Als seus 83 anys acabats de fer, el llegendari guitarrista B. B. King sembla que no vol posar fre a la seva agitada vida professional. Coincidint amb la presentació del seu últim àlbum d'estudi, One kind favor, i els preparatius de la seva imminent gira nord- americana, el músic ha estat homenatjat al seu poble d'adopció al delta del Mississipí (Indianola) amb la inauguració del B. B. King Museum and Delta Interpretive Center, un espai dedicat a la seva vida, la seva obra i, sobretot, a la música que l'ha fet mundialment famós, el blues.Aquest és un privilegi a l'abast de molt pocs artistes i encara menys dels que segueixen en actiu. Però B. B. King fa molt temps que juga en una Lliga a part, la dels que han transcendit la llegenda musical per convertir-se en icones. "He sentit dir que el cel és preciós", va dir emocionat el músic en l'acte inaugural del museu, l'11 de setembre passat. "Però si el cel és més bonic que el que sento en aquest moment, llavors estic preparat per anar-me'n demà mateix".Visitar el B. B. King Museum suposa emprendre un viatge en el temps a la recerca dels orígens del blues. La primera parada és una sala de cinema, on una pel.lícula presenta el músic i introdueix l'espectador en la cultura tradicional del delta del Mississipí. A partir d'aquí se succeeixen les diferents sales d'exposició, on la seva vida es barreja amb tota mena de detalls amb la feina a les plantacions de cotó, les primeres emissores de ràdio, el moviment pels drets civils i els antics estudis de gravació que van marcar el seu camí cap a la fama.LA GUITARRA 'LUCILLE'Els visitants no només podran veure les seves guitarres (entre elles, l'emblemàtica Lucille), les imatges de les seves actuacions més llegendàries i la seva impressionant col.lecció de 14 Grammy, sinó que també tindran l'oportunitat de descobrir la persona que s'amaga darrere del mite i podran seguir pas a pas la història d'una música que va sorgir del no-res i va canviar la cultura americana per sempre.Però no tot han estat facilitats a l'hora de posar en marxa aquest projecte tan ambiciós. Molts dels inversors privats van qüestionar el seu emplaçament, ja que el museu queda molt allunyat de les rutes turístiques i comercials de la zona. Però els seus responsables tenien clar que la vida del músic i també la història del blues estan arrelades al Mississipí i que cap altre lloc podia albergar-lo. "Aquí és on hi ha les meves arrels", va explicar un somrient B.B. King en la concorreguda roda de premsa. "Per aquest motiu cada any torno a Indianola per oferir un concert benèfic i espero que el museu també contribueixi a l'educació dels nois del delta del Mississipí".Aquest compromís educatiu juntament amb la voluntat de donar a conèixer la llegenda del blues van ser els motius que van convèncer el famós cantant i guitarrista per prestar el seu nom i cedir una part del seu patrimoni al projecte.Ara que la popularitat de la música d'arrels negres sembla que es mesura per les agudes rimes del hip-hop i l'èxit de les noves dives del soul, és important recordar que res d'això no seria possible si no hagués estat pel fenomen del blues a la primera meitat del segle XX. Una música crua i passional que es va convertir en el so negre per excel.lència en una societat rural, marcada per les tensions racials, i que va exalçar el mite de la taverna, la guitarra i aquesta cruïlla de camins en què un podia vendre la seva ànima al diable per un grapat de bons acords.B. B. King està considerat el rei del blues, però l'èxit i la fama no han eclipsat mai el seu caràcter humil, que l'ha mantingut sempre a prop dels seus orígens. "El delta del Mississipí ha estat com un guia per mi", va reconèixer el músic als periodistes quan li van preguntar sobre els seus anys de joventut. "Moltes vegades he pensat que si hagués de tornar a viure la meva vida, no en canviaria res excepte l'experiència de la segregació racial. I potser ara també acabaria l'institut i aniria a la universitat a estudiar informàtica".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada