La puntualitat no és un dels forts del rock'n'roll. Passaven vint minuts de les deu de la nit quan Bruce Springsteen i la E Street Band apareixien a l'escenari i feien pujar uns quants graus la terrible xafogor ambiental a ritme de No surrender. Amb un Camp Nou ple de gom a gom, el Boss va sortir pletòric, com si se sentís a casa seva, envoltat de 75.000 col·legues que li van donar la benvinguda amb una tancada i merescuda ovació.Parlant català, com sempre, i advertint que seria "una nit magnífica", Bruce Springsteen ja va sortir amb la camisa arremangada, disposat a posar-se mans a l'obra, a entregar-se al màxim, a anar per feina. I així ho va fer, agafant embranzida a base de rock, amb Radio nowhere i Out in the street, amb la qual va rebre el primer bany de masses baixant a la tarima més pròxima del personal, a tocar dels afortunats de les primeres fileres, que alçaven els braços amb la intenció de tocar l'ídol. Cedint el protagonisme a la banda perquè oferissin solos de guitarra o saxo, seguint els implacables batecs de la bateria, el músic nord-americà va posar la directa per no donar treva a unes graderies en què la gent es va mantenir de peu constantment, com si l'entrada pagada no donés dret a seient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada