Sant Romà de Sau.

La novetat més important de la festa major d’enguany serà l’estrena d’un nou festival. Vilanova Acció Musical (VAM) se celebrarà el 8 d’agost, al pavelló esportiu, i comptarà amb quatre formacions molt potents: Hotel La Paz, Miyagui, Reagge Night Reunion i Joana Serrat. L’entrada és gratuïta.

El concert retrà homenatge a Xevi Sanglas, un jove del municipi que va morir fa un any fent escalada.

dimarts, 9 de juny del 2009

AC/DC rebenta Montjuïc


Pot ser que en temps d’estretors financeres s’imposin els valors segurs i fiables. O que el rock dur, més o menys metàl·lic, ha multiplicat la seva base social. O, senzillament, que AC/DC s’ha convertit en una marca referencial a la qual cada any més gent vol veure almenys una vegada a la vida, com els Stones, U2, el Cirque du Soleil o David Copperfield. Doncs bé, que consti en acta que el repertori de gags escènics del grup australià (la campana gegant, el canó, la nina inflable, l’strip-tease d’Angus Young...) va desfilar ahir a la nit amb alta precisió i fidelitat a la llegenda en un Estadi Olímpic ple, amb 62.000 persones segons l’organització.
També ho van fer les cançons, una vintena, entre elles una àmplia selecció de l’etapa clàssica (i no superada) de la banda australiana, entre finals dels 70 i principis dels 80 (l’etapa del malaguanyat Bon Scott i el primer disc de la nova era, Back in black), i cinc mencions al seu disc de tornada, Black ice, que van encaixar sense quedar malament.
Sessió de rock de traç gruixut; ferotge i orgullós del seu escàs marge de maniobra. L’imperi del riff. Sense experiments, ni sets acústics, ni balades. Amb afecte instintiu per la tralla i amb gestos de glorificació d’un ideari eternament adolescent: cervesa, noies, rock’n’roll, nits sense límits i fascinació per l’infern i el costat fosc. Un decàleg impartit amb aparent convicció per cinc senyors les edats dels quals oscil·len entre els 54 anys (Angus Young) i els 61 (Brian Johnson).

TRENS I BANYES / Les diferències respecte al concert del 31 de març al Palau Sant Jordi, les entrades del qual el grup va esgotar en menys de quatre hores, van ser d’escala. Tot més gran, aclaparador i èpic. Una passarel·la central més llarga i dues gegantines gorres vermelles tocades amb les respectives banyes diabòliques ubicades sobre les torres d’amplificadors. Però la locomotora que va entrar en escena en la primera cançó, Rock’n’roll train, ha estat la principal aportació del Black ice tour a la imatgeria del grup.
Com aquella nit al Palau Sant Jordi, el gadget triomfador a les parades de marxandatge va ser, precisament, el parell de banyes lluminoses que centenars d’assistents es van col·locar al cap.
L’ordre del dia va seguir amb dues evocacions a Scott: Hell ain’t a bad place to be i la cançó amb la qual el 1981 van plorar la seva pèrdua, Back in black. La sala de màquines, a ple rendiment: la guitarra rítmica de Malcolm Young, el baix de Cliff Williams i la bateria de Phil Rudd, titulars de la banda des dels 70.

ANGUS YOUNG, ESTRELLA / Però el focus es va debatre entre Brian Johnson i el sempre admirat Angus Young. El primer, amb la seva gola en sinistre total, forçant-la i castigant-la a plaer, perquè una cançó d’AC/DC no es pot interpretar com qualsevol altra: exigeix deixar-se les cordes vocals en l’operació.
Pel que fa a Young, continua sent una barreja de líder carismàtic i mascota, però cada vegada més a prop del segon qualificatiu. Solos desbocats, entremaliats, propis d’un nen que tot just acaba de descobrir el poder de la guitarra elèctrica i l’amplificació.
Johnson va anunciar una cançó «especialment per a Barcelona», però s’ha de dir que la peça en qüestió, Dirty deeds done dirt cheap, sona cada nit de la gira des del primer xou. La retòrica del rock d’estadis.
Els cops de guitarra van mantenir el seu rumb inflexible amb Shot down in flames, i Thunderstruck va desfermar l’habitual efecte sensorial barreja de terratrèmol i crisi epilèptica. Un dels moments més heavy metal de la nit. El nou material va mantenir el tipus amb Big Jack i Black ice, i Angus Young es va lluir sense contencions en la bluesística The Jack, en la qual, com és costum, va acabar mostrant uns calçotets adornats amb el logotip d’AC/DC.
Johnson es va penjar de la campana a Hells bells i el xou va integrar més clàssics en una recta final alimentada amb Whole lotta Rosie, un Highway to hell digne d’una classe magistral de Casal rock i les canonades de For those about to rock. AC/DC, el grup que sempre dóna el que s’espera d’ell.

vibrant retorn dels Steve & The Hooligans


La mítica banda Steve and the Hooligans han tornat als escenaris. Aquest dissabte, el grup liderat pel carismàtic Steve Graham va demostrar a la sala Pasternak que gairebé 21 anys després del seu debut continuen estant en bona forma i oferint grans dosis de festa.

dissabte, 30 de maig del 2009

L'esperat retorn d'Steve & The Hooligans, al Pasternak


La mítica banda Steve and the Hooligans (ara HooligRans) tornarà a pujar als escenaris en un primer concert que se celebrarà a Vic aquest dissabte 30 de maig.
El grup liderat pel carismàtic Steve Graham oferirà un concert a la sala Pasternak de Vic gairebé 21 anys després del seu debut . Amb gairebé la mateixa formació original, el grup farà un repàs dels temes antics més populars però també oferirà un repertori de temes nous molt més actuals.
- Més info des del web del Pasternak
Steve and the Hooligans van destacar per la seva contundència musical però també per “l’alegria” escènica que oferien ja que no dubtaven a disfressar-se a l’lhora de sortir a l’escenari i oferir un espectacle sens dubte amè i divertit. L’èxit que van assolir els va portar ser un dels grups més contractats a finals dels 80 i principis dels 90 arribant a fer desenes de concerts per tot Catalunya amb actuacions espectaculars com la de ser teloners del veterà rocker Joe Cocker, davant més de 10.000 persones a Falset.

Els Holligans estan formats per músics osonencs de sobres coneguts: Steve Graham (veu), Noris (baix), Pere Galobardes (teclats), Coki (guitarra), i Tino Peralbo (bateria). Tots ells han format part de grups tant populars en la dècada dels 80 com: Brighton 64, Avikultores modernos, Kul de mandril, Bars, Groom...

divendres, 29 de maig del 2009

Calldetenes ja té a punt la 4a edició del Callderock


El proper dia 30 de maig se celebrarà a Calldetenes una nova edició del Callderock. A partir de les 22:15 h la carpa acollirà els concerts de: The Little Band, Egundu Gorri, Anthill, Kamarada Kalasnikov, i Enxufats a la Farola.
Les activitats però començaran a la tarda, a les 17:00 h. Al començament de la Ruta del Molins hi haurà activitats de tir amb arc i painball.
El paintball està obert a tots els majors de 14 anys. Cal inscriure's amb anterioritat, al Punt Jove de Calldetenes (plaça Armand Quintana s/n) o al telèfon 93 881 62 13.

diumenge, 10 de maig del 2009

Engeguem la 2a edició del concurs L’art de trair!!!

Engeguem la 2a edició del concurs L’art de trair!!!

Us en recordem el funcionament:

Si ets artista, dibuixant, pintor, fotògraf, il·lustrador... o res de tot això però... t’agradaria aconseguir un disc emblemàtic de la història del rock... el Rock en Viu te’l regala!

Però bé, abans t’ho hauràs de currar!

Recrea o re-dissenya la portada d’un dels discs que et proposem i, si la teva portada és l’escollida pel jurat del Rock en Viu, te’n regalem el CD original! I tots els participants, només pel fet de prendre part al concurs, s’enduran una de les sel·leccions musicals del programa: un cd tot ple de ROCK EN VIU!

Aquí teniu les bases del concurs:

* teniu un plaç d’un mes per a fer els vostres treballs i fer-nos-els arribar (en la segona edició, el plaç d'entrega finalitza el dia 1 de juny).

* s’accepten tot tipus de manifestacions artístiques plàstiques i gràfiques: dibuix, pintura, fotografia, foto-muntatge, muntatge/dibuix/disseny per ordinador, collage, etc.

* envieu els vostres treballs via correu electrònic o correu convencional, a les adreces següents:

* e-mail: rockenviu@gmail.com
* per correu: ROCK EN VIU - Apartat de correus 95 - 08500 – Vic (Osona, Països Catalans)

(si decidiu enviar-nos el vostre treball per correu, envieu-nos igualment un e-mail per notificar-nos la vostra participació, d'acord?).

Com us he dit el premi consistirà en un cd, concretament el disc del qual n’hagueu reproduït la portada. Els premis del concurs seran cedits per la botiga de discos de Manlleu El mallot de la Margot. Si ja teniu el disc en qüestió, segur que podreu arribar a una entesa amb l’Agustí, que és qui regenta aquesta històrica botiga de discos de Manlleu!

En la segona edició del concurs les portades a trair (i a triar ;-) són les següents:

* The Velvet underground & Nico (disc del mateix nom)
* Master of puppets (Metallica)
* Crisis? What crisis? (Supertramp)
* Physical Graffiti (Led Zeppelin)

Ja us hi podeu posar!

L’art de trair és un concurs patrocinat per "El mallot de la Margot", la teva botiga de discos a Manlleu (al carrer Baixa Cortada, 10)

Salut i roquenrol,

dimarts, 28 d’abril del 2009

L'art de trair: prorrogada l'entrega de participacio

Doncs sí!

Teniu de plaç fins el proper dilluns dia 4 de maig per fer-nos arribar les vostres propostes.

Hem prorrogat l'entrega perquè pogueu acabar tot aquest munt de treballs que no us ha donat temps de finalitzar a data d'avui!!! ;-p

Ens els podeu enviar fins abans de l'inici del proper Rock en Viu de dilluns vinent.

Al proper programa ja anunciarem també les properes quatre caràtules proposades per a la 2a edició del concurs.

Estigueu al cas i poseu-vos a la feina... va, que tindreu tres dies de festa aquest proper capde!

Salut i roquenrol,

David Byrne, el cervell dansaire


El temps corre a favor de les troballes de Talking Heads en matèria d’afro-pop i funk enriquit. Noves bandes rendeixen homenatge als primers discos dels novaiorquesos, i la seva negativa a reunir-se no fa més que avivar el culte. És David Byrne qui el capitalitza en la seva nova aventura solista, amb factor retro però viva i brillant, com va demostrar divendres en un Palau amb les entrades esgotades. Retorn de l’artista a Barcelona 14 anys després de la seva última visita, a la mateixa sala.
En aquella època, Byrne començava a sospitar que els seus discos en solitari despertaven un interès relatiu i va optar per injectar cançons de Talking Heads als seus recitals en proporcions creixents. L’altra nit, va oferir set cançons del seu flamant Everything that happens will happen today i va consagrar la resta del repertori a les seves col·laboracions amb Brian Eno, la majoria en el marc de Talking Heads, entre el 1979 i el 1981. Un material que va arrasar al Palau i el va eximir, per una vegada, de cantar Psycho killer, que és anterior a aquesta època. Potser hi va faltar una altra guitarra, com la que al seu dia va tocar Adrian Belew, per fer encara més espesses les seves trames de funk exòtic, pervertides per l’afrobeat inventat per Fela Kuti. Però la banda va pegar fort des dels primers assalts a I zimbra, Help me somebody i Houses in motion.
Uniformes blancs, coristes i ballarins en un xou que va evocar el clàssic Stop making sense. El líder va llançar un xic d’ironia quan va recordar com van captar, Eno i ell, gravacions de música àrab i africana que van introduir a My life in the bush of ghosts («ara d’això en diuen sampler»); va cantar amb la seva tradicional tendència a l’espasme, va inserir solos furiosos amb el seu Fender Stratocaster i va presumir d’unes cançons i un so que, 30 anys després, segueixen sonant brutalment moderns.

‘REMAIN IN LIGHT’ / Tot i que Heaven va ser aplaudida, i peces noves com Life is long i Feel my stuff van inspirar exquisides coreografies, el cor el va posar el disc Remain in light (1980): el trance de Crosseyed & painless, Born under punches i Once in a lifetime, sortits d’una jungla hi-tech, generosos en ritme i cors hipnòtics. Als bisos, el baix de plom de Take me to the river (Al Green), marabunta afro amb The great curve i un Burning down the house per encendre la metxa i sortir corrents. Música per estimular les extremitats i la matèria grisa. Talking Heads no tornaran i això és el que més s’hi assembla. H

Loquillo es va mostrar fidel a si mateix i a les seves consignes combatives a la sala annexa del Sant Jordi


A bans que sortís a la venda ja era clar: Balmoral no seria per a Loquillo un disc més. I en conseqüència tampoc sembla disposat a abandonar-lo a corre-cuita per embarcar-se en un altre dels seus impulsius projectes. D’aquesta manera, a només set mesos de la seva presentació a l’Auditori, la gira corresponent va tornar a Barcelona dissabte passat, a la sala annexa del Palau Sant Jordi.
A la mateixa hora tenia lloc a la sala gran una ampul·losa festa organitzada per Los 40 Principales, una circumstància que El Loco no podia ignorar. Tan bon punt es va produir una petita errada tècnica, va aprofitar les pertinents disculpes per dir: «Aquestes coses són normals amb la gent que toca en directe, els que són aquí al costat toquen en playback». I, rient, va afegir: «Sí... sóc un fill de puta».
Començar amb Línea clara no només va ser una declaració de principis d’aquelles a què ens té tan acostumats. Curiosament, és una peça que, musicalment, hauria pogut firmar el tòtem indie Fernando Alfaro. I posats a relacionar-lo amb l’escena alternativa, quan va cantar Dispararé, ell mateix es va encarregar de recordar que l’havia gravat al costat del grup El Columpio Asesino.
La veritat és que, amb els seus pros i els seus contres, El Loco té poc a veure amb gent com El Canto del Loco. Com al principi, avui canta per als seus i, en conseqüència, va obviar gairebé tot el repertori dels anys 90 per centrar-se en el seu nou disc, els últims temes dels liquidats Trogloditas i, és clar, un bon nombre dels seus èxits dels anys 80. Va recuperar La mataré, malgrat que la dictadura de la correcció política últimament l’havia arraconat, i es va agenciar amb ella el moment més esplendorós de la nit, ballant amb ímpetu tanguer i demostrant una sorprenent forma física.

HELLS’ ANGELS / Va dedicar Hermanos de sangre a diversos dels membres dels Hells’ Angels que la setmana passada van ser detinguts, i entre el públic es van sentir crits demanant-ne l’alliberament. Va fer dels generosos bisos un concert en si mateix i, si bé Balmoral és un disc de reconciliació amb els seus vells amics, Loquillo segueix en guerra contra el món com si es tractés d’un esport. Tant canta recolzat en una improvisada peanya coberta amb la bandera de Barcelona, com qüestiona amb les seves pròpies cançons el destí de la seva ciutat. Sense els Trogloditas, però fidel com mai a un personatge que va crear fins i tot abans de ser cantant. H

Green Day portarà la seva nova òpera punk al Palau Sant Jordi


Green Day se sumarà l’1 d’octubre vinent al club dels grups capaços d’assaltar el Palau Sant Jordi. El trio californià debutarà al local olímpic per presentar 21st century breakdown, un disc amb estructura d’òpera punk que sortirà a la venda el 19 de maig.
Billy Joe Armstrong i companyia van trencar amb l’àlbum American idiot (2004) la tesi que el punk i els discos conceptuals eren idees incompatibles o superades, i la maniobra els va sortir bé: 12 milions d’exemplars venuts en plena era de la pirateria. Ara, 21st century breakdown hereta aquella ambició narrativa amb un repertori en tres blocs que tracta sobre “l’esvaïment del somni americà”.
El seu assalt al Sant Jordi demostra que no toquen sostre a Barcelona. Van debutar a la ciutat el 1991 a La Bàscula, i van seguir una progressió ascendent passant pel Garatge Club, Zeleste, el pavelló de la Vall d’Hebron i el de Badalona. Les entrades per al concert de la banda, que actuarà el 29 de setembre al Palacio de los Deportes de Madrid, sortiran a la venda divendres vinent i costaran 38 euros.

divendres, 17 d’abril del 2009

The Little i Beady Belle, caps de cartell del Festival de Jazz

Del 7 al 17 de maig se celebrarà a Vic l’onzena edició del Voll Damm Festival de Jazz de Vic. La programació ofereix 10 concerts en tres escenaris de la ciutat (Jazz Cava, Centre Cívic El Remei-Estadi i la sala Pasternak). El certamen també compta amb actes complementaris, com una filmoteca, una exposició o una masterclass d’electrònica aplicada a la veu i les cançons.
Artistes d’aquí, o residents al nostre país, que acrediten un prestigi internacional, compartiran cartell amb el quartet holandès The Little i la banda noruega Beady Belle. Entre ells, destaca l'osonenc Adrià Plana. El Festival es va presentar ahir

dimecres, 15 d’abril del 2009

La Torratxa de Vic celebra el seu primer aniversari



El Centre Social Autogestionat La Torratxa de Vic ha celebrat el seu primer aniversari. Hi ho ha fet amb un cap de setmana ple d'activitats.
Com aperitiu, un cicle de xerrades i el concert d'Acústic, el dissabte. El plat fort del programa es va concentrar el diumenge, dia 12 d'abril, amb una cercavila, una jam session i una xocolatada, entre d'altres propostes. Va tancar la festa el concert d'Odisea de Homer, Thanks for coming, La Tropa i PDS.

La rumba de Dijous Paella, en directe a la sala Pasternak

El proper divendres, dia 17 d'abril, la rumba catalana s'apoderarà de la Sala Pastenak de Vic, de la mà dels Dijous Paella. El grup, de ben segur, farà cantar i ballar a tots els assistents.

dijous, 2 d’abril del 2009

L’art de trair


Rock en Viu posem en marxa el concurs L’art de trair (anomenat així a partir de la cançó del mateix nom del grup Kitsch): un concurs relacionat amb les portades dels discs clàssics de la història del rock.

Si ets artista, dibuixant, pintor, fotògraf, il·lustrador... o res de tot això però... t’agradaria aconseguir un disc emblemàtic de la història del rock... el Rock en Viu te’l regala!
Més informació el blog http://rockenviu.blogspot.com us esperem a tots i penseu que les bases del
concurs son el blog de rock en viu

dimecres, 1 d’abril del 2009

Kitsch actua en un bloc de pisos


Kitsch va actuar dissabte als pisos de protecció d'oficial de Cal General, a prop de l'estany de Banyoles, on els veïns ja han organitzat altres concerts de grups com ara Jamboree Gang, Carmen 113 i Two Dead Cats, sota la coordinació de Miquel Amela. Amb els músics repartits entre diferents pisos –inclosa una secció de vent–, Kitsch hi va estrenar la cançó Vigília i la va tocar en més d'una ocasió per gravar-ne un videoclip, realitzat per Octavi Espuga.

AC/DC complau el Sant Jordi amb una allau d’himnes del rock dur


La campana gegant de Hells bells, la nina inflable de Whole lotta Rosie, els canons de For those about to rock... Són gags que ocupen un aparador preferent del museu del rock. Ahir a la nit es van succeir, sense modificacions respecte a gires passades, en un Palau Sant Jordi ple, amb 18.000 persones. Els xous d’AC/DC s’assemblen cada vegada més a una obra de teatre on el guió va ser escrit fa molt, però aquest component de ritual no resta intensitat a l’experiència, sobretot si no es repeteix cada any. Va ser, en fi, una sessió de rock’n’roll-espectacle oficiada amb l’excusa d’un disc fresc, Black ice, que va aportar cinc cançons.
Un vídeo de dibuixos animats que culminava amb la imatge d’un tren va iniciar el xou. La locomotora acabava sortint de la pantalla i plantant-se a l’escenari en una reproducció a mida real. En el món d’AC/DC, la metàfora no existeix. Tot és molt real, molt palpable i molt gran. Va sonar Rock’n’roll train i el quintet va entrar en acció a tot drap. L’escenari, net d’accessoris i, al centre, una llarga passarel·la que comunicava amb la pista. Ràpides referències a la història: un Hell ain’t a bad place to be que va evocar els dies de Bon Scott (el cantant original, mort el 1981) i un irreprotxable Back in black. La gorja de Brian Johnson va insinuar aquest entranyable tacte a paper de vidre industrial.

ANGUS YOUNG, ESTRELLA // Però la vedet d’AC/DC segueix sent el seu guitarra solista, Angus Young, el nadó del grup (que ahir feia 54 anys). Encara que li van els solos com a qualsevol guitar hero, les seves intervencions semblen més pròpies d’un nen malcriat que d’un virtuós. Ben flanquejat pel seu germà Malcolm i una titànica secció rítmica, va portar les regnes a Dirty deeds dine dirt cheap, Shot down in flames i un histriònic Thundertruck. I a The Jack, «una cançó sobre una dona molt, molt bruta», segons va anunciar Johnson, va oferir el seu proverbial numeret de striptease, coronat amb l’exhibició de la seva roba interior (amb logo d’AC/DC inclòs). El cantant es va balancejar en el pèndol d’una campana gegant a Hells bells, i després d’un parell de peces noves, War machine i Anything goes, va abanderar un expeditiu You shook me all night long que va exaltar els ànims.
A partir d’aquí, la munició utilitzada va ser de detonació assegurada. Un TNT amb flamarades de dos metres d’alt, un Whole lotta Rosie representat per la seva mascota inflable, de desproporcionats atributs pectorals, i un Let there be rock dissenyat a la glòria d’Angus Young. En els bisos, els dos últims cartutxos: Highway to hell i For those about to rock, aquesta puntuada per estridents canonades. Hard rock d’alta graduació i un guió ric en cops d’efecte però amb canvis mínims respecte a les visites del grup el 2000, 1996, 1991 i 1981. Però, vist el seu èxit, el que en altres resta, a AC/DC suma. O una cosa així.

dilluns, 30 de març del 2009

U2 obre les portes a un tercer concert al Camp Nou

L’inici del 360° Tour d’U2 va camí de batre tots els rècords de la història de la música en directe a Espanya. Segons va anunciar ahir Catalunya Ràdio, el grup irlandès ja té previst oferir un tercer concert a Barcelona si s’esgota el paper del segon en un procés similar al que es va viure la setmana passada quan es van vendre les 90.000 entrades del Camp Nou en tan sols 54 minuts.
No va trigar gaire la promotora del concert, Doctor Music, a comunicar un segon concert per al 2 de juliol, dos dies després del primer. Les noves entrades es posaran a la venda aquest dimarts, 31 de març, a través dels punts de venda habituals de la xarxa Tick Tack Ticket, al 902 15 00 25 i per internet a ticktackticket.com i ticketmaster.es, així com en totes les botigues d’Espanya de la cadena Fnac. El preu també serà de 150, 85, 65 i 30 euros per a les de seient reservat i 55 per a les de pista.
A favor d’aquesta macroexhibició barcelonina hi està jugant el calendari de la gira. Després de l’estrena, la següent estació serà l’estadi de San Siro de Milà el 7 de juliol, és a dir amb prou marge per celebrar un tercer concert al Camp Nou, que podria deixar tan malparada la gespa com plenes les arques del club blaugrana. S’estima que per cada actuació el Barça ingressarà un milió d’euros. U2, per tant, està en condicions de superar els dos actes de l’estiu passat de Bruce Springs-
teen en les que seran les seves úniques actuacions espanyoles del 360°

Los Rebeldes, en la seva gran nit

Els fans de Los Rebeldes van sortir de l’armari. Arrossegaven molts anys de reclusió i desterrament, deportats extramurs pel mercat de tendències. Però Luz de Gas va ser seu per una nit. Hi havia rockers amb barret vaquer, banderes sudistes i la plana major dels Ángeles del Infierno. Molt públic devot que va desbordar la sala i va subministrar a Carlos Segarra una injecció d’estima i ego suficient per mantenir-lo a mil per hora durant una altra dècada, la quarta de la seva carrera. Ell va ser el protagonista d’una nit de germandat i rock’n’roll que quedarà immortalitzada en disc i DVD, tot i que, més enllà d’aquests suports, tindrà, segur, la longevitat garantida als plecs de la seva memòria.
Un concert amb diversos fronts: va reivindicar l’actual formació del grup i va recordar el pes històric del quartet original, que va interpretar cinc temes; va crear vincles amb convidats selectes però el centre de la foto va ser sempre per a un Segarra pletòric. Rock’n’roll amb cites als clàssics; contagiat de blues i swing, com en la cançó que va obrir la nit, Mía.
Shuarma, ex-Elefantes, es va sumar a última hora al cartell i va cantar amb Segarra Un español en Nueva York, un dels punts àlgids d’un primer bloc de cançons que va comptar amb Mürfila i que va incloure dos títols de l’última collita del grup, Perros y gatos i Orgullo y pasión. En la primera va irrompre Chiqui Martí, tot i que el seu strip-art va brillar (i va sorprendre) més en la segona intervenció, al final del concert, quan es va enfilar per una barra d’acer al so d’Eres especial.

VINCE TAYLOR, REPESCAT / Jaime Stinus (ex-Mondragón) va aplicar el seu estilisme de guitarra a Las caras de la moneda, i el cor de la nit va correspondre al revival de la formació original, amb Aurelio Morata i Moisés Sorolla (Tired and sleepy, d’Eddie Cochran), a qui es va sumar Emilio Díaz Speed a Cerveza, chicas y rockabilly. «Només hi ha dues persones que es poden permetre no tenir cognom: Elvis i Loquillo», va anunciar Segarra. Amb el del Clot van evitar cançons òbvies i van rescatar una crua Brand new Cadillac, de Vince Taylor, i Billy La Rocca (del disc Nueve tragos, de Loquillo). Jaime Urrutia, amb gorra de chulapo («jo sóc torero i rebel»), va atacar Agua de Valencia i, després de Mediterráneo, Dani Nel·lo va bufar el saxo en una recta final que va conduir a Bajo la luz de la luna, Esto es rock and roll i Mescalina. I Segarra se’n va anar flotant en un núvol en la nit de la seva vida.

diumenge, 22 de març del 2009

Albert ets únic... (no t'oblidare'm mai)



Fotos realitzades per Joan Vilar.

Ahir a la nit, al Teatre auditori de Calldetenes, Osona. Varem disfrutar de la actuació del cantautor Albert Pla, de Sabadell.
El Teatre estava ple de gom a gom, gent de totes les edats (grans i petits).
L'Albert Pla, acompanyat d'una guitarra i quatre focos, ens van fer passar una estona molt agradable, un espectacle que va durar dues hores sens va fer molt curt.
La gent va acompanyar la vetllada, cantant i aplaudint les seves cançons.
Un concert d'Albert Pla, marcant "La diferencia" , com el nom del seu últim treball.
Al concert ens va oferir, les cançons d'aquest últim treball, però recordant per acabar la nit alguna de les cançons com La sequia, i Jo vull ser torero, cançons del seu primer disc.

dimarts, 17 de març del 2009

Manel + Marc Puigdomènech quartet protagonistes del proper concert de la K.O.K.


Amb el bon record que va deixar el passat cap de setmana, Willie Nile, la gent de la K.O.K. ja preparen un nou concert.
Ara, serà el torn de Manel i de Marc Puigdomènech Quartet. La cita, el proper 9 de maig a partir de les 23:30 h al rockòdrom dels Hostalets de Balenyà.

Albert Plà porta a Calldetenes un espectacle «multimerda»

Albert Plà serà el proper dissabte 21 de març, a les 22:00 h, a l'Auditori Teatre de Calldetenes. El polifacètic cantautor presentarà la seva ultima proposta, "La Diferencia", un espectacle "multimerda", com l'anomena ell mateix.
En el muntatge, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenitat desemboca en el desenfrè. Tot, i com fa sempre Pla, buscant l'estreta linia que separa el bé del mal, el blanc del negre.

concert d'homenatge a Oriol Payàs

El recinte firal del Sucre de Vic va acollir aquest dissabte, dia 14 de març, el concert benèfic In Memoriam d'homenatge a l'Oriol Payàs.
Al concert, hi van participar els grups Eikostate, Joana Serrat, Tray Again, Near to Nothing, Apeiron, Turnstile i Los Flanagan. També hi va haver l'actuació del Mag Pota.
L'entrada valia 4€ i tots els beneficis recaptats es van destinar a Osona Contra el Càncer.

Manel omple a vessar la sala Pasternak

El passat dissabte, Manel va presentar el seu treball "Els millors professors europeus" a la sala Pasternak de Vic. El local es va omplir omplir de gom a gom d'un public entregat, que no es volia perdre el concert del quartet de la vila de Gràcia.

El nou disc de Bob Dylan, 'Together through life', surt a la venda el 28 d'abril

Bob Dylan publicarà el seu nou disc, que porta per títol Together through life el pròxim 28 d'abril, un treball en què el cantautor retorna al so dels estudis de gravació dels anys 50, segons explica ell mateix a la seva pàgina web.

Tal com comenta el músic en una entrevista que publica a la seva web, l'àlbum va començar a gestar-se amb la cançó Life is hard, composta per formar part de la banda sonora de l'última pel·lícula del director francès Olivier Dahan, My own love song, protagonitzada per Renée Zellweger i Forest Whitaker.

"L'any passat Dahan em va proposar compondre algunes cançons per a un film que estava escrivint i dirigint sobre un viatge d'autodescobriment que té lloc a l'Amèrica del Sud", explica Dylan, tot i que remarca que no totes les cançons de Together through life estan escrites especialment per a la pel·lícula.

"Vaig començar amb Life is hard i després la resta del disc va agafar el seu propi camí", afegeix l'artista, per a qui el so dels estudis de gravació dels cinquanta, com els Chess Records o els Sun Records, ha estat una referència en aquest àlbum per la seva "intensitat" i perquè "tota la vibració sembla venir de dins del teu cap, està viva".

divendres, 6 de març del 2009

Tona estrena un festival de música independent


El 1r Festival de música independent Sonatona tindrà lloc a la sala la Canal de Tona els dies 13 i 14 de març, a partir de les 11 h de la nit. Alguns dels grups que participaran al festival son Otros Tr3s, Moreno del Metal, LNG i Panteon.
Tot i que en aquesta primera edició predominarà la música més intensa i potent, amb alguna nota diferent com el hip-hop de LNG, el festival no es vol tancar a cap estil en concret i deixa les portes obertes tots els estils musical per a les properes edicions.
El cartell agrupa bandes més experimentades en els escenaris amb grups que comencen a forjar-se en el món musical. “Aquesta barreja de veterania i joventut assegura un espectacle molt enriquidor tant per als músics participants com per al públic assistent”, expliquen des de l’Ajuntament de Tona.

El festival dóna l’oportunitat a diferents bandes del poble (o amb algun component tonenc) de donar-se a conèixer. L’entrada és gratuïta.
El cartell del festival serà:
Divendres, 13 de març, a partir de les 23 h:
Arakiry
Panteon
Moreno del Metal
Nylfheim
Dissabte, 14 de març, a partir de les 23 h:
LNG (La Nueva Generación)
Lost
Trilok
Otros Tr3s

L'home Groc en concert !

La sala de la cooperativa de L'Esquirol acull aquet dissabte un concert del grup Osonenc L'home
groc i a més la vetllada inclorá la presentació dels nous grups Miss Tela i Los Tergal.
I el horari del concert será a partir de les 11 de la nit

dimecres, 4 de març del 2009

la noche del Leeds

Aquest dimecres dia 4 de març la noche del Leeds estarem al programa BON COP DE ROCK d'El 9 TV.


Els horaris d'emissió són:

Dimecres 4 de març: 22:30h i 01.30h Dijous 5 de març: 11:30h i 15:30h



dimarts, 3 de març del 2009

Che Sudaka, en concert a la sala Siracusa de Tona

Che Sudaka, un grup de sis musics procedents d'Argentina i Colòmbia i consolidat als carrers de Barcelona, portaran el seu directe ple d'energia a la sala Siracusa de Tona. El concert es farà aquest divendres, dia 6 de març, a partir de les 23:30 h.
Després del concert, la festa continuarà amb PD Almogàver i la seva selecció de música catalana.

El guitarrista Albert Comerma fitxa per la marca Duesenberg Guitars

El guitarrista vigatà Albert Comerma ha arribat a un acord amb la prestigiosa marca de guitarres alemanya-americana Duesenberg per ser nou "endorser" de la firma, que compta amb músics del nivell de Ron Wood (Rolling Stones), Bob Bandiera (Bon Jovi, Southside Johnny), Carl Carlton, Joe Walsh (The Eagles), Paul Carrack, Davey Johnstone (Elton John Band), ZZ Top… entre d’altes.
Cal recordar que Albert Comerma va ser proclamat millor guitarrista Emergenza Espanya el passat més de juliol, i que el més d’octubre es va incorporar a Sargon, una de les millors bandes de metal del país, que fa poc acaba de treure al mercat un nou disc, "Vida", amb el segell discogràfic Weight Recordings

U2 fa un espectacular concert al terrat de la BBC

El grup irlandès U2 ha actuat aquest divendres a la nit al terrat de l'edifici central de la BBC a Londres, davant d'uns 5.000 vianants que es van acostar a escoltar les noves cançons del grup. U2 va presentar a la televisió pública britànica el seu últim disc No Line on the Horizon, que surt a la venda aquesta setmana. El grup capitanejat per Bono va tocar Get On Your Boots, Magnificent, Vertigo i Beautiful Day.

Amb aquesta actuació, U2 ha tornat a emular els Beatles, que també van actuar en un terrat per enregistrar Get back. Fa uns anys, el grup irlandès va fer el mateix per enregistrar el vídeo d'una de les seves cançons més populars, Where the Streets Have no Name.

diumenge, 1 de març del 2009

La noche del Leeds

Hola a tots!

Aquest dilluns dia 2 de març la noche del Leeds estarem al programa ROCK EN VIU de Ràdio Taradell, 106.7fm o www.radiotaradell.net

El programa s'emet entre les 19:00h i les 21:00h i hi haurà una entrevista i... bé, escolteu-ho i ho sabreu!!!


Si voleu més informació entreu a www.rockenviu.blogspot.com o afegiu-vos al grup "Rock en Viu" del Facebook.


Salut!!

dimecres, 18 de febrer del 2009

U2 engegarà la gira a Barcelona

La banda presentarà 'No line on the horizon' el 29 i el 30 de juny a Catalunya, possiblement al Camp Nou

Els U2 no volen ser menys i buscaran igualar, el 29 i el 30 de juny, el récord d’assistència a un concert de rock a Barcelona, registrat l’any passat per Bruce Springsteen, que el juny passat va aconseguir omplir dues nits consecutives el Camp Nou, cosa que significa que el van veure unes 150.000 persones en menys de 48 hores. Segons ha anunciat el periodista Jordi Tardà, la banda irlandesa donarà el tret de sortida a la nova gira europea a Barcelona i tot sembla apuntar que l’estadi del Barça serà l’escollit. U2 presentarà el seu nou disc, No line on the horizon, el primer d’estudi des How to dismantle an atomic bomb, del 2004, amb el qual ja van omplir, el 7 d’agost del 2005, el recinte esportiu. El lloc, tanmateix, encara no està del tot confirmat, sí, però les dates.

Segons el conductor del Tarda Tardà, el grup capitanejat per Bono actuarà dins d’una esfera, en un escenari considerat com un dels més grans i impactants de la història del rock. Els concerts d’U2 són un espectacle en ells mateixos i, música a part, despleguen una varietat de recursos tal que justifiquen estadis de grans dimensions per escoltar rock’n’roll.

El ‘single’, diumenge
No line on the horizon es posarà a la venda en cinc formats diferents, vinil inclòs, el 2 de març pròxim. A partir d'aquest diumenge els seguidors dels de Dublín es poden descarregar el primer single del disc, Get on your boots, que ens porta directament al seu anterior àlbum: rock incisiu, guitarres sorolloses, un treball rítmic força depurat i la veu d’un Bono que, amb l’edat, sembla guanyar encara més matisos. La lletra fa una crida a l’esperança i a l’activisme –d’aquí “el posa’t les botes” del títol– en un temps en què, potser sí, “el futur necessita un gran petó”.

Produït per Brian Eno, Danny Lanois i Steve Lillywhite, el nou disc d’U2 s’ha enregistrat entre Fes (Marroc), Dublín, Nova York i Londres.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Marc Parrot, pop de tub catòdic

Amb freqüència, el Marc Parrot mediàtic ha enfosquit el Marc Parrot músic. El record, encara viu, del seu àlter ego El Chaval de la Peca i els seus populars bolos televisius, com, per exemple, a La marató, de TV-3, han relegat a un segon pla la seva evolució com a creador, que avança de manera obstinada, encara que sigui a l'ombra. Parrot ja té sis discos amb el seu nom i, sobretot en els dos últims, ha anat teixint un estil propi que li permet fer operacions com la de divendres a Luz de Gas, on va gravar en directe el seu nou treball, en compacte i en DVD, en el marc del festival Barnasants.
Un concert antològic, amb protagonisme per al seu últim disc, Interferència, i gags escènics. Parrot va adornar el lloc amb televisors de tub catòdic i velles antenes, a joc amb les seves inclinacions per la tecnologia vintage. El seu discurs complet és una exhibició de neoprimitivisme en què aplica mètodes de gravació sofisticats a cançons de tacte rupestre, amb ritmes picapedrers i un so de guitarra barroer i distorsionat sense ser ni heavy, punk ni garatge, en què contrasten detalls melòdics infantiloides. Una identitat una mica rebuscada, pròxima en ocasions al so tribal postmodern d'un Beck, a la qual Marc Parrot ha trobat el punt a través de cançons afinades, com Ulleres per veure-hi malament i Sóc la pedra, que van obrir l'actuació.

DAIQUIRI SURREALISTA
La influència de Tom Waits i de cançons com Underground es va mostrar a Faig llenya, del seu disc anterior, Mentider. Però, en el nou material, Parrot va sonar més que mai a si mateix, fonent una certa recreació de la lírica friqui (Cinc caps, Bocagrossa), manifestos romàntics surrealistes (La reina del meu cor) i trets filosòfics en clau desdramatitzadora (Ara que estic mort, que els seus músics i ell van interpretar amb camises florejades, garlandes, maraques i prenent un daiquiri).
Aquesta vegada va recuperar cançons d'etapes anteriors, com Mis botas, Rompecabezas i Tesoro de chatarra, que apuntaven en una direcció avui consumada. Va estrenar una peça nova, Avions, i es va acomiadar després d'una recta final en què van caure Superheroi, Una cançó i el recés de pau d'Una flor no fa estiu. Bé, pau relativa: en el món de Marc Parrot, tot plegat és una mica borrós. En les seves cançons hi abunden paraules com interferència, boira, entelat, esquerda... A Ulleres per veure-hi malament hi ha la clau de l'assumpte. Esperem que segueixi endarrerint durant molt de temps la seva visita a l'oftalmòleg.

Metallica actuarà l'11 de juliol a BCN

Barcelona acollirà el festival de rock Sonisphere, amb Metallica com a cap de cartell, l'11 de juliol vinent al parc del Fòrum. A més també hi actuaran Slipknot, Mastodon i Lamb of God, entre altres bandes de l'escena dura. Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda dilluns que ve, 16 de febrer. Costaran 70 euros i es podran adquirir a la Fnac, Carrefour i la xarxa Tick Tack Ticket.
La capital catalana serà, juntament amb Nimega (Holanda), Hockenheim (Alemanya), Hultsfred (Suècia), Pori (Finlàndia) i Stevenage (Anglaterra) una de les sis ciutats europees on es desenvoluparà la primera edició de Sonisphere, un festival internacional que portarà en gira alguns dels millors grups de rock del moment.
El conjunt nord-americà, cap de cartell a totes les ciutats, compartirà escenari amb altres pesos pesants del rock com Linkin Park (Finlàndia i Anglaterra), Die Toten Hosen (Alemanya), Slipknot (Holanda i Barcelona) o Mastodon (actuaran a les sis ciutats).
"Estem encantats d'anar de gira per Europa amb Sonisphere", ha afirmat Lars Ulrich, de Metallica. "Els festivals d'estiu a Europa són el que sap fer millor Metallica. Estem desitjant poder tornar a veure tots els nostres fans europeus", afegeix un dels líders del veterà grup de hard rock de Los Angeles.
El festival presentarà dos escenaris en què els grups aniran alternant actuacions sense solapar-se. La intenció dels organitzadors és perpetuar l'esdeveniment i que, a partir del 2010, s'expandeixi més enllà d'Europa per convertir-se en un fenomen mundial. Els cartells complets de cada ciutat es donaran a conèixer molt aviat.

ELS PARES
Sonisphere és un festival que arriba de la mà dels creadors dels llegendaris festivals britànics Monsters of Rock i Download. L'edició espanyola del Sonisphere comptarà amb Last Tour International com a coorganitzadors, també responsables d'altres festivals com el Bilbao BBK Live, Azkena Rock Festival o Getafe Electric.

dissabte, 7 de febrer del 2009

AC/DC 'ven' tot el Calderón i té gairebé ple l'Estadi Olímpic

El rock dur d'AC/DC és immune a la crisi. Després d'haver esgotat en quatre hores les 34.200 entrades posades a la venda a l'octubre per als seus concerts en recintes tancats de Barcelona (Palau Sant Jordi, 31 de març) i Madrid (Palacio de los Deportes, 2 d'abril), ahir van tornar a vendre en tres hores les 55.000 localitats per al seu segon xou madrileny, a l'estadi Vicente Calderón, i van col.locar 40.000 de les 60.000 disponibles per a la seva nova visita a Barcelona (7 de juny, Estadi Olímpic).Fonts de Servicaixa, una de les vies a través de les quals es poden adquirir els tiquets, van indicar que la demanda més gran va ser de vuit a nou del matí. 20.000 persones esperaven l'obertura de les línies per realitzar la compra. Les mateixes fonts van subratllar l'augment de les transaccions per telèfon mòbil.La banda fundada fa 35 anys pels germans Malcolm i Angus Young presentarà el seu nou disc, Black ice. Les entrades dels 28 concerts de la gira europea de recintes tancats estan esgotades i a la ruta d'estadis, per ara, s'ha despatxat tot el paper de 6 dels 15 xous amb localitats a la venda.

dimecres, 4 de febrer del 2009

El músic Manu Guix ofereix un concert adaptat al llenguatge dels sords

El músic Manu Guix cantarà el 12 de febrer (21:00 h) al Palau de la Música de Barcelona les cançons del seu darrer disc “Onze Llachs”, on ret homenatge al cantautor de Verges. Aquest disc ha tingut una molt bona acceptació entre el públic i la revista Enderrock el xifra com el més venut en català dels darrers mesos. Guix també és conegut per ser un dels professors d'Operación Triunfo.
El concert serà molt especial perquè serà interpretat en la Llengua de Signes Catalana (LSC), el llenguatge dels sords. En la iniciativa hi participa l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca.
Les onze cançons que formen d’aquest “Onze Llachs” han estat escollides per Guix perquè en elles Llach parla dels seus sentiments, amors i desamors i de la seva manera de veure el món. El disc el composen les cançons “Que tinguem sort”, “Despertar”, “Un núvol blanc”, “Al teatre”, “A cavall del vent” (primer senzill del disc), “Per un tros del teu cos”, “Roda”, “Amor particular”, “País petit”, “A força de nits” i “Vida”. Algunes cançons seran fàcils d'identificar però en d'altres sorprèn una melodia completament diferent.
COM ÉS UN CONCERT ADAPTAT PER PERSONES SORDES?

Un concert accessible per persones sordes és un concert convencional. Sense més. L'objectiu d'aquests tipus de concert estesos en d'altres zones del món (especialment en cantautors) són normalitzar. L'única peculiaritat d'aquestes activitats és que una zona de l'escenari hi ha una persona que interpreta en llengua de signes catalana les lletres que interpreta el grup o artista.
L’intèrpret i l'artista han preparat prèviament les lletres de les cançons. Les persones sordes reben la intensitat i sentit de les lletres (especialment interessant en el cas de Llach) però també senten vibracions del to que els permet fer la intensitat del missatge.

La Jazz Cava de Vic programa un cicle de grups catalans

Aquest divendres dia 6, a partir de les 23:00 h, la Jazz Cava de Vic estrenarà el cicle X, amb un doble concert a càrrec dels grups: QA'A i Les Aus. Aquest cicle, una iniciativa de Jordi Casadesús (Jazz Cava, Festival de Jazz de Vic) i Pau Cristòful, te la intenció de programar, un divendres al mes, les propostes més interessants que hi ha al nostre entorn, amb grups emergents i consolidats, sense estancar-se en un estil concret de música.
Exceptuant ocasions especials, l'entrada serà gratuïta i sense cap restricció d'edat.
- Anar al MySpace de QA'A

dilluns, 2 de febrer del 2009

KITSCH EN DIRECTE !!


KITSCH EN DIRECTE !!
Sala ELS GENIS
BADALONA
21 de febrer de 2009
12 Nit.
AFORAMENT LIMITAT
Si voleu, podeu passar per la sala Els Genis
per a reservar l'entrada: 10€.
Els Genis, associació d' activitats culturals de Badalona.
La Rambla nº11, ascensor pis -1. Badalona
Horari: Dimecres, i diumenge de 18 a 0.00h.
Dijous, divendres i dissabte de 18 a 3.00h.


U2 mostra a la premsa el seu nou disc entre altes mesures de seguretat per combatre la pirateria

Universal Music va obrir les portes de la seva oficina a Madrid a un grup de periodistes dijous passat. Els va requisar els mòbils i els va introduir en una sala. Els va repartir les lletres del disc que estaven a punt d'escoltar. Aquestes lletres s'havien de tornar a la sortida. Quan tots van estar asseguts, un membre de la discogràfica va prémer el play. Va començar a sonar No line on the horizon, el nou disc d'U2. Primícia absoluta d'un esperadíssim disc que ofereix una poderosa guitarra i balades precioses. Surt al carrer el 2 de març. De moment, és gairebé impossible trobar-ne una còpia pirata.Bono ho té clar. Els discos no són un producte excessivament car. "La gent paga 56 euros per un videojoc", respon el líder de la banda irlandesa en declaracions a la revista britànica Q. "En el nostre cas, hem posat dos anys de la nostra vida en això, cosa que té un valor real", afirma. Conclusió: res d'experiments a l'estil de Radiohead per posar el CD gratis total --o a voluntat del consumidor-- a la seva web. Qui vulgui escoltar U2, que pagui. Com s'ha fet tota la vida.El disc té 11 cançons i el títol és el de la primera: No line on the horizon, inspirat en aquest moment del dia en què es fonen el mar i el cel. El tema dóna moltes pistes del que vindrà després: la guitarra és poderosa i la lletra destil.la rotllet zen. "Vaig conèixer una noia que era com el mar (...) Deia que la infinitat és un gran lloc per començar. Deia que el temps és irrellevant", canta Bono.Si la dona que protagonitza la primera cançó és important, no diguem la segona. Magnificent --que recorda els primers treballs de la banda-- constata que bonic que és l'amor. "Vaig néixer per estar amb tu (...) Només l'amor pot deixar una cicatriu com aquesta".Després de dos temes canyers arriba Moment of surrender, un tema deliciós i melòdic que també té a veure amb els clàssics d'U2. El grup la considera la millor del disc. Parla d'estrelles fosques, forats negres i crisi existencial, tres temes que s'ajusten a la perfecció a la filosofia del messiànic Bono. "No es tracta de si jo crec en l'amor sinó de si l'amor creu en mi", canta.En alguna cosa s'havia de notar que el grup ha engendrat el seu 13è disc al Marroc. Unknown caller comença amb el càntic d'uns ocellets gravats a Fes. Després, la cançó parla d'un home que està al límit i que rep estranys missatges al seu telèfon. Consell: "Reseteja't".Canviar el mónAnem pel cinquè tema. I'll go crazy if I don't go crazy tonight és molt encomanadís i s'hi inclou una frase 100% Bono: "Cada generació té una oportunitat de canviar el món". El que no es diu és com.U2 no vol parlar de la guerra entre nacions. Així ho afirma en la sisena cançó, una demostració d'electro- grunge demencial. Get on your boots --que sí que està disponible a www. youtube.com-- repeteix una frase que diu: "Deixa'm que em fiqui en el ritme".El moviment Take action against poverty (Participa en contra de la pobresa) és la font que ha inspirat el setè tema: Stand up comedy, que destaca que "la corda s'ha estirat massa". "Napoleó porta talons alts. Josefina --alerta la lletra-- vés amb compte amb els petits homes amb grans idees".Being born, per la seva banda, és un tema que incorpora sorolls del carrer gravats també a Fes i parla d'un agent francès d'origen marroquí que arriba fins a Cadis en la seva moto. Segons la cançó, l'home pot veure el foc amb què s'està cremant l'Àfrica.El protagonisme absolut de la veu de Bono arriba amb el tranquil tema White as snow. Breathe --nena mimada del grup-- parla de persones que moren i reneixen cada dia. Finalment, la declaració d'intencions arriba amb Cedars of Lebanon, on Bono es fica en la pell d'un corresponsal de guerra, una persona que "comprimeix vides complicades en simples titulars".

divendres, 30 de gener del 2009

Dissabte 7 de març de 2009

Dissabte 7 de març de 2009 22:00h, Rockòdrom (Els Hostalets de Balenyà) WILLIE NILE & BAND + la noche del Leeds en concert Preu entrades: 15€ anticipada (Martulina Divina Vic i http://www.telentrada.com/)19€ taquilla Més info: http://www.kok.cat/ i http://www.lanochedelleeds.com/ Organitza: K.O.K.

Demà divendres, a les 23:30, al Canal 33: Xirinacs al Palau

El 33 presenta "Xirinacs al Palau", un resum de 50 minuts de l'homenatge que es va fer a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música Catalana.
L'agost del 2007, Lluís Maria Xirinacs va morir en el més absolut silenci. Un any després, i gràcies a una iniciativa privada nascuda de la societat civil, se li va retre un sentit homenatge, un acte d'uns intensos 90 minuts ple de sorpreses i emocions.
La resposta de la ciutadania va ser contundent i en un temps rècord de poc mes de dues setmanes es van exhaurir les més de 1.500 entrades posades a la venda.
Participants en l'acte
Presentació: Josep PuigbóIntervencions a càrrec de: Oriol Junqueras, Víctor Alexandre, Mossèn Dalmau, Josep Guia, Rosa Calafat, Lluís Planes, Arcadi Oliveres i Lluís Soler.El toc musical el posaran Feliu Ventura, Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Joan Reig amb Refugi, Aramateix.
Intervenen en el vídeo: Josep Cuní, Miquel Calçada, Núria Cadenes, Núria Feliu, Tortell Poltrona, Josep, Maria Terricabras, Oleguer Presas, Vicent Sanchis, Eliseu Climent, Salvador Cardús, , Rita Marzoa, Antoni Bassas, Jordi Porta, Enric Garriga, Alfons López Tena, Toni Albà i Isabel Clara Simó.

dilluns, 26 de gener del 2009

David Bowie s'instal.la a Berlín per treballar en un nou disc

David Bowie torna a gravar, sis anys després. El camaleònic artista brità- nic, de 62 anys, és a Berlín, ciutat on ja va crear la seva trilogia integrada per Low, Heroes i Lodger, per trobar inspiració per a les seves noves cançons, segons es dedueix del missatge del seu web: "Salutacions des d'una Berlín nevada. Estic treballant amb un nou material".L'últim compacte de Bowie va ser Reality (2003), amb el qual es va embarcar en una gira que es va veure obligat a interrompre per una urgent operació de cor a causa d'una artèria obstruïda. I el 2008, el Duc Blanc va tornar a l'actualitat, però de rebot: va cantar a duo amb Scarlett Johansson en el seu disc de debut, Anywhere I lay my head.Aquest 2009 ja ha començat amb bon peu per als fans de l'artista britànic, ja que acaba de publicar-se a Espanya Bowie. Amando al extraterrestre, escrita per Christopher Sandford. Una biografia que recorda el seu naixement en una família de classe mitjana marcada per l'esquizofrènia, factor que l'ha perseguit tota la vida, i relata una vida d'excessos, la seva promiscuïtat bisexual i les seves intermitents penúries econòmiques. Amb The man who sold the world (1971) pràcticament va inventar el glam rock, i en aquella època va crear el personatge Ziggy Stardust, va conèixer Lou Reed i Warhol, i va fundar l'estudi The Factory a Manhattan, un autèntic viver de talents.També el 1971 va aparèixer Hunky Dory, un altre dels seus èpics discos, que incloïa Changes i Life on Mars?, cançons que pronosticaven el seu èxit absolut, tan sols un any més tard. Sandford recorda que Bowie es va obsessionar amb els ovnis, que va ser teclista anònim del seu amic Iggy Pop, i explica com el so opac i experimental de la trilogia de Berlín va ser determinant per a nous corrents que germinaven llavors, com el rock gòtic, el post punk, el synth pop, el new wave i el new romantic.LA CONNEXIÓ ALEMANYA Afinals dels 70, amb només 30 anys, Bowie es va traslladar a Alemanya, on va gestar aquests tres discos que es coneixen com la trilogia de Berlín. A la capital germànica, segons recull la biografia, l'autor de megahits com Let's dance va compartir pis amb Iggy Pop i va acabar tan fascinat pel nazisme --cosa que li va valer sonades crítiques--, que va arribar a fer una espontània salutació nazi als seus fans a Londres. Un detall que la premsa sensacionalista va recollir i que en altres biografies es considera fals.

diumenge, 25 de gener del 2009

AC/DC bolcarà els seus himnes del rock dur a l'Estadi Olímpic


Els fans d'AC/DC que es van quedar sense entrada per al concert del dia 31 de març al Palau Sant Jordi disposaran d'una vistosa segona oportunitat: el grup australià oferirà una altra actuació a Barcelona, el 7 de juny a l'Estadi Olímpic. Un xou de gran format integrat en el segon tour europeu consecutiu que la banda oferirà aquest any, consagrat a estadis i recintes a l'aire lliure. En aquesta campanya, AC/DC presenta Black ice, el seu primer disc en gairebé nou anys.
El grup va anunciar aquesta gira fa un mes, però Barcelona no estava inclosa en l'itinerari inicial. Ara, la confirmació és un fet: les entrades es posaran a la venda el 6 de febrer al preu únic de 65 euros més despeses bancàries. S'expendran a través de ServiCaixa, Ticktackticket, Halcón Viatges, El Corte Inglés i la web de l'empresa promotora, Live Nation. Al concert hi haurà dos teloners encara per confirmar; grups internacionals que, segons ha precisat l'organització, acompanyaran AC/DC en la gira.

FENOMEN DE MASSES
Els autors de Highway to hell estan mostrant una capacitat de mobilització del públic que supera les previsions. Les entrades dels 28 concerts de la seva gira europea de recintes tancats estan esgotades des de fa mesos, i en la ruta d'estadis, ara per ara, s'ha despatxat tot el paper de cinc dels 15 concerts amb localitats a la venda. Aquest segon tour també passarà per Madrid, on el grup ha confirmat un concert per al 5 de juny a l'estadi Vicente Calderón. Altres places són l'Estadi de França (París) i el de Wembley (Londres), on ja estan esgotades totes les localitats.
El doblet d'AC/DC a Barcelona confirma la corba ascendent de popularitat dels australians. L'última actuació que van fer a la ciutat va tenir lloc al Palau Sant Jordi l'any 2000. Per a la cita de l'Estadi Olímpic es posaran a la venda 60.000 entrades que, en el cas que s'esgotessin, i afegides a les 17.700 del Sant Jordi (venudes en quatre hores), sumarien un total de 77.700 localitats. Una xifra sense precedents en el cur-
rículum barceloní d'AC/DC, que situaria el grup a la tercera plaça del podi dels artistes amb més poder de convocatòria a la capital catalana, després de Bruce Springsteen i U2.
El context de la crisi econòmica planteja un desafiament a l'empresa promotora, la mateixa que ha programat un altre macroconcert per a aquest estiu, el de Coldplay a l'Estadi Olímpic, el 4 de setembre. L'agenda barcelonina de rock en grans recintes no està tancada i queda a l'espera de les notícies que es produeixin les pròximes setmanes al voltant de la gira d'U2. Per la seva part, el nou assalt europeu, ja confirmat, de Springsteen prioritzarà les ciutats no incloses en el tour del 2008, cosa que dificulta la seva tornada a la ciutat de Barcelona.

GRANS ÈXITS
AC/DC passeja en aquesta gira el seu disc Black ice, però els concerts se centraran en el seu arsenal de clàssics del rock dur. En el seu itinerari nord-americà, que va començar el 28 d'octubre i s'acabarà el 31 de gener, la banda està interpretant solament quatre cançons del nou disc (Rock'n'roll train, Black ice, War machine i Anything goes).
La resta, fins a 18 peces, correspon a material d'altres temps: alguns títols de l'època en què Brian Johnson va entrar a formar part del grup (Back in black, You shook me all night long, Hells bells, For those about to rock) i, sobretot, abundants rescats dels anys 70, quan Bon Scott ocupava el lloc de cantant, com Hell ain't a bad place to be, Whole lotta Rosie, TNT, Dirty deeds done dirt cheap i Highway to hell. L'actual formació del grup inclou, a més de Johnson, el quartet clàssic: Angus i Malcolm Young (guitarres), Cliff Williams (baix) i Phil Rudd (bateria).