La indústria discogràfica desafia la crisi amb una allau de novetats

Tanquen botigues de discos i no es dissipa la boira en la indústria musical, però el ritme d’edició de novetats no decau. Comprats, baixats de la xarxa o escoltats en les emergents plataformes en línia (el fenomen Spotify, amb el beneplàcit de la indústria, que injecta publicitat), els discos continuen sent els referents que marquen l’actualitat de tot artista; el punt de partida de les seves operacions de màrqueting i gires. Ho tenen clar artistes internacionals com Bon Jovi, Pearl Jam, Mark Knopfler, Madonna, Norah Jones, Robbie Williams, Kiss, Shirley Bassey, Rufus Wainwright, Muse, Editors…
Tots ells contraataquen aquesta tardor amb noves gravacions. Potser d’aquí poc temps ja no en direm discos: són, en tot cas, unitats conceptuals que integren un conjunt de creacions musicals. De moment, el paquet de deu, dotze o catorze cançons continua sent el format de referència, encara que s’obren pas tímides altres alternatives: Thom Yorke, per exemple, publicarà dues cançons inèdites a la web de Radiohead. I Smashing Pumpkins utilitzaran aquest mitjà per divulgar 44 noves peces, encara que també les llançaran en format discogràfic.

3‘SUPERVENDES’ POP. Entre els llançaments més sorollosos de la rentrée hi ha el de Madonna, Celebration: una doble antologia que cobreix totes les seves èpoques artístiques i amb la qual tanca el seu contracte amb la multinacional Warner. Conté només una cançó nova, que dóna títol al treball, i veurà la llum dimarts que ve. Acabat de publicar el disc del retorn de Whitney Houston, I look at you, després de set anys de silenci, la setmana que ve serà Mariah Carey qui reapareixerà amb Memoirs of an imperfect angel.
Un ídol pop en dificultats, Robbie Williams, publicarà el dia 9 de novembre un disc de títol enginyós, Reality killed the video star, amb la firma del productor Trevor Horn, que fa tres dècades va ser coautor, precisament, de l’èxit Video killed the radio star, de The Buggles. I el grup alemany Tokio Hotel, el fenomen pop-rock adolescent més estrident dels últims anys, alimentarà els seus fans de tot el món el dia 2 d’octubre amb Humanoid.

3ROCKERS VETERANS. Mark Knopfler acaba de llançar Get lucky, un treball en la seva línia, amb mitjos temps adults i abundants referències folk, que presentarà a Badalona el juliol del 2010. Bon Jovi ja té a punt The circle, anunciat pel grup com un retorn al rock’n’roll després dels seus últims coquetejos country, i que sortirà el dia 10 de novembre. Pearl Jam, clàssic de l’era grunge, ha publicat aquesta setmana Backspacer, un treball en què s’ha retrobat amb el seu productor històric, Brendan O’Brian, després d’11 anys de separació. També és al carrer la nova entrega dels blues-rockers The Black Crowes, Before the frost... until the freeze.

3JOVES ICONES. A la lliga de les estrelles emergents hi ha Rufus Wainwright, amb el seu disc i DVD en directe Milwaukee at last!!!, llançat aquesta setmana. Muse entrega nou material a The resistence, el treball que haurà de dictaminar si segueix les empremtes de Coldplay. Comença a semblar-ho: el dia 27 de novembre farà el salt al Palau Sant Jordi. Norah Jones anuncia «un nou rumb» amb The fall, que sortirà a la venda el dia 17 de novembre i que compta amb Ryan Adams i Marc Ribot. En arenes alternatives, Micah P. Hinson llança un disc de versions (Dylan, Cohen, Orbison), All dressed up and smelling of strangers. A l’octubre veuran la llum el debut de Julian Casablancas, cantant de The Strokes (Phrazes for the young), i els discos d’Editors (In this light and on this evening) i Weezer (Raditude).

3RETORNS ESPERATS. Aviat veuran la llum alguns discos que fa anys que estan en posició d’espera. Com Sonic boom, de Kiss (5 d’octubre), emb el qual la banda novaiorquesa trenca un silenci editorial d’11 anys. O, a l’altre extrem de la paleta cromàtica, Let’s change the world with music, delicadesa pop de Prefab Sprout, que sortirà el mateix dia, després de vuit anys d’aturada. Massive Attack ha endarrerit fins al mes de febrer l’edició del desitjat Weather underground.

3DEL CINE AL POP. Scarlett Johansson vol convèncer que la seva carrera musical va de debò. Contraataca aliant-se amb el cantautor Pete Yorn a Break up, un disc a duo que tots dos han comparat amb les gravacions de Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot. Una altra estrella més veterana té a punt el seu retorn: Shirley Bassey, la veu Goldfinger i Diamonds are forever (James Bond), llançarà The performance el dia 9 de novembre, la seva primera obra amb material original en més de 20 anys. Inclou cançons firmades per Pet Shop Boys (que anys enrere van reanimar les carreres de Liza Minnelli i Dusty Springfield), Manic Street Preachers i Kaiser Chiefs.

3UN TOC DE METAL. La novetat més aparatosa del rock dur és Liebe ist für alle da, de la banda alemanya Rammstein, que sortirà el dia 16 d’octubre i, un mes després, el dia 12 de novembre, es presentarà a Badalona. Paradise Lost publicarà la setmana que ve Faith divides us - Death unites us. I s’acosta un disc de Slash, ex-Guns n’Roses, Slash & friends, previst per al gener, amb el suport d’Alice Cooper, Iggy Pop, Ozzy Osbourne, Flea (Red Hot Chili Peppers) i altres institucions rockeres.

L'originalitat de Manel s'emporta el Premi Puig-Porret d'enguany

L’estil folk rock del grup barceloní de Manel ha estat el guanyador de la dotzena edició del premi Puig-Porret que lliura la crítica i la premsa musical del país. "Els millors professors europeus" (Discmedi, 2008), la seva òpera prima, ha despertat noves sensacions que el jurat ha sabut valorar. El cantant de la formació, Guillem Gisbert, assegurava que el premi els havia agafat per sorpresa i considera que aquests reconeixements no augmentaran la pressió sobre la banda de cara al seu segon treball.

El premi, dotat amb 10.000 euros, es va lliurar ahir a la nit en un sopar inaugural del Mercat de la Música Viva (MMVV) de Vic amb més de 300 assistents, conjuntament amb el premis ARC atorgat pels professionals de l'espectacle.L’alcalde de la ciutat va donar la benvinguda al que va definir com la “Llotja de la Música” per excel•lència.

Gisbert assegurava que quan s'adreçaven al sopar inaugural del MMVV no pensaven amb la possibilitat d'agafar el relleu d'un artista "amb una llarga trajectòria" com Roger Mas, guanyador del premi l'any passat. Per al cantant de Manel, el gran ressò que està tenint el seu primer disc ha anat venint "mica en mica", tot i que aquest procés s'hagi fet en molt poc temps. Manel diu que va concebre el primer disc intentant que fos "distret". A partir d'aquest moment, l'eco que ha agafat "se'ns escapa".

El grup, però, no es marca cap calendari per enregistrar un segon treball. El cantant i líder del grup barceloní assegura que fins octubre-novembre Manel farà actuacions en directe i posteriorment iniciarà la preparació del nou disc però sense cap calendari preestablert.

Manel està format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. Entre les referències musicals a les que estan associats hi ha Jaume Sisa, Bob Dylan, Herman Düne i Beirut.

En la fase final de la dotzena edició del premi Puig-Porret, els crítics han escollit a Manel que havia estat finalista en la categoria de rock. Els altres finalistes eren Estanislau Verdet, en cançó; Sílvia Pérez, en jazz i músiques creatives; Toti Soler, en folk; Mayte Martín, en flamenc; i Ferenc i The Requesters, en electrònica.

Els premis ARC

Durant el sopar inaugural del MMVV també s'han entregat els premis ARC que promou l'associació de Representants, Promotors i Managers de Catalunya. Aquests premis arribaven a la setena edició i després d'un any de parèntesi aquest era el primer cop que s'entregaven dins dels actes del mercat musical de la capital d'Osona.

Manel, premiats durant la mateixa nit amb el premi Puig-Porret, s'han emportat un altre guardó en la categoria d'artista. Els altres premiats han estat Lax'n'busto en pop rock, Roger Mas en cançó d'autor, La Troba Kung-fu en músiques del món, Pegasus en jazz, Miquel Gil en folk, el grup Se Atormenta una vecina en versions, la Cimarron en la modalitat d'orquestres, La Banda de drac en formacions de ball, el Mag Lari en arts escèniques i Sergio Dalma ha rebut el premi per la seva trajectòria professional.

----------
NOTA DE PREMSA

EL POP-ROCK IRÒNIC I ALEGRE DE MANEL GUANYA LA DOTZENA EDICIÓ DEL PREMI PUIG-PORRET A VIC

- El guardó, amb una dotació de 10.000 euros, es va lliurar ahir nit durant el sopar inaugural del Mercat de Música Viva

- El grup barceloní s’ha imposat a un centenar de músics i pren el relleu del cantautor Roger Mas, que va guanyador l’any passat

- Manel és una banda de Barcelona amb només un disc al carrer, Els millors professors europeus, molt aplaudit per la crítica

VIC, 17 de setembre.- Manel, considerat per molts el grup del moment, ha estat el guanyador de la dotzena edició del Premi Puig-Porret atorgat pels crítics musicals catalans i la resta de la premsa especialitzada del país. El guardó, amb una dotació econòmica de 10.000 euros, va entregar-se ahir nit durant el sopar inaugural de la 21ª edició del Mercat de Música Viva de Vic, el qual s’allargarà fins el proper diumenge 20 de setembre.

La banda barcelonina va comença a escoltar-se el 2007 quan va quedar finalista del concurs Sona 9. D’això ja fa uns dos anys i ara Manel viu un moment dolç gràcies a un pop-rock senzill, irònic, alegre i sense pretensions comercials, però de lletres treballades i un pel surrealistes que beuen de la lírica quotidiana. El seu primer llarga durada, Els millors professors europeus, el mateix que els ha fet imposar-se en el Premi Puig-Porret 2009, ja va guanyar el Premi Enderrock al millor disc de pop-rock i la revista Rockdelux el va escollir el tercer millor disc espanyol del 2008.

Manel està format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé. Jaume Sisa, Bob Dylan, Herman Düne i Beirut, entre d’altres artistes, són algunes de les moltes influències del quartet, que juga amb una completa paleta instrumental amb secció de vents, bases electròniques, ukeleles, banjos i xiulets.

En la fase final de la dotzena edició del Premi Puig-Porret, els crítics han escollit a Manel entre els altres finalistes: Estanislau Verdet, per L’all ho és tot pels anglesos (cançó); Joan Díaz & Silvia Pérez, pel compacte Will sing Bill Evans (jazz i músiques creatives); Toti Soler, pel disc Vida més alta (folk); Mayte Martín per Alcantar A Manuel (flamenc); i Ferenc (maxi a Kompakt) i The Requesters (concert al Sónar, EP imminent amb Sinnamon), ambdós en l’apartat d’electrònica. En un primer moment optaven al guardó més de 100 músics, a partir de les llistes que elabora un ampli cens de periodistes especialitzats en música.

El grup Manel pren el relleu del cantautor Roger Mas, que va guanyar el Premi Puig-Porret l’any passat. Amb anterioritat ja havien rebut la distinció Pascal Comelade (1998), Quimi Portet (1999), Els Pets (2000), Jaume Sisa (2001), Antònia Font (2002), Adrià Puntí (2003), Miquel Gil (2004), Refree (2005), Poveda (2006) i La Troba Kung Fú (2007).

El Premi és atorgat per la Institució Puig-Porret. Es tracta d’una fundació privada amb seu a Vic que té com a finalitat atendre i protegir els antics treballadors de l’empresa El Tint i col•laborar en tasques ciutadanes d’assistència social, beneficència i de promoció de la cultura.

Folgueroles prepara un Onze de Setembre musical

El proper divendres, Onze de Setembre, amb motiu de la Diada Nacional i coincidint amb la festa major, l'Assamblea de Joves de Folgueroles ha organitzat un concert amb els grups Opció K-95 (vídeo), The Cabrians, The Demencials i La vieja Stripper.

La cita, a partir de les 23 h al pavelló. L'entrada val 4 €.

- Veure cartell

- MySpace d'opcio k-95
- MySpace dels The Cabrians
- Fotolog dels The Demencials

Barcelona, escenari d'un nou videoclip d'U2

Barcelona és l'escenari de la segona versió del videoclip de la cançó I'll go crazy if I don't go crazy tonight, el nou single extret de l'últim disc dels U2, No line on the horizon. El vídeo, que s'ha inclòs dins del single del tema, va ser enregistrat durant els concerts que els U2 van oferir el 30 de juny i el 2 de juliol al Camp Nou barceloní, presenciats per més de 170.000 espectadors, per iniciar la gira mundial 360° Tour. La banda irlandesa ha triat aquesta cançó perquè ha estat la que millors reaccions ha rebut del públic en directe.

El videoclip, d'una durada de gairebé quatre minuts i que ja està penjat a la web oficial del grup, mostra la interpretació de la cançó en el concert barceloní -un moment dels més catàrtics de la nit-, i nombrosos detalls de la superestructura inspirada en l'arquitectura gaudiniana que feia d'escenari de l'espectacle. El públic barceloní també apareix nombroses vegades a les imatges.

El single s'editarà en dos formats, un que inclou cinc remescles diferents del tema, i un altre que afegeix la cançó Magnificent, que també forma part de No line on the horizon, un treball que es va publicar el passat mes de març.

Els dos concerts dels U2 a Barcelona van ser l'exitós preludi de la gira mundial del grup que lidera Bono i que es reprendrà el 12 de setembre als Estats Units. El títol de la gira, 360° Tour, es refereix al gegantí escenari circular, amb passarel·les i pantalles giratòries d'altíssima fidelitat, que permet que el públic se situï al voltant.

Quimi Portet: "El millor de tocar en un estadi és la taquilla"

1. • El cantant i guitarrista adopta tons assossegats a ‘Viatge a Montserrat’, disc que estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic.
   

–Sona molt diferent dels anteriors: tempos reposats, intimisme, fons de teclats, caixa de ritmes...
–Amb La terra és plana vaig descobrir un so tribal i el vaig explorar. Aquí em vaig trobar fent cançons sense pensar en gèneres ni a sonar modern, ni clàssic. He intentat fer cançons maques, que m’emocionin.

–¿Abans volia sacsejar i, ara, vol seduir?
–¡Crec que més aviat em volia sacsejar a mi mateix! No tinc la vanitat de voler intervenir en les vides dels altres, sinó en la meva, i ho vaig aconseguir. No volia fer un altre disc tribal i àrid, i vaig optar per utilitzar teclats i joguines que tenia a l’estudi.

–Hi ha excursionistes, oliveres, aplecs, i aquella exaltació simbòlica de la vida rural tan seva...
–Home, jo no ho veig rural. Però ara el que no és televisió o internet ja passa per rural. Els excursionistes que surten en el disc són de ciutat, ¿eh? És que vivim en una realitat sintètica: la gent es lleva cabrejada per Rodalies, la grip o el que sigui. Hi ha un cabreig dirigit.

–Així que el català emprenyat, ¿l’emprenya?
–Em molesta la gent emprenyada en general. Tot i que el català té més motius per estar-ho perquè, per començar, ni tan sols existeix, i això és un mal punt de partida. Tot podria ser més divertit si la gent es prengués la molèstia de modificar la seva realitat, sense viure en una actualitat imposada, i atengués les seves necessitats emocionals i lúdiques.

–La cançó Viatge a Montserrat és una revisió de Montserrat (1997). Les «tristes nits d’un trist país on ningú riu i mai no hi plou», són ara «dolces nits d’un dolç país on tothom riu i hi plou sovint».
–És que ara estic en un altre país. Quan la vaig escriure devia estar en un lloc que no m’agradava. L’he canviat perquè, si no, seria injust amb els meus veïns de Vic i em sabria greu.

–Ja té set discos en solitari. Amb El Último de la Fila en va fer sis. ¿Fa balanç? ¿Ha construït una carrera amb un llenguatge propi?
–Bé, puc pensar-ho si estic molt emocionat, prenent un gintònic. La meva carrera no em desagrada del tot. No hi ha cap disc del qual pensi: «Quina vergonya». Bé, només el primer, Persones estranyes, que el vaig fer molt de pressa. Crec que sóc un cantant més que acceptable. La meva vanitat és elàstica; si hi ha algú més vanitós que jo, m’aparto. M’encantaria omplir l’Estadi Olímpic, però la situació és la que és.

–¿No troba mai a faltar aquelles multituds, ni per un moment?
–El millor de tocar en un estadi és la taquilla. Seria genial tocar en un teatre amb la taquilla d’un estadi. Les 300 persones assegudes al teatre són més agraïdes que les 80.000 amb gots de plàstic i saltant. Ja hi vaig ser i me’n vaig anar.

–¿No creu en el rock d’estadis?
–No hi creu ningú. La gent hi va perquè... ¡l’hi obliguen! El món ens fa fer coses, encara que després tots s’ho passen bomba. Però jo no em dedico a això. Jo he venut discos i he no venut discos, que és molt més fàcil. M’adapto a les circumstàncies.

–Des del 1998 no ha tornat a treballar ni a col·laborar amb Manolo García.
–Fem coses diferents i tots dos som feliços amb això. No tenim la necessitat de reeditar coses.

–¿Compra discos?
–La meva curiositat ha caigut en picat. Escolto barroc francès, música napolitana, i reviso àlbums antics: Court and spark, de Joni Mitchell.

¿Per què dedica el disc a Adrià Puntí?
–L’enyoro. Tinc la sort d’haver produït tres discos seus i va ser un honor i un enriquiment. Va ser tan especial... Sé que en directe ha tingut algun fracàs últimament i em sap molt de greu. És el millor de tots nos- altres, i amb molta distància. L’estimo molt i l’enyoro.

–¿És recuperable?
–Sí, segur que sí.

Concerts de les Festes de Sant Ramon al barri de la Pietat de Vic

JPG Trio, Baghee Roots i Raydibaum, 3 dels grups que han actuat a les Festes de Sant Ramon del barri de la Pietat de Vic.