Robert Smith és especialista a parlar de coses que mai acaba fent. En diverses ocasions, per exemple, ha anunciat que es retirava i deixava la música; i més d'una vegada ha amenaçat de publicar el seu primer disc en solitari, però res de tot això ha acabat sent veritat. També va assegurar, fa uns mesos, que el seu nou disc, 4:13 Dream, seria doble i inclouria més de trenta cançons. Doncs bé, avui es posa a la venda aquest àlbum, el que fa tretze de la seva trajectòria sense comptar directes ni recopilatoris, i resulta que ni és doble ni inclou més de trenta peces.
El més sorprenent d'aquesta nova gravació és, precisament, que no sorprèn. I això és un magnífic senyal tenint en compte que durant tots aquests mesos previs al llançament del disc s'havia parlat molt de l'orientació musical que seguirien les cançons. S'havia rumorejat amb la possibilitat que la influència del metal i de l'emo-rock nord-americà anés més enllà de la curiositat i esdevingués fonamental de cara a la seva fisonomia, i molts dels seus seguidors estaven preocupats. Per sort, 4:13 Dream no es deixa portar per tot això i manté la coherència total dins la línia estètica i emocional de la formació en la seva última etapa. En consonància amb The Cure, publicat el 2004, aquest retorn exerceix d'obra de consens dins el propi discurs de Smith i companyia i agrupa d'una mateixa tirada el vessant més pop i romàntic de la banda amb el més evocador, atmosfèric i torbador.
Underneath the stars obre foc amb un esplèndid mig temps explorador, amb veus fantasmagòriques i melodies tristes, que no desentonaria a Disintegration, mentre que The only one és l'enèsim intent d'aconseguir un nou Just like heaven i recupera l'esperit més pop de la seva carrera. The reasons why, en canvi, fa pensar en Wish amb el seu joc melòdic i la seva èpica. Freakshow sona mig funky, com si hagués sortit de The top, i és l'apunt exòtic; i Sirensong és una joia melancòlica.
En la segona meitat del recorregut hi ha alguns incisos rock, com The real snow white o It's over, algun experiment interessant, com The scream, i dos o tres singles evidents, The perfect boy o This. Here and now. With you, que posen de manifest que Robert Smith no ha perdut l'olfacte i encara pot presumir d'encert creatiu tot i viure molt lluny dels seus anys de glòria.
El més sorprenent d'aquesta nova gravació és, precisament, que no sorprèn. I això és un magnífic senyal tenint en compte que durant tots aquests mesos previs al llançament del disc s'havia parlat molt de l'orientació musical que seguirien les cançons. S'havia rumorejat amb la possibilitat que la influència del metal i de l'emo-rock nord-americà anés més enllà de la curiositat i esdevingués fonamental de cara a la seva fisonomia, i molts dels seus seguidors estaven preocupats. Per sort, 4:13 Dream no es deixa portar per tot això i manté la coherència total dins la línia estètica i emocional de la formació en la seva última etapa. En consonància amb The Cure, publicat el 2004, aquest retorn exerceix d'obra de consens dins el propi discurs de Smith i companyia i agrupa d'una mateixa tirada el vessant més pop i romàntic de la banda amb el més evocador, atmosfèric i torbador.
Underneath the stars obre foc amb un esplèndid mig temps explorador, amb veus fantasmagòriques i melodies tristes, que no desentonaria a Disintegration, mentre que The only one és l'enèsim intent d'aconseguir un nou Just like heaven i recupera l'esperit més pop de la seva carrera. The reasons why, en canvi, fa pensar en Wish amb el seu joc melòdic i la seva èpica. Freakshow sona mig funky, com si hagués sortit de The top, i és l'apunt exòtic; i Sirensong és una joia melancòlica.
En la segona meitat del recorregut hi ha alguns incisos rock, com The real snow white o It's over, algun experiment interessant, com The scream, i dos o tres singles evidents, The perfect boy o This. Here and now. With you, que posen de manifest que Robert Smith no ha perdut l'olfacte i encara pot presumir d'encert creatiu tot i viure molt lluny dels seus anys de glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada