El racó musical de Joan Vilar: La rumba de Dijous Paella, en directe a la sala Pasternak

dimecres, 15 d’abril del 2009

La rumba de Dijous Paella, en directe a la sala Pasternak

El proper divendres, dia 17 d'abril, la rumba catalana s'apoderarà de la Sala Pastenak de Vic, de la mà dels Dijous Paella. El grup, de ben segur, farà cantar i ballar a tots els assistents.

- Més info al web de la Sala Pasternak

- Visitar el MySpace dels Dijous Paella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Joan Vilar (Vic, Catalunya -40 anys) Va tenir la seva primera càmera als 13 anys i després d’una temporada d’aprenentatge, la fotografia el va portar al llarg del temps a fer-ne quelcom més que una afició. Aquests anys ha tocat diversos temes segons les seves percepcions i vivències com la natura, bodegons, foto urbana, etc... Actualment, a més de completar les seves col•leccions, és dedica sobretot a fotografiar bandes musicals, entre d’altres: Àcid Úric, Jam de Perles, Kitsch, La noche del leeds o Aramateix (amb una foto publicada al disc anomenat “300anys” (Música Global, 2008)), esdevenint aquest fet una manera de poder viure i conjuntar les seves dues grans aficions, la fotografia i la música. També realitza altres activitats en el món musical, com ara participar com a locutor i confeccionar l'agenda de concerts del programa de ràdio Rock en Viu, així com també realitzar tasques de management per als projectes musicals Àcid Úric i Jam de Perles. Ha estat guanyador d’un dels concursos de la Festa Verdaguer de Folgueroles i ha quedat finalista en d’altres. També ha participat en exposicions col•lectives, com la recentment realitzada pel Mercat de Música Viva de Vic que s'ha pogut veure a la Clau de Fa, el bar de l'Atlàntida de Vic. És un artista fet a sí mateix i el seu somni és que l’afecció per aquest art li duri per sempre. El relat de l’obra de Joan Vilar és un relat majoritàriament autodidacta (a banda d'algun curs de Photoshop) que recull vivències personals i que fa seva la famosa frase: “una imatge val més que mil paraules”, així com una altra frase de collita pròpia “sempre és difícil la última fotografia”.