.Revista Enderrock: Kitsch 10 (Maig de 2008)
"... hi ha poca música capaç de destil·lar tant de ressentiment, venjança i odi (sí:odi) com la que sentim en el nou treball de Kitsch... El disc desborda pura malla llet, una ràbia que avui dia no és capaç d'expressar cap més grup de rock d'aquest país. Les cançons són escopinades d'ira: rock bàsic, cru, orgullós, cínic, disruptiu, sense cap mena de concessió a la pau interior. El millor escenari per a aquest ritu autocompassiu buscat a pols, que culmina a "Testament", la peça que tanca el disc, resumeix bé el llegat d'una banda que eleva la depressió i l'autodestrucció a la categoria d'art en majúscules. Són les cançons que reafirmen Kitsch en el seu tro inexpugnable com a banda imprescindible i maleïda del rock en català..."
Roger Palà
