El racó musical de Joan Vilar: EL POTENT GRUP DE VERSIONS

dijous, 7 d’agost del 2008

EL POTENT GRUP DE VERSIONS

L´HOME GROC

Nova banda de la comarca d'osona

amb ex membres de altres bandes

de la comarca d'osona

UN DELS SEUS REPERTORIS MÉS HABITUALS SON; KING CRIMSON, PETER GABRIEL

(Foto de la wueb fressa)

1 comentari:

Unknown ha dit...: Joan, tenen algun MySpace?; 12 d’agost del 2008, a les 22:36

Publica un comentari a l'entrada

Joan Vilar (Vic, Catalunya -40 anys) Va tenir la seva primera càmera als 13 anys i després d’una temporada d’aprenentatge, la fotografia el va portar al llarg del temps a fer-ne quelcom més que una afició. Aquests anys ha tocat diversos temes segons les seves percepcions i vivències com la natura, bodegons, foto urbana, etc... Actualment, a més de completar les seves col•leccions, és dedica sobretot a fotografiar bandes musicals, entre d’altres: Àcid Úric, Jam de Perles, Kitsch, La noche del leeds o Aramateix (amb una foto publicada al disc anomenat “300anys” (Música Global, 2008)), esdevenint aquest fet una manera de poder viure i conjuntar les seves dues grans aficions, la fotografia i la música. També realitza altres activitats en el món musical, com ara participar com a locutor i confeccionar l'agenda de concerts del programa de ràdio Rock en Viu, així com també realitzar tasques de management per als projectes musicals Àcid Úric i Jam de Perles. Ha estat guanyador d’un dels concursos de la Festa Verdaguer de Folgueroles i ha quedat finalista en d’altres. També ha participat en exposicions col•lectives, com la recentment realitzada pel Mercat de Música Viva de Vic que s'ha pogut veure a la Clau de Fa, el bar de l'Atlàntida de Vic. És un artista fet a sí mateix i el seu somni és que l’afecció per aquest art li duri per sempre. El relat de l’obra de Joan Vilar és un relat majoritàriament autodidacta (a banda d'algun curs de Photoshop) que recull vivències personals i que fa seva la famosa frase: “una imatge val més que mil paraules”, així com una altra frase de collita pròpia “sempre és difícil la última fotografia”.