Albert Pla, el joglar fulmina el cantautor

Albert Pla se'ns desconstrueix, cada vegada més aficionat al relat cru, sense embellidors, que avança en escena a batzegades, subjecte als seus cops de geni i figura. S'haurien agraït, dissabte a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, alguns dels colors del seu nou disc, La diferencia, encara que només fossin les guitarres rumberes de Diego Cortés. Però, a Temporada Alta, va guanyar el Pla narrador i showman, dotat per explicar històries enginyoses, demencials, a vegades emocionants.El 28 d'octubre es compleixen 20 anys del seu triomf a la Mostra de Cançó d'Autor de Jaén, minut zero de la seva carrera, i la nuesa d'aquelles primeres cançons torna, accentuada, en l'actual format escènic. Ara Pla no requereix més suports que la seva pròpia inventiva, i la guitarra només li serveix per posar l'accent en un vers emfàtic o esbossar una tornada. Es dóna pioritat als relats, molts en primera persona, que barregen costumisme trash i incorrecció política, com en el cas de la història inèdita del Sargento Pérez, on el protagonista és executat per un comando de feministes. Però és més valuós el Pla que sacrifica l'efectisme per la subtilesa; el Pla imaginatiu que, a més, toca fibres sensibles: el de Corazón, on pinta amb hiperrealisme i un punt de tendresa un personatge desproveït, literalment, d'aquest òrgan vital.El recital va integrar les 11 cançons de La diferencia i dues més que no ha arribat a gravar. Moments gamberros, com a Malos pensamientos, desmanegada rumba punk amb pistes d'àudio pregravades, i vulnerables, com a Buscando i Ciego, que Pla va abordar amb la sala a les fosques, passejant per la platea amb un casc del qual sortien tres punts de llum, com a la portada del disc. Va delectar l'aventura de La colilla, que potser ferirà sensibilitats amb el seu alegre relat d'uns EUA calcinats.'ROAD MOVIE' ETÍLICAEl cim va ser la road movie de La nit (Juerga catalana), on Pla i el seu partenaire acaben amb les reserves d'alcohol del principat previ pas per la collada de Tosses i tots els bars al sud de la Ronda de Dalt. Les noves històries s'acabaven, però Pla va oferir uns bisos en què el vell cantautor va suplantar el joglar, Papà, jo vull ser torero i Somiatruites, més una altra peça nova pendent, Soñando, amb trampa: després d'algunes estrofes, va encendre un cigarret i la cançó va seguir sonant tal qual, pregravada. Amb Pla, les coses no són mai el que semblen.


i de regal un poso el nou video clip