Per recordar !

Alemanya censura l'últim disc de Rammstein al titllar una cançó de sadomasoquista

L'últim disc del grup de música heavy Rammstein ha estat censurat a Alemanya, serà prohibida la seva venda a menors d'edat a partir de demà i els mitjans de comunicació no podran mostrar publicitat de l'àlbum.

I és que l'Oficina Federal per al Control d'Informació Perjudicial per als Joves considera que concretament la cançó Ich tue Dir Weh (I Want to Hurt You) del disc Liebe ist Für Alle Da (Love is For All) té un contingut sadomasoquista, cosa que podria ser "perjudicial" per a nens i joves.

L'oficina, pertanyent al Ministeri de Família, també ha destacat el disseny del disc. Així mateix, assenyala el vocabulari ofensiu del tema, que incita a la violència durant la pràctica de relacions sexuals.

Sexe sense protecció

L'últim disc de la banda alemanya ja ha venut més de 300.000 exemplars des que va sortir a la venda el mes passat. A partir d'ara, qui vulgui adquirir-lo s'haurà de dirigir directament a una botiga de discos i demostrar que té més de 18 anys.

L'Oficina Federal per al Control d'Informació Perjudicial per als Joves també ha criticat el tema Pussy>/i> ja que considera que el videoclip és pornogràfic. En ell es pot veure els components de la banda practicant sexe real, si bé els membres del grup han assegurat que hi ha escenes en què han estat doblats.

El Govern considera que aquestes imatges inciten a la pràctica de sexe sense protecció, malgrat el risc de contraure la sida.

Per la seva part, els components de la banda s'han declarat "consternats" per la decisió d'Alemanya i han titllar la mesura de "nazi".

Albert Pla presenta el seu darrer muntatge

Aquest dijous, dia 29 d’octubre, Albert Pla ha presentat al Teatre Cirvianum de Torelló el seu espectacle “La diferencia”. Es tracta d’un espectacle que es mou entre la música i el teatre, fresc, genial. El muntatge ha omplert el teatre.

En aquest espectacle, Albert Pla puja sol a l’escenari, tan sol que, el pobre, ha de cantar un munt de noves cançons mentre toca la guitarra, sense oblidar-se de controlar el so i d’apagar i encendre els focus de l’escenari que pengen d’una estructura a tall de gàbia com si es tractés d’una barraqueta de fira.

És aquest paraigua de llums unidimensional, el que acaba vestint les cançons que conten històries tràgiques i delirants, quotidianes i sorprenents, delicades i brutals, crues i surrealistes en les quals el botxí és també víctima, la calma es transforma en tempesta, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenitat desemboca en la disbauxa. Tot per fer evident l’estreta línia que separa el bé del mal, el blanc del negre, el positiu i el negatiu, on és la diferència?

El pop independent català ret un homenatge a Umpah-Pah

Umpah-Pah, un cas estrany dins el rock català dels anys 90, desperta l’admiració i la complicitat de la generació que el va rellevar, la de creadors com ara Love of Lesbian, Refree, Mishima, Mazoni i Pau Vallvé (Estanislau Verdet). Tots ells, juntament amb artistes com per exemple Bunbury, Shuarma i Iván Ferreiro, participen en el disc Més raons de pes (al·lusió al primer treball del grup, Raons de pes), un homenatge a aquesta banda que va ser el trampolí de l’errant Adrià (avui, Josep) Puntí, i que sortirà a la venda a finals de novembre. L’edició coincideix amb el 20è aniversari del debut d’Umpah-Pah, a la sala Shock de Girona.
El treball, que ja està gravat i es troba a la fase final del disseny plàstic, a càrrec de Puntí, té com a ideòleg i director artístic el periodista i escriptor Pep Blay, que fa tres anys es va llançar a una altra aventura semblant, l’homenatge a Sopa de Cabra Podré tornar enrere. Blay assegura que Umpah-Pah va ser «el grup més brillant de la generació del rock català». Amb el risc que alguns li retirin la paraula, precisa: «Sopa va popularitzar el rock en català; Els Pets van fer ballar la gent; Sau va ser el fenomen de fans, i en un pla purament artístic, ningú va saber anar tan lluny com Umpah-Pah». El seu propòsit ha estat reunir «les bandes alternatives catalanes del moment i artistes espanyols que al seu dia es van treure el barret davant del grup».
Shuarma (ex-Elefants), Santa N (Carlos Ann i Mariona Aupí, ex-Fang), Egon Soda, Plouen Catximbes (fans confessos d’Umpah-Pah), Miquel Abras i Le Croupier són altres artistes implicats, així com Gossos, «perfectes per al reggae de La catximba». A aquesta versió també s’hi ha afegit Gerard Quintana als cors.

SESSIÓ RESCATADA / Entre els no catalans hi ha Bunbury, que ha gravat una nova versió, amb la seva banda actual, de Sí, una cançó de Puntí que el 2002 l’aragonès va incloure a Flamingos. Bunbury hi intervé com a productor d’una regravació de Mirall capgirat a càrrec de Puntí, registrada quan, fa uns anys, tots dos tramaven un disc conjunt que no van acabar mai.
El gallec Iván Ferreiro, ex-Piratas, i l’andalusa Amparo Sánchez (ex-Amparanoia) completen l’elenc d’un disc fet, segons assegura Blay, de tot cor. Un treball que evita les adaptacions fidels als originals i aposta, segons diu, per la reinvenció. «No és un disc per a nostàlgics, sinó un homenatge perquè les generacions del rock alternatiu coneguin Umpah-Pah