Els anys 80, l'era daurada del heavy metal, van coincidir amb una fonda crisi econò- mica que Espanya va viure en primera línia amb una escalada de l'atur. Dues dècades després, alguns indicadors insinuen que això es repeteix: aquesta tardor, a les portes de la recessió, sorprèn l'empenta comercial dels nous discos i gires d'alguns tòtems del gènere.
¿Coincidència? És cert que el poder comercial de grups com AC/DC i Metallica és sostingut al llarg del temps, però les seves campanyes del 2008/2009 superen les previsions. I, sense caure en la psicologia de saló, no és aventurat atribuir al heavy rock valors benvinguts en temps d'incertesa: fermesa, immunitat davant les inclemències, glorificació del supervivent i uns grams d'evasió. La recepta que explica que els feus tradicionals del rock dur siguin, des de sempre, les zones metropolitanes industrials.
Aquesta lectura no ha passat inadvertida en mitjans internacionals. Dies enrere, el diari britànic The Guardian titulava amb ironia: Les coses deuen anar realment malament: AC/DC són número u de nou. Recordava que l'última vegada que el grup australià va aconseguir aquesta posició va ser el 1980, quan la Gran Bretanya tenia dos milions d'aturats i una inflació del 20%. Potser el destí d'AC/DC estava segellat: la formació es va crear el 1973, l'any en què va esclatar la crisi del petroli.
CINC MILIONS D'UNITATS
El seu nou treball, Black ice, el primer que publiquen en vuit anys, ha estat número u de vendes també a Espanya, així com disc d'or, i les entrades dels seus concerts es van esfumar en un temps rècord. Ja s'han despatxat cinc milions d'exemplars a tot el món, que augmentaran amb el curs de la gira.
L'efecte AC/DC coincideix amb una oportuna bateria de novetats en el camp del rock dur, entre les quals brilla un llançament que encara provoca incredulitat entre els fans: Chinese democracy, de Guns n'Roses, el primer disc amb material nou acreditat al grup des dels dos volums de Use your illusion, en el llunyà 1991. Un altre treball que se sumarà a la banda sonora d'uns temps necessitats de cançons amb poders reconfortants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada