dissabte, 20 de setembre del 2008

Pau Riba ressorgeix a Vic amb el primer disc nou en 11 anys


Pau Riba ha tornat: Virus laics, el seu primer disc amb material original des de Cosmossoma (1997), recupera la seva lírica visionària en cançons amb un eixelebrat tacte tribal. Riba el presenta aquesta nit al Mercat de Música Viva de Vic (21.30, plaça Major) juntament amb la formació Dic Emsembla, que inclou els quatre grups amb qui treballa, De Mortimers, Mu, 1000Simonis i Ribaibal.Virus laics sona a cant ancestral i a cerimònia exaltada. Joguines i objectes reciclats (minipímer, galledes d'escombraries, serres) s'afegeixen als instruments comuns en cançons dotades d'un encant primitiu. Segons Riba, el disc és "un al.legat a favor de la rauxa davant del seny" i una reacció a la tendència a "netejar-se la cara" de la cultura catalana. "El nostre cançoner popular està net de temes polítics, tavernaris i sexuals", denuncia.ADAPTACIÓ DE SERRATLa seva resposta inclou tocs de complicitats lliurepensadores amb Dalí, Verdaguer i el teòric Francesc Pujols, elucubració còsmica i un assalt a Balada per a un trobador, de Serrat. Riba sap que necessitava revifar la seva carrera amb un disc que expressés autoritat. "Vivia de reedicions i recuperacions", admet. El punt més crític, diu, va ser l'homenatge al seu clàssic Dioptria (1971), fa dos anys a l'Auditori. "Va ser una agressió. Pretenien muntar una gira que m'hauria deixat apartat dos anys. Jo era un artista viu i amb projectes, i em vaig veure col.locat dins un taüt, cridant perquè em traguessin d'allà".La diversitat del nou temari el va fer dubtar ("pensava titular el disc Caixó de sastre"), però va trobar el camí. "Vaig veure que havia desenvolupat un estil basat en l'ús de la veu: cors parlats, cridats, rapejats, barrejant recital i cant o com instruments de percussió. Això no ho havia fet abans, i és el factor que unifica el disc", explica Riba, que, com a artista autogestionat, observa amb satisfacció el triomf dels seus fills Pauet i Caïm amb Pastora, a les files d'una multinacional. Tot i que, malèvol, apunta: "El que fan em sembla música ambiental. Ben feta, però una mica intranscendent. Ells ja saben el que en penso".