Que sigui un disc de descarts i preses alternatives no el converteix en una obra menor. Tell tale signs, el volum número 8 de la saga Bootleg series, descobreix la faceta oculta del Bob Dylan més recent, el brillant ressorgiment d'una carrera bastant apagada durant els anys 80 i que va reprendre el rumb amb tres àlbums magistrals: Oh mercy (1989), Time out of mind (1997) i Modern times (2006). Dylan ha bussejat ara en les sessions d'aquells discos per rescatar-ne peces inèdites, cançons per a bandes sonores, directes i versions de treball de peces conegudes. El resultat és una capsa de dos CD --tres, en la versió de luxe-- que veurà la llum el 7 d'octubre.Deliberadament, Dylan no inclou cap referència a Love and theft (2006), i enllaça els esmentats tres discos d'estudi conferint-los un aspecte de trilogia. Fins i tot les peces escrites especialment per a bandes sonores --Tell Ol' Bill (En tierra de hombres), Huck's tune (Lucky you) i Cross the green mountain (Dioses y generales)-- estan impregnades del mateix tipus de so.El puzle es completa amb esquitxades referències a les seves arrels artístiques: 32-20 blues, primera aproximació de Dylan al mite de Robert Johnson, The lonesome river (juntament amb Ralph Stanley, l'avi del bluegrass) i Miss the Mississippi and you, de Jimmie Rodgers, gravada l'any 1992 en unes sessions amb David Bromberg que encara no han vist la llum.JOIES DESCONEGUDESJuntament amb delicioses versions alternatives d'estudi --Mississippi, Dignity, Born in time, Everything is broken, Series of dreams, Ain't talkin'-- o en directe --High water, Ring them bells, The girl on the greenbriar shore, Cold irons bound, Things have changed, Tryin' to get to heaven-- Dylan col.loca cançons que ni tan sols els més àvids col.leccionistes coneixien. Can't escape from you, per exemple, es va gravar a Dublín el 2005, i des d'aleshores estava guardada en un calaix.El bloc més interessant pertany a les sessions del llorejat Time out of mind. Els músics que hi van participar sempre van parlar de la quantitat de bon material, a part de l'elegit per al disc, que es va gravar llavors. Ara, una dècada després, Bob Dylan rescata joies com Red river shore, Marchin' to the city i Dreamin' of you, un senzill que encara es pot descarregar gratis a la web www.bobdylan.comPer la qualitat del material seleccionat, Tell tale signs entronca amb altres caixes essencials en la discografia dylaniana: Biograph i Bootleg series 1-3, que més enllà de ser mers recopilatoris, aporten una nova mirada al seu cançoner. En una nova demostració de poder artístic, Dylan sembla dir-li al món: vaig gravar aquelles cançons, però també podia haver-hi ficat aquestes. Els seus camins paral.lels a vegades són més interessants que els més coneguts i no és el primer cop que Dylan deixa fora d'un disc cançons realment prodigioses, com Blind Willie McTell.En els fòrums d'internet, els fans mostren ansietat davant la imminència de Tell tale signs. Ansietat afegida pel preu de la versió triple de luxe (uns 100 euros) davant dels 17 euros de l'edició doble. A punt d'embarcar-se en una altra gira, ara pel Canadà, a finals d'octubre, ningú sap quin serà el nou pas del de Minnesota. En el terreny musical, s'espera el seu disc d'estudi, provisionalment titulat Anchor i suposadament produït per Rick Rubin. En el literari, tot està a punt per a la sortida de Chronicles 2, nova entrega de les seves peculiars memòries. Tell tale signs mitigarà l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada