Umpah-Pah, un cas estrany dins el rock català dels anys 90, desperta l’admiració i la complicitat de la generació que el va rellevar, la de creadors com ara Love of Lesbian, Refree, Mishima, Mazoni i Pau Vallvé (Estanislau Verdet). Tots ells, juntament amb artistes com per exemple Bunbury, Shuarma i Iván Ferreiro, participen en el disc Més raons de pes (al·lusió al primer treball del grup, Raons de pes), un homenatge a aquesta banda que va ser el trampolí de l’errant Adrià (avui, Josep) Puntí, i que sortirà a la venda a finals de novembre. L’edició coincideix amb el 20è aniversari del debut d’Umpah-Pah, a la sala Shock de Girona.
El treball, que ja està gravat i es troba a la fase final del disseny plàstic, a càrrec de Puntí, té com a ideòleg i director artístic el periodista i escriptor Pep Blay, que fa tres anys es va llançar a una altra aventura semblant, l’homenatge a Sopa de Cabra Podré tornar enrere. Blay assegura que Umpah-Pah va ser «el grup més brillant de la generació del rock català». Amb el risc que alguns li retirin la paraula, precisa: «Sopa va popularitzar el rock en català; Els Pets van fer ballar la gent; Sau va ser el fenomen de fans, i en un pla purament artístic, ningú va saber anar tan lluny com Umpah-Pah». El seu propòsit ha estat reunir «les bandes alternatives catalanes del moment i artistes espanyols que al seu dia es van treure el barret davant del grup».
Shuarma (ex-Elefants), Santa N (Carlos Ann i Mariona Aupí, ex-Fang), Egon Soda, Plouen Catximbes (fans confessos d’Umpah-Pah), Miquel Abras i Le Croupier són altres artistes implicats, així com Gossos, «perfectes per al reggae de La catximba». A aquesta versió també s’hi ha afegit Gerard Quintana als cors.
SESSIÓ RESCATADA / Entre els no catalans hi ha Bunbury, que ha gravat una nova versió, amb la seva banda actual, de Sí, una cançó de Puntí que el 2002 l’aragonès va incloure a Flamingos. Bunbury hi intervé com a productor d’una regravació de Mirall capgirat a càrrec de Puntí, registrada quan, fa uns anys, tots dos tramaven un disc conjunt que no van acabar mai.
El gallec Iván Ferreiro, ex-Piratas, i l’andalusa Amparo Sánchez (ex-Amparanoia) completen l’elenc d’un disc fet, segons assegura Blay, de tot cor. Un treball que evita les adaptacions fidels als originals i aposta, segons diu, per la reinvenció. «No és un disc per a nostàlgics, sinó un homenatge perquè les generacions del rock alternatiu coneguin Umpah-Pah
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada