Els fans de Los Rebeldes van sortir de l’armari. Arrossegaven molts anys de reclusió i desterrament, deportats extramurs pel mercat de tendències. Però Luz de Gas va ser seu per una nit. Hi havia rockers amb barret vaquer, banderes sudistes i la plana major dels Ángeles del Infierno. Molt públic devot que va desbordar la sala i va subministrar a Carlos Segarra una injecció d’estima i ego suficient per mantenir-lo a mil per hora durant una altra dècada, la quarta de la seva carrera. Ell va ser el protagonista d’una nit de germandat i rock’n’roll que quedarà immortalitzada en disc i DVD, tot i que, més enllà d’aquests suports, tindrà, segur, la longevitat garantida als plecs de la seva memòria.
Un concert amb diversos fronts: va reivindicar l’actual formació del grup i va recordar el pes històric del quartet original, que va interpretar cinc temes; va crear vincles amb convidats selectes però el centre de la foto va ser sempre per a un Segarra pletòric. Rock’n’roll amb cites als clàssics; contagiat de blues i swing, com en la cançó que va obrir la nit, Mía.
Shuarma, ex-Elefantes, es va sumar a última hora al cartell i va cantar amb Segarra Un español en Nueva York, un dels punts àlgids d’un primer bloc de cançons que va comptar amb Mürfila i que va incloure dos títols de l’última collita del grup, Perros y gatos i Orgullo y pasión. En la primera va irrompre Chiqui Martí, tot i que el seu strip-art va brillar (i va sorprendre) més en la segona intervenció, al final del concert, quan es va enfilar per una barra d’acer al so d’Eres especial.
VINCE TAYLOR, REPESCAT / Jaime Stinus (ex-Mondragón) va aplicar el seu estilisme de guitarra a Las caras de la moneda, i el cor de la nit va correspondre al revival de la formació original, amb Aurelio Morata i Moisés Sorolla (Tired and sleepy, d’Eddie Cochran), a qui es va sumar Emilio Díaz Speed a Cerveza, chicas y rockabilly. «Només hi ha dues persones que es poden permetre no tenir cognom: Elvis i Loquillo», va anunciar Segarra. Amb el del Clot van evitar cançons òbvies i van rescatar una crua Brand new Cadillac, de Vince Taylor, i Billy La Rocca (del disc Nueve tragos, de Loquillo). Jaime Urrutia, amb gorra de chulapo («jo sóc torero i rebel»), va atacar Agua de Valencia i, després de Mediterráneo, Dani Nel·lo va bufar el saxo en una recta final que va conduir a Bajo la luz de la luna, Esto es rock and roll i Mescalina. I Segarra se’n va anar flotant en un núvol en la nit de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada