BELLES GLÒRIES ! D' Osona

MARTABASS92 (lista de reproducción)

Jamiroquai convida una baixista de Ripoll a tocar amb ells després de veure uns vídeos penjats a YouTub

Marta Altesa, de 20 anys, tocarà aquest diumenge en un concert a Xile i després ho farà al Perú. Li va trucar personalment el líder la banda, Jay Kay, per convidar-la, després que el seu mànager li demanés les dades de contacte. EL 9 NOU ha publicat la seva història aquest divendres.

El humor musical de Pablo Carbonell

Pablo Carbonell, avui a Manlleu

Aquest diumenge (19.00h), a Can Puget, hi presenta el seu últim disc, 'Canciones de cerca'. Exlíder de Los Toreros Muertos, una banda que va fer fortuna a finals dels vuitanta, també s'ha fet conegut com a actor i reporter de la primera edició del 'Caiga quin caiga'.

Va ser líder de Los Toreros Muertos, un dels grups més singulars de finals dels anys 80 i principis dels 90, després es va fer encara més popular com a reporter de Caiga quien caiga, ha fet teatre i sèries de televisió, ha dirigit cinema i, a part de tot això, ha continuat en solitari la seva carrera musical.

Pablo Carbonell (Huelva, 1962) mostrarà aquesta última faceta diumenge a Manlleu, en un concert de petit format organitzat per l’Associació Pro Ateneu, a la sala d’exposicions de Can Puget.

Pablo Carbonell hi presentarà, en solitari i acompanyant-se amb guitarra, el seu últim disc Canciones de cerca (18 Chulos, 2012), un treball que ja va concebre per ser interpretat en auditoris pròxims.

Es tracta de 14 temes on hi ha humor i enginy, vehicles per abordar temes tan seriosos com la solitud, la pau o l’amor. Tot i que el defensa en solitari, la gravació del disc va comptar amb col·laboracions de luxe, com el grup Los Delincuentes, el guitarrista Raimudo Amador o Lichis (ex-La Cabra Mecánica).

Per presentar aquest treball, Pablo Carbonell ha recuperat un personatge que temps enrere ja havia creat i portat als escenaris, el cantautor plasta. A part de les cançons de l’últim treball, també en recupera dels seus dos anteriors discos en solitari, Aceitunas y estrellas (2000) i Rock and roll alimaña (2004).

Los conciertos de Radio 3 - Loquillo

• Los conciertos de Radio 3 - Loquillo

La Federació Catalana de nois de peluix (comandades per santy plata) dóna l'anell de Germandat de Loquillo teddy Boy per la seva extensa trajectòria professional i les seves fotos en el llibre amb el logotip en els anys 70.

dissabte, 15 / desembre / 2012 EL DROGAS La Mirona - Sala 1

ENRIQUE VILLAREAL PRESENTA EL SEU PROJECTE VITAL I DEFINITIU: "EL DROGAS", ON FARÀ REPÀS DE TOT EL SEU REPERTORI AMB NOVA GIRA I DISC SOTA EL BRAÇ Corria l'any 1977 quan un jove Enrique Villareal agafava un baix per primera vegada. És el 1982 quan funda Barricada i comença a dedicar la seva vida a la música i al rock & roll. Més de 30 anys d'activitat ininterrompuda, on Enrique Villareal 'El Drogas' no ha parat d'escriure, compondre, actuar, gravar i estar constantment involucrat en la música. Més de 2000 concerts i més de 20 àlbums i en el seu haver, el consagren com un dels músics més experimentats dels nostres temps. Però no serveix de res fer balanç quan la cosa continua a un ritme tan vertiginós. Enrique Villareal ens presenta el seu nou projecte: El Drogas. El projecte vital i definitiu que recollirà tot el repertori que ell ha escrit durant tota la seva carrera discogràfica. El Drogas es presenta en públic al Festival EnVivo 2012, on es celebrarà el seu primer concert i a partir d'aquí començarà una llarga gira titulada 'Te cantamos las 40', on realitzarà concerts de més de 3 hores amb 40 cançons del repertori de Barricada, Txarrena i la Venganza de la Abuela. És el compositor d'alguna de les cançons més mítiques i conegudes del rock estatal com 'En la silla eléctrica', 'En Blanco y Negro', 'Oveja negra', o 'Animal caliente'. La banda està formada per Enrique Enrique Villarreal, Brigi Duque, Txus Maraví y Eugenio Aristu ‘Flako’, que ja fa uns quants anys que funciona com Txarrena, projecte, que al seu torn acaba, donant lloc al que serà 'El Drogas'. Serà al EnVivo també la presentació un Ep de 4 temes que serà l'avançament del nou treball de "El Drogas" que veurà la llum en el pròxim 2013. Aquest nou Ep es pot aconseguir per tan sols 1 euro en comprar una entrada de qualsevol dels concerts de la seva gira. (*)

EL DROGAS "Lentos Minutos" - Single adelanto nuevo EP (Audio)

Albert Pla 'dispara' a polítics i banquers en la seva nova obra

Albert Pla s'autoproclama un "heroi justicier" i es dedica a matar policies, banquers, polítics, jutges... Tot això, almenys, és el que va passar ahir en l'assaig de la seva nova obra, 'Manifestació', al Teatre Bescanó, el mateix que va tenir l'original idea de vendre pastanagues en comptes d'entrades i estalviar-se l'abusiu increment de l'IVA cultural. Dissabte, el cantautor estrenarà aquest nou monòleg a l'Auditori de Girona (en el marc del Festival Temporada Alta) i el pròxim dia 29 a l'Artèria Paral·lel, dins del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Per a aquest muntatge, Pla ha recuperat Pepe Miravete (el que el va introduir en el teatre amb l'obra 'Caracuero') perquè l'ajudi amb la dramatúrgia. "És la història d'un home atrapat en una manifestació, que es va perdent en manifestacions diverses i que al final ni sap per què es manifesta. És una visió molt contemporània d'Albert Pla", va avançar el dramaturg, després de subratllar que fàcil que és "treballar amb un artista com ell".

The Rolling Stones - Doom And Gloom

Els Rolling Stones llancen el videoclip 'Doom and gloom'

Els Rolling Stones han llançat 'Doom and gloom', el segon videoclip del seu nou disc 'GRRR!' un recopilatori amb dues noves cançons amb el qual el mític grup britànic de rock recopila els seus èxits. Naomi Rapace, que encarna Lisbeth Salander en la versió cinematogràfica sueca de la trilogia de Stieg Larsson, n'és la protagonista. A la cinta, Rapace hi apareix tant en 'top less', coberta de bitllets en un llit, com disparant a zombis i vomitant sang. Nou videoclip dels Rolling Stones ('Doom and gloom') El vídeo està dirigit pel suec Jonas Akerlund, responsable del vídeos polèmics com 'Ray of light' de Madonna o el controvertit 'Smack my bitch up' de The Prodigy. Amb 'GRRR!', els Rolling Stones celebren el 50 aniversari de la banda que el 25 de novembre vinent tornarà als escenaris a l'O2 Arena de Londres, on també actuaran el dia 29. Després, Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Woodsus posaran rumb als Estats Units on els esperen dos concerts més, els dies 13 i 15 de desembre al Prudencial Center de Newark, a Nova York.

A la venta el llibre nou " Loquillo. Rock & Roll Star ", un llibre únic sobre un artista únic

Després de més de tres dècades de r'n'r ', hi ha moltes qüestions de la vida de Loquillo que ja han estat comptades. La majoria són certes. Altres pertanyen a la llegenda i, com a tals, ningú sabrà mai si un dia van ocórrer. És la llei del rock. En qualsevol cas, unes i altres componen l'autèntica història d'un rocker. A dia d'avui es pot afirmar sense por d'equivocar-se que Loquillo és l'artista més sòlid i important de la generació de músics sorgida en la Transició. Loquillo. Rock & Roll Star aborda la història d'aquest artista incomparable a través de centenars de fotografies preses des de la seva infància fins als seus concerts més recents i de les pròpies paraules del Loco, a les quals cal sumar els testimonis d'una vintena de persones del seu cercle més íntim. Recorrerem, entre moltes coses, les tres fases fonamentals de la seva carrera professional: la més rockera amb Los Trogloditas, la dels poetes i la seva última etapa en solitari després de la ruptura definitiva amb Los Trogloditas el 2007. Al llarg d'aquestes pàgines, Loquillo es mostra de vegades com l'artista i, de vegades, com l'home, José María Sanz. Però sempre Loquillo. Una estrella del r'n'r

Bonobos guanya el premi Cactus de Vic

Bonobos guanya el premi Cactus

La final s'ha disputat aquest divendres al Pasternak de Vic. Els altres finalistes han estat M.M. i Artús Roca. Els guanyadors, escollits entre el vot popular (30%) i un jurat (70%), s'enduen la gravació d'una maqueta i concerts per les principals sales de la comarca. S'havien presentat 12 bandes.

Hey Lover - Diumenge 28 Jazz cava de vic a les 19:00

Diumenge 28 a les 19h, Entrada Gratuïta Hey Lover! (Love Punk, Portland USA) Soundcloud: http://soundcloud.com/heylover Video: https://www.youtube.com/watch?v=ZYYdqkqbRkQ Hey Lover! són Justin Varga i Tera Beth Baltzer Varga. Aquest matrimoni de Portland porta els últims cinc anys dedicant tota la seva il·lusió i amor en aquest grup. Això es nota en les seves cançons, eufòrics i simples himnes de punk pop guitarra-bateria que poden recordar formacions tan dispars com Matt & Kim, The Moldy Peaches, Cheap Time o Best Coast. Aquest serà el primer cop que passaran per casa nostra i ho faran amb motiu de la presentació del seu segon disc, editat l’any passat. Tenen energia i simpatia suficients com per fer sortir el sol en la tarda més plujosa i en directe això es veurà accentuat pel petit format de les sales, que permetrà un contacte proper amb el públic.

Programació setmanal La Jazz Cava dies ( 27 i 28) d'octubre

Dissabte 27 a les 23h, Entrada Gratuïta Lost Fills (Rock, Mallorca) Bandcamp: http://lostfills.bandcamp.com/ +Info: http://www.40putes.com/2012/05/28/lost-fills-estrenen-ep/ En Pep Toni Ferrer d’Oliva Trencada, Saltamartí i Gran Amant, encara ara i des d’èpoques més tendres amb Nova Ternura o aquells hormonals Yieldings, Polidor o altres herbes, perd el cul per Robert Pollard. En Joan Cabot, mestressa d’aquesta casa, també. Tant que du G.B.V tatuat al braç esquerre. Devoren amb passió desmesurada cada reguinyol den Pollard. Tant que, en aquests temps en què molts necessiten branca, s’han tret de la màniga amb una velocitat de vertigen el seu nou supergrup: Lost Fills. En Pep Toni grata guitarra, es distreu amb distorsions en estèreo amb dos amplis a banda i banda d’escenari i pitjant a fons el més gros arsenal de pedals que ha duit mai. En Joan pega massades a una bateria que el tem. En només dos mesos de vida, dos concerts en dos caps de setmana seguits al Jarana i a partir d’avui ja estrenen, en el seu bandcamp, el seu primer i més que calentet nou EP. Són sis cançons, que no noves de tot, encara que per a la immensa majoria sí. Són cançons que vénen d’enrere, de molt enrere, en l’autoria de Pep. Això sí, amb una empaquetatge nou: guitarres i veus carregades de corrent, que brunz, amb un fuzz que fa remoure qualsevol mosca, i que arriba a psicodèlia en amfetamines com “Llavis de Vidre”. Una altra, “Pinta-cors”, fins i tot és la primera cançó, la primera, que en Pep va composar quan devia tenir 15 anys. És la més norantes, amb una guitarra molt Pixies. Recuperar-la ara, ja és notícia. Lost Fills, idò, és més que un sol homenatge. No només a l’art de Robert Pollard; també als anys de dedicació a la música per part d’aquests dos mallorquins dedicats en cos i ànima al Baleares. Sis cançons enregistrades per en Toni Toledo -Sexy Sadie, ara a Amaral- a Favela i mesclades a ca seva, excepte “Escàndol important”, mesclada per en Pep. Un retorn als noranta en tota regla. Un retorn als anys de mossets. I això no ho ha escrit en Cabot -perquè no digueu- encara que aquest bordell sigui seu.

The Rolling Stones @ Trabendo, Paris 25/10/2012 (Private Concert) - PART...

Els Rolling Stones preparen la seva gira amb dos concerts sorpresa a París

Les entrades pels recitals a la capital francesa costen 15 euros però nomes 350 privilegiats en podran gaudir La mítica banda britànica de rock torna als escenaris després de cinc anys d'absència Els Rolling Stones han decidit preparar la gira que emprendran el proper 25 de novembre amb dos concerts sorpresa aquesta nit i dilluns a París. El compte oficial de la banda a la xarxa social Twitter ha precisat aquest mateix dijous que a la Virgin Megastore dels Camps Elisis es posarien a la venda les entrades de l'actuació d'aquesta nit, a un preu de 15 euros cadascuna. Ràpidament s'han format cues de gent davant de la botiga per aconseguir una entrada, però només 350 privilegiats podran gaudir de l'actuació d'avui. L'organització ja ha deixat clar que estarà totalment prohibit l'ús de telèfons mòbils, càmeres o qualsevol altre dispositiu de gravació. El concert d'avui tindrà lloc a la sala Trabendo, mentre que el de dilluns es celebrarà al Teatre Mogador. Aquest segon concert, no confirmat oficialment, es presenta com un assaig general, i serà encara més exclusiu, segons han informat els mitjans. En aquesta ocasió l'espectacle va a càrrec de la societat de gestió Carmignac, que ha enviat les invitacions només precisant que l'espectacle en qüestió és “el major secret de l'any”. El grup, que aquest 2012 celebra mig segle des del seu primer concert, actuarà el 25 i el 29 de novembre a l'O2 Arena de Londres, i el 13 i el 15 de desembre al Prudential Center de Newark, prop de Nova York, i amb aquestes quatre dates tornen als escenaris després de cinc anys d'absència. L'última vegada que es va poder veure a Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Wood tocant en directe va ser el 26 agost de 2007, en la conclusió de la gira de dos anys Bigger Bang, també a la capital britànica, i que molts mitjans van qualificar llavors com l'última dels Stones

LLevar-me al matí i trobar-me amb aquet regal d'un gran amic no es paga, ni amb tots els diners del mon gràcies de tot cor Dimoniet.. :-)

Loquillo: "La dreta intenta anul · lar, i l'esquerra, controlar" El rocker presenta 'La nave de los locos', amb material inèdit compost per Sabino Méndez Loquillo es va retrobar amb Sabino Méndez, compositor dels clàssics de l'era troglodita, en el disc en directe 'Hermanos de sangre' (2006), però quedava pendent un nou treball amb material inèdit. Aquesta obra és 'La nave de los locos', a la venda a partir d'avui; un disc en què José María Sanz aborda un repertori de Méndez 24 anys després de la seva última cita, 'Morir en primavera'. Veu la llum en vigílies de dues novetats editorials: el llibre de fotos 'Rock & roll star' (Jordi García i Miguel Pérez) i la reedició de la novel·la 'El chico de la bomba'. --¿El Loquillo poètic és un parèntesi, i l'autèntic és el rocker? --Doncs encara no ho tinc clar. Depèn del meu estat d'ànim. Després dels teatres, la bèstia va tornar a cruixir i ja no podia esperar més: aquests són temps de rock'n'roll. És un disc barceloní: Jaime Stinus viu aquí; Sabino (Méndez) és barceloní, Manel Esclusa ha fet les fotos... --¿Què ha estat el més difícil a l'hora de recompondre la relació amb Sabino Méndez? --Ha sigut més fàcil del que la gent pot pensar. Quan va actuar amb mi a Bilbao, el 2005, ja feia dos o tres anys que havíem reprès de relació. Vam tenir unes trobades per portar al cine el seu llibre 'Corre, rocker', i vam acabar menjant una paella a Sitges amb els nostres fills jugant a la platja.

Situados Próximamente - no puedo ..Directe a la Història:

situados proximamente. ....

Directe a la Història:

Situados próximamente. Basaven la seva música sobretot en l’ska, tot i que el combinaven amb altres estils. En el seu moment va ser un dels grups osonencs més representatius. Estava format per Nen Magem (veu), Pini (guitarra), Pankxo (baix), Xef (bateria). Després passen a ser OS Pedrer, incorporant en diferents etapes Xarli Oliver (bateria), Ricard Diéguez i Edu Poyato (scratch), Miquel Sierra (veu), Santi Carcasona (bateria).

PARKING - Tu mateix Directe a la Història:

PARKING - Tan se me'n carda Directe a la Història:

Directe a la Història:

història de Parking va començar el 1986 quan Oje Álvarez i Sergi Gutiérrez van formar el grup Angel Negro. Amb ell van actuar a diverses comarques de Barcelona, també a Osona, i van ser els teloners de grups en gran renom a la seva època com La Polla Records o Kortatu. Dos anys després van contactar amb Josep Joan Ramos que va ser qui va conduir el grup cap a una proposta de rock més comercial. Va ser quan es van canviar el nom i es van passar a dir Boicot i van començar a cantar amb català. Un temps més tard van fitxar Carles Oliver a la bateria, però aquest va deixar els Parking per marxar amb Los senzillos. En aquell moment va ser quan va entrar a la formació Joan Molina. D’aquesta manera, els integrants dels Parking són Oje Álvarez (guitarra i veus), Sergi Gutiérrez (baix i veus), Josep Joan Ramos (veu) i Joan Molina (bateria i percussions). Els Parking naixien el 1988. La primera vegada que van actuar a Taradell va ser el 15 de desembre del 1990. Poc més tard, el 1992, va sortir el primer disc del grup taradellenc, “Cova de lladres”. Va ser un disc dirigit per Pep Sala i enregistrat als estudis Ahura d’Espulgues de Llobregat. En aquest primer àlbum hi trobem nou temes, tres dels quals van ser hits: “Tant se me’n karda”, “S’ha acabat” i “El gat”. El disc el van presentar al Rock 34 de Vic que va patrocinar part del disc. “Cova de lladres” va ser produït per Guilleries Managent de Vic i editat per PICAP. Després de diversos concerts, el 1993 van fer el segon disc (més dur i pensat per aprofitar més el directe). Van gravar els 12 temes de Màscara als estudis El Laboratorio de Barcelona. “Tu mateix” en va ser el gran èxit. Aquest disc el van presentar durant la festa major de Taradell d’aquell 1993 i van fer una gira que els va portar per diversos indrets de la comarca i també de fora. Els Parking es van fer un renom dins del panorama del rock en català. Grup de referència a la comarca d’Osona, no va passar desapercebut entre la resta de grups catalans. Van estar a punt de gravar un tercer disc, però abans de fer-ho, van decidir dissoldre la formació per motius personals. I els components de la banda van agafar altres compromisos musicals. Com no podia ser d’altre manera, Ràdio Taradell (que havia organitzat altres concerts dels Parking) es va encarregar de coordinar el concert de comiat. Va ser el novembre del 1995, a la Carpa de Taradell, allà on els Parking van aconseguir un ressò comercial com una de les bandes més punteres del rock en Català. En aquell concert de comiat hi van actuar La fàbrica (grup format per dos dels excomponents de Parking -l’Oje Álvarez i en Sergi Gutierrez- i el bateria de Boicot). Un altre dels teloners va ser Abduïts i els Nardos. Va ser, sense dubte, un concert molt familiar. Encara que fa pràcticament 15 anys que els Parking no toquen, només Joan Josep Ramos està aparcat del panorama musical. Joan Molina és l’únic que es dedica exclusivament a la música i és el bateria de l’Orquestra Venus. L’Oje Álvarez i en Sergi Gutiérrez continuen dins el panorama musical amb un grup que es diu Kuàntics.

Directe a la Història:

POP I ROCK ENTRE 1980 I 2000: EL “LIVERPOOL CATALÀ” La gran quantitat de grups i formacions de música moderna de clares referències anglosaxones que es van formant a partir dels anys seixanta i setanta porten a crear un ampli mostrari de grups de pop i rock durant les dècades dels vuitanta i els noranta a tot el país, però amb una especial incidència a Vic i la seva comarca. Tant va ser així que durant aquesta època era freqüent sentir a parlar de Vic com del “Liverpool català”, fent referència al moviment que havia tingut lloc molt anteriorment en terres britàniques arran del fenomen Beatles. Alguns atribueixen aquesta “denominació d’origen” al conegut locutor i presentador Miquel Calzada “Mikimoto”. Això ens ha portat, doncs, a obrir un capítol dedicat especialment a aquest moviment, tant per la quantitat de formació i de músics que va produir com per la seva repercussió a nivell català i fins i tot estatal. La llista de grups que conformaven aquest panorama a nivell de tota la comarca seria molt llarga i recollir-los tot tampoc no és la finalitat d’0aquest treball. Les formacions que hem seleccionat han tingut totes una estreta vinculació amb Vic i han editat en un format o altre un treball discogràfic en algun moment de la seva carrera. ESPAIS EMBLEMÀTICS DE LA MÚSICA MODERNA DELS 1980. Un article del periodista Toni Coromina a El 9 Nou de l’any 1990 detalla les sales i altres espais de vic on es coïa l’ambient musical de l’anomena’t Liverpool català: “Els anys 80 a Osona van tenir els seus locals emblemàtics. A cada poble hi havia el típic bar musical que mostrava la darrera hora de la música que es feia a Anglaterra i als USA, bàsicament. En aquests llocs s’hi reunia el jovent que més sintonitzava amb la cultura musical anglosaxona (...). A Vic va destacar amb llum pròpia el bar Hangar que, a més d’oferir les darreres novetats angleses, americanes i de l’Estat espanyol, molt sovint organitzava concerts en directe. Durant un temps va funcionar el Bar Casa Meva, de clientela més reduïda. L’incombustible Pep Llucà, en Grapes, va provar sort en diverses ocasions. Primer a El Catau vigatà, que ell va convertir en La Palmera. Però semblava que el mític Lluçà arrossegués una maledicció perquè li van tornar a tancar el bar (...). Altres bars vigatans de la dècada dels 80 són el Kroma, el Martell, JS, el Boulevard Blau... Però la campanada dels 80 a Osona la va donar el bar musical Nexus , de Vic, que durant cinc anys va organitzar tot tipus d’activitats culturals (pintura, fotografia, disseny, cinema música en directe, vídeo...) a part de presenta la darrera música anglosaxona, barrejada amb algunes excepcions de grups de casa, com El Último de la Fila o Radio Futura, Lamentablement, L’Ajuntament de Vic a prohibir que en aquest local s’hi fessin més concert en directe. Molts encara recorden actuacions d’El Último o dels holandesos Grupo Sportivo, entre altres. Durant la segona meitat dels 80, a Vic també es va inaugurar el colossal Rock 34, amb sala de ball, bolera, discoteca i privat (...)”.

agraiments - rokin' the free world -RIOT ACT - (Catalonia) Directe a la Història:

Betterman -RIOT ACT - (Catalonia) Directe a la Història:

Directe a la Història: RIOT ACT

RIOT ACT està encapçalada pel músic gracienc (osonenc d'adopció) Oriol Cardona, en les funcions del cantant Eddie Vedder, amb els guitarristes vallesans Francesc Ruiz (Mike McCready) i Jordi López (Stone Gossard), el baix de Jeff Ament que està interpretat pel també gracienc (i vallesà d'adopció) Jordi Bort, i Carles Badal de Sants (i també vallesà d'adopció) movent les baquetes en el lloc de Matt Cameron, el bateria de Pearl Jam. Banda de recent creació, no compta pas amb músics de curta experiència, ja que els seus noms van lligats a bandes prou conegudes com ara Smoking Stones, Aramateix, De cara a la pared, Gradus Ad Parnassum, Àcid Úric, La Caixa Fosca, Slim Bay Seals, Barbarian, etc. RIOT ACT és també la continuació en format elèctric (i fidel a l'original) de la formació més experimental (en format acústic) del projecte previ JAM DE PERLES, format per Oriol Cardona i Francesc Ruiz, i que ja fa alguns anys que ha fet pelegrinatge per les sales de concerts

Riot Act .Directe a la Història:

The Rolling Stones -- Doom And Gloom (Lyric Video)

 El nou material dels Rolling ja és aqui.

Romagats

Els components del grup Romagats són: Simón, Vane, Nyaki, Panxo i Ivan "Romagats", un grup de la comarca que fa versions de diferents estils musicals. Entre els seus components hi ha Pep Simón (Trogloditas), Panxo (baix de varis grups de la comarca) Pels amans del rock que es fa aquí a Osona i el que es feia aquí un poso el video per saber mes coses del grup Romagats..

Els Rolling Stones llancen avui un single inèdit

Aquest dijous podrà sentir a les ràdios de tot el món i estarà disponible a iTunes un nou single dels Rolling Stones, 'Doom and Gloom', que suposa l'avanç del proper treball que publicarà la mítica banda. Després de set anys, Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood van tornar a reunir-se en un estudi, a París, per gravar ...... El nou àlbum, que es llançarà el 13 de novembre, es diu 'GRRR!' i inclourà una altra cançó nova, 'One more shot'. Els dos inèdits aniran acompanyats de clàssics de sempre com 'Gimme Shelter', '(I ca't get no) Satisfaction', 'Jumpin' Jack Flash ',' Street Fighting Man ',' Start me up ',' Beast of burden ',' I Altres

Ja t'ho diré-Si vens ...Ja T'ho Diré torna després de nou anys

Ja T'ho Diré torna després de nou anys

Primer va ser Sopa de Cabra. I ara Ja T'ho Diré. El rock català recupera a un altre dels seus grups clau, encara que també de forma puntual (en principi). La banda menorquina acaba d'anunciar el seu retorn després de nou anys. Un retorn que es tradueix en dos concerts: el 31 de maig del 2013 a La Mirona de Salt de Girona, i el 19 de juliol al Castell de Sant Nicolau de Ciutadella, a la seva Menorca natal. Les entrades es posaran a la venda dijous que ve, 4 d'octubre. La selecció d'aquests llocs no és gratuïta. La banda que lidera Cris Juanico va créixer i es va professionalitzar com a banda de pop-rock a l'Alt Empordà, on va preparar el seu primer disc, 'És blau és fester'. I la reaparició al bressol dels seus integrants era també una cita inevitable. Ja t'Ho Diré es va dissoldre el 2003, 17 anys després del seu naixement. L'adéu va consistir en cinc concerts: l'11 de setembre a l'Arc de Triomf de Barcelona, el 29 de novembre a la Sala Clap de Mataró, el 19 de desembre a la Sala La Mirona de Salt, el 20 de desembre a la Sala Assaig de Palma i, l'últim, el 27 de desembre al Pavelló Municipal d'Esports de Ciutadella de Menorca. EL RECONEIXEMENT El 1986 Ja T'ho Diré, amb l'excel·lent intèrpret Cris Juanico al capdavant, ja va començar la seva singladura amb un projecte bastant sòlid i presentant una aposta innovadora. La seva proposta consistia a renunciar a l'excessiva duresa de textos i sons (habitual en aquella època) i acostar-se al pop i a uns plantejaments més madurs, sense perdre la frescor i la potència que caracteritzen les bandes guitarreres. L'estrena discogràfica es va produir el 1991. El 1993 hi va haver un segon desembarcament amb 'Dos o tres' (produït per Josep Thió, guitarra i compositor de Sopa de Cabra). I amb el tercer, 'Moviments salvatges' (1995), el conjunt ja es va consolidar amb força, tant a nivell del reconeixement de la crítica com del públic. Amb l'autoproducció musical de les cançons i les col·laboracions de Quimi Portet (El Último de la Fila), Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Diego Cortés (Jaleo), Enric Canada, i amb un rodatge de més de 60 actuacions aquest any, Ja T'ho Diré va saber trobar el seu lloc. I amb aquest impuls va abordar el seu següent llançament, 'Un ram de bogeria' (1997). Entre el setembre del 1998 i el febrer del 1999 van gravar cinc concerts (l'últim a la sala Bikini de Barcelona) per publicar el que va ser el seu primer i únic àlbum en directe, batejat 'Esdirecte'. Un generós compacte de 29 cançons de totes les seves èpoques, inèdits i dues peces en castellà. Després van decidir fer un disc ja directament en castellà, 'Somiant silenci' (2001) i agafar-se un descans. Finalment, el 2003 van llançar el recopilatori 'Història d'un viatge 1986-2003'. I els seus integrants van decidir emprendre camins per separat.

Content ', el nou videoclip de Loquillo making of

Content ', el nou videoclip de Loquillo

"És com si ets fan d'algú i tens l'oportunitat de tenir totes les seves cançons inèdites i cantar en un disc teu. Això m'ha passat a mi amb Sabino ". Qui parla és Loquillo, de 51 anys, i ho fa sobre el seu nou disc La nau dels Bojos que es publica el proper 23 d'octubre. Hi ha tornat a treballar sobre les cançons compostes per Sabino Méndez, el seu antic company de batalles en els Trogloditas i amb el qual guarda una estreta amistat després d'anys de distància. "Ha estat un joc molt fàcil", continua Loquillo en parlar del disc. "No he passat més de 20 minuts en l'estudi gravant cadascuna de les cançons perquè són cançons que portava en l'ADN. És el disc més fàcil que he fet mai ".   La trobada entre Loquillo i Sabino ha estat màgic, segons els protagonistes. Ja eren amics des de fa uns anys, després de passar molt temps allunyats. "Ens ha recordat a la feina que fèiem quan érem joves", argumenta Sabino. "Com quan escoltàvem discos junts. Seleccionar les cançons i veure si ens agradaven als dos ". "És com si no hagués passat el temps", completa Loquillo. Des d'avui, 3 d'octubre, ja es pot escoltar-i veure-el primer avançament del disc. Es diu Content. Dirigit per Óscar Aibar, el vídeo està rodat en blanc i negre a l'Hospitalet de Llobregat i en la cançó subjau una ferotge crítica social sobre el moment en què vivim a Espanya. "El bar matiner com a punt de trobada abans de començar, en el millor dels casos, la jornada. El bar que reuneix els que necessiten ànims per començar o per als joves que busquen un lloc obert per acabar ", explica Aibar. "Als aturats que busquen una oportunitat en la premsa o als jubilats que matinen per inèrcia i que miren espantats el telenotícies. El bar som tots. El bar com a metàfora de la nostra societat.Molt aviat a la venta.

Content ', el nou videoclip de Loquillo

CONCERT SOLIDARI PER LA SALUT MENTAL

CARTELL DEL CONCERT SOLIDARI PER LA SALUT MENTAL del 20 D'OCTUBRE al PASTERNAK de Vic. Disseny: Ric. Il·lustració: Carla Serrat. Els diners que es recaptin serviran per donar continuïtat als programes d'inserció laboral de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, que els últims anys han ajudat a trobar feina a prop de 200 persones amb malaltia mental i que ara s'han hagut d'aturar per les retallades. NO HI PODEU FALTAR!!!!

Kitsch reb el premi Banyolí de l'any en reconeixement a la seva trajectòria.

Cap de setmana musical en el mateix Mercat de Manlleu aquest proper dissabte dia 29.

GALCATS - Lost punks

15È ANIVERSARI DELS SAGALS D'OSONA.

La colla castellera de la nostra comarca, Els Sagals d'Osona, en preparen una de grossa el proper dissabte 29 de setembre. En motiu de l'aniversari d'aquesta entitat, (que ja en són 15), els Sagals d'Osona han organitzat un dia de festa i concerts en directe. Els Rengles, Galcats, Bonobos, Ressaka Ska i Oques Grasses, seran els encarregats de completar la festa que l'entitat ha preparat. L'esdeveniment tindrà lloc a la Plaça Vicenç Ballester de Vic a partir de les 18:00h.

ESQUIROLS XXI Torna, torna Serrallonga.wmv

Esquirols.

Esquirols. Formació inspirada en els moviments folk i la música popular catalana. Integrat inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Dolors Roca, Joan Vilamala i Ramon Estrada, va néixer a l’Esquirol, però els seus components han tingut molta influència en la vida musical de Vic. El grup va desenvolupar la seva carrera durant els anys 1970 i 1980, en un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. I va obtenir una gran popularitat a tot el país. Les cançons dels Esquirols van formar part de la banda sonora d’una generació: molts joves d’aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Varen enregistrar 6 discs LP i durant una dècada van fer innombrables actuacions per tota la geografia catalana. Les seves cançons encara avui es continuen cantant. Discografia dels Esquirols Cants al vent (1973), Fent camí (1975), Colze amb colze (1976), Licor d’herbes bones (1978), Torna,Torna Serrallonga (1980), Com un anhel (1982). També hem d’esmentar el treball El conte Arnau (1984), disc doble de cançons tradicionals que Esquirols va enregistrar juntament amb Rafael Subirachs. Aquest disc mai no va sortir editat per desacords amb la discogràfica. Tanmateix, va ser presentat en forma d’espectacle en diverses ocasions. Duo Ausona. Grup format per Dolors Roca i Carme Bau que va encapçalar el moviment de la nova cançó a Osona. Van treure un “single” l’any 1965 que contenia la cançó Eternitat i que les va donar a conèixer per tot el país. Van fer nombroses actuacions per tot Catalunya i a finals dels anys seixanta varen desaparèixer com a grup. Totes dues cantaven i la Dolors Roca tocava la guitarra.

Directe a la Història

PRESENTACIÓ:UN PASSAT I UN PRESENT A LA COMARCA D’OSONA EN EL MÓN DE LA MÚSICA. La música és un art que ha tingut sempre una presència molt destacada en qualsevol societat, i ha estat molt valorada tant aquí, a Catalunya, com a fora. Aquí a Osona tampoc podiem ser menys, hem tingut i tenim grans grups i músics, molt coneguts en el nostre país. Com ara, Pep Sala, Karda Fastik, La mujer pianista, Parking, Duble Duble, entre altres. Aquest recull que us faré, és una tragectoria de la música en la nostra comarca. D’un passat i d’un present. En aquest bloc, us oferiré imatges i documentació de les bandes i grups d'Osona que han fet tragectoria en aquesta nostre comarca. Espero que sigui del vostre interes. Joan

ELS AMICS DE LES ARTS PUBLICARAN 'ESPÈCIES PER CATALOGAR' EL 14 DE FEBRER

La presentació del nou disc es farà el 26 d'abril al Teatre Coliseum de Barcelona

Els Amics de les Arts que ja han confirmat que el nou disc sortirà a la venda el 14 de febrer. El quartet barceloní ha donat a conèixer la data de publicació del tercer àlbum, ‘Espècies per Catalogar’, a través del seu bloc oficial. Les botigues FNAC obriran aquest proper divendres, 25 de novembre, un període de reserves que portarà com a obsequi un CD single especial. El contingut serà la cançó instrumental que Els Amics van fer per l’anunci d’Estrella Damm i la versió de ‘El Barbero de Sevilla’ que han enregistrat pel programa del Canal 33, ‘Opera en Texans’ i que aviat s’emetrà. Les reserves es podran fer fins el 5 de gener. Recordem que divendres també ens vam assabentar que Els Amics presentaran ‘Espècies per catalogar’ el 26 d’abril al Teatre Coliseum de Barcelona dins el Festival de Guitarra.

Fragment rodatge vídeo-clip "C-17" Àcid Úric

El passat dissabte 5 de Novembre vàrem dur a terme la filmació del vídeo-clip per la nova cançó C-17, cançó que serà probablement inclosa en el treball que seguirà a Déu sap que ha arribat l'hora.

La direcció del clip va a càrrec de David Conill, assistit en les funcions de càmera per Jordi Amàrita.

La filmació es va dur a terme a Folgueroles, St.Julià de Vilatorta, les estacions de tren de Balenyà-Tona-Seva i Balenyà (Hostalets) i, com no, per la C-17.

La llista de participants és llarga i extensa, i vagi per endavant un enorme agraïment a tots/es ells/es: Iban Mas (i família), Albert Salarich, Lluís Badosa, Pol i Abraham Cunillera, Toni Huescar, Pepe Jiménez, Miqui i Albert Comerma, Pilar Jordan, Montse Garcia, David Planàs, Joan Vilar, família Gilabert.

Aquí teniu el reportatge que (de la mà de Jordi Amàrita) la gent de Canal Taronja en va fer per al seu Informatiu:

La Pegatina porta a Torelló la seva rumba desenfadada

Xapomelön” és el nom del tercer disc de La Pegatina. Els de Montcada i Reixac ja tenen centenars de milers de seguidors arreu d’Europa gràcies a la seva rumba desenfadada i despreocupada. L’energia punk que desprenen damunt de l’escenari els ha portat a tocar en alguns dels festivals europeus més importants, en 11 països diferents, i a encapçalar el moviment del mestissatge rumberu de Catalunya, on ja no queda gairebé ningú que no sàpiga qui són.

els podreu veure a la sala El Moscou de Torelló. La cita, aquest divendres, dia 18 de novembre, a la nit.

Pearl Jam PJ20 Hamilton concert 9/15/11

Aquí us poso un concert de Pearl Jam per que el podeu disfrutar com jo.Cada semana us penjaré un concert per aquí aixi podreu veure i compartir amb lo que més m'agrada els directes.

Pep Sala fa vibrar el Palau de la Música al ritme de Sau

Un concert de prop de tres hores homenatja la trajectòria del grup de pop-rock català.
Un provocatiu "Esteu preparats?" seguit de "Tu encens el meu foc" va donar el tret de sortida al concert d'homenatge a Sau pels 25 anys de la formació del grup.

Durant prop de tres hores, un públic entregat va poder repassar les desenes de cançons que els anys han convertit en himnes en un Palau de la Música ple a vessar.

"Boig per tu", "El tren de mitjanit", "Envia'm un àngel", "Això es pot salvar", "Només ho faig per tu", "Me'n torno a Sau" o "Amb la lluna a l'esquena" entre altres van ressonar en un concert en el que no hi van faltar referències a Carles Sabater. "Un petó Carles, siguis on siguis!", va ser el colofó final de Pep Sala a un concert que ell mateix va qualificar de "molt especial".

Nyandú guanya el Sona 9

El grup de la Torre d'Oristà s’emporta el concurs més important per a la promoció de música en català.

El grup Nyandú és el guanyador del concurs Sona 9 de 2011. El trio de pop-folk de la Torre d'Oristà ha estat el preferit del jurat en l'onzena final del concurs de maquetes, que s'ha celebrat aquest dilluns a la sala Bikini de Barcelona. Nanydú prenen el relleu així d’un altre grup osonenc, La Iaia, que es va emportar el guardó l’any passat.

El Sona 9 és el concurs més important per a la promoció de la música en català i està organitzat per iCat fm., Televisió de Catalunya, Ritmes.cat, el Grup Enderrock i la secretaria de Juventut de la Generalitat de Catalunya.

Nyandú s'han imposat en una final renyida que de nou ha tornat a omplir de públic la sala Bikini. El Premi Sona 9 suposa la gravació i edició d'un disc en un estudi amb un productor professional, una campanya promocional, la gravació d'un videoclip i una gira de concerts arreu de Catalunya.

Nyandú ha tingut el suport incondicional de molts seguidors de la Torre d’Oristà i del Lluçanès, que s’han desplaçat fins a la final de Barcelona per donar-los suport.

El trio The Mamzelles s'ha endut el segon premi, el Joventut; i Alls Nous Piquen i Bremen s'han endut el tercer i quart premi respectivament, els premis Èxit.

Lou Reed: "Metallica fa el rock més potent del món"

Molts cops censurat, l'obra del dramaturg expressionista explica l'ascensió i la caiguda d'una noia, colpejada, violada pel seu pare i explotada per un pedòfil ric. Víctima dels fantasmes masculins, Lulu esdevé una femme fatale que sembra la mort al seu voltant abans de sucumbir al ganivet de Jack l'Esbudellador.

La història ha trobat ressò en l'univers fosc, sexual i angoixant de Lou Reed. L'autor de Berlin va començar a composar una música i cants de cara a una adaptació de Lulu portada a l'escena per Robert Wilson. Una obra que es va estrenar al Berliner Ensemble la primavera passada i serà a París del 4 al 13 de novembre.

Però Lou Reed va decidir seguir explorant Lulu associant-se a Metallica, amb qui es va trobar a finals del 2009 arran dels concerts del 25è aniversari del Rock & Roll Hall of Fame. La idea d'una col·laboració amb el grup de heavy va néixer després que interpretessin plegats Sweet Jane i White Light/White Heat, dos clàssics de la Velvet Underground.

El projecte original passava per recuperar alguns "tresors perduts" de Lou Reed, però just abans de l'inici de les sessions de gravació el músic novaiorquès es va presentar amb la seva versió de Lulu, molt allunyada de l'adaptació operística que en va fer Alban Berg.

"Treballava en el projecte des de feia un temps. Vaig intentar donar-li sentit amb Laurie Anderson [dona de Reed]. Al principi va ser impossible. Havíem de comprendre qui era Lulu, quina era la seva psicologia. Havíem de donar-li vida d'una manera sofisticada, fent servir el rock. I Metallica fa el rock més potent del món", explica Lou Reed.

"La meva Lulu tenia un cap, però necessitava un cos. Vaig submergir el meu esperit en Lulu i els seus diferents personatges i vam intentar anar més lluny a l'estudi. No és sempre Lulu, qui canta. Dins el meu esperit jo canvio de mecanisme, de personatge. No és pas fàcil. No és un disc per posar en una festa", segueix. La seva veu, entre cant i recitatiu, es mescla de manera molt natural amb la de James Hetfield. Les guitarres feixugues i agressives de Metallica travessen el disc, però si la signatura musical del grup de heavy és molt present, no resumeix Lulu (Universal). Els 10 títols de l'àlbum, alguns dels quals duren més de 19 minuts, es decanten sovint per la música experimental.

El set list del concert del 14-10-11 al Casino de Vic.

Sopa de Cabra tanca la gira de retorn a Girona i deixa la porta oberta a fer més concerts

Sopa de Cabra va tancar ahir a la nit a Girona una improvisada i multitudinària gira de retorn. El d'ahir a la nit va ser el setè concert que han fet -tres a Barcelona, Tarragona, Palma i dos a Girona- malgrat que el grup va anunciar que tornava per un sol concert. En el darrer bis, el cantant de la banda, Gerard Quintana, va assegurar que els costa molt marxar de l'escenari i ha deixat la porta oberta a un altre hipotètic retorn: "Vés a saber quan tornem a pujar a l'escenari", va afirmar. Una dècada després de baixar dels escenaris, Sopa de Cabra ha fet recordar a joves i grans cançons que han esdevingut himnes del rock català. Gerard Quintana i la seva banda han tancat el retorn als escenaris amb un concert que ha superat tots els pronòstics i ha durat més de tres hores. Amb fins a tres bisos, els de Girona actuaven a casa, al Pavelló de Fontajau, i en el darrer concert de la gira. Per això, semblava que els costava baixar de l'escenari. Així ho ha expressat Quintana, que va assegurar que els costava marxar de l'escenari i va deixar la porta oberta a fer altres actuacions.

El concert va arrencar, com és tradició, amb l'habitual crit de guerra del grup de rock català: "Bona nit, malparits!", un crit que Quintana solia regalar al públic a l'inici dels seus concerts. El boig de la ciutat va obrir, acte seguit, una nit per al record. A més de ser l'últim concert de la gira, se suma el fet que sigui a Girona, la ciutat on el grup va néixer ara fa 25 anys. Durant dues nits seguides, milers de seguidors van omplir el pavelló de Fontajau per poder assistir a un concert molt especial i ple de records. Si et va bé, Sota una estrella, El carrer dels torrats, No tinguis pressa, Els teus somnis, Si et quedes amb mi, Mai trobaràs, Camins, L'Empordà, Podré tornar enrere o El far del sud són algunes de les cançons a les que es va unir Seguirem somiant, dedicada a Joan 'Ninyín' Cardona, que va morir a causa d'un càncer. Quintana va voler dedicar la cançó al seu germà Pau i a la seva germana Carmelina, que feia anys. El concert va estar ple de referències a la ciutat i als bars i llocs emblemàtics per al grup com el carrer dels Torrats, la terrassa del bar El Sol o el bar Los Padules, llocs on fa anys es podia veure assíduament el grup. Quintana va fer de mestre de cerimònies i va presentar tota la banda (formada pels quatre originaris del grup i tres músics més que els han acompanyat a la gira) en un concert ple d'energia i rock'n'roll i també moltes estelades.

Discs i llibres per a l'ocasió

Els tres concerts al palau Sant Jordi es van enregistrar en àudio per, posteriorment, fer-ne un disc. Tot i que no és oficial, també s'especula que d'aquests concerts en podria sortir l'edició d'un DVD. D'altra banda, la revista Enderrock va dedicar al setembre un monogràfic a Sopa de Cabra que inclou una reedició de la primera maqueta en casset. A més, fins al 4 de novembre la Casa de Cultura de Girona acull l'exposició fotogràfica 'No vull canviar la pell', que fa un repàs a la trajectòria del grup des dels seus inicis a través de les imatges del fotògraf Xavier Mercadé, cap de fotografia de l'Enderrock.

'Nevermind' entra al 'top' cinc de vendes del Regne Unit

Vint anys després de la seva publicació, el disc Nevermind de Nirvana ha entrat de cop al número cinc de vendes del Regne Unit, per damunt de Blink 182 i David Guetta, i per sota de James Morrison

La reedició amb motiu d'aquesta efemèride inclou un CD extra amb cares B, remescles, cançons en directe i també algun tema en estudi que mai s'havia publicat. També està disponible en un format de luxe: una caixa de 4 CD, un DVD i un vinil de 180 gr.

Nevermind ha venut uns 30 milions de discos arreu del món, i va popularitzar a tot el món el grunge com a estil massiu de rock alternatiu.

La banda Kiss, vetada al concert d'homenatge a Michael Jackson

La companyia Global Live Events, organitzadora del concert d'homenatge a Michael Jackson, va anunciar que la banda de rock Kiss no participarà en el tribut després de saber que el cantant Gene Simmons va titllar de pederasta el rei del pop, segons va publicar la pàgina web especialitzada en entreteniment TMZ. Simmons va assegurar l'any 2010 que no tenia cap dubte que l'autor de Thriller, que va morir el 25 de juny del 2009 per una sobredosi de fàrmacs, va "abusar de nens". L'artista va declarar que les "úniques referències sexuals fetes sobre Michael Jackson" havien estat de "nens, i específicament d'entre 10 i 14 anys; mai de dones d'aquesta edat o més grans ni homes adults", va assenyalar.

Global Live Events havia anunciat dilluns que Kiss actuaria en el macroconcert de quatre hores de tribut a Michael Jackson previst pel 8 d'octubre a Cardiff, al Regne Unit, juntament amb Christina Aguilera, Leona Lewis, Smokey Robinson, Cee Lo Green i Craig David, entre d'altres. La notícia va generar malestar entre els fans de Jackson i els representants legals de l'artista, el fons fiduciari que gestiona els seus béns, que van enviar una carta de protesta als organitzadors.

Global Live Events va reaccionar ahir eliminant del cartell el grup de rock. "Hem escoltat els fans del Michael, i estem agraïts que ens hagin alertat sobre aquests desafortunats comentaris de Gene Simmons. En aquestes circumstàncies no tenim una altra opció que rescindir la nostra invitació a Kiss per aparèixer en el nostre concert, fins i tot encara que Michael admirés la banda", va manifestar l'organització.

La idea de fer un homenatge a Michael Jackson a l'octubre no agrada a dos dels germans de l'artista, Jermaine i Randy, que van expressar públicament el seu malestar perquè coincidirà amb el judici contra el doctor Conrad Murray per la mort del cantant. El club de fans de Michael Jackson tampoc dóna suport a aquest tribut, ja que considera que l'atenció hauria d'estar posada en "la justícia" i no en un concert.
A partir del 8 de setembre es triarà el jurat que haurà de decidir el grau de responsabilitat de Conrad Murray, el metge personal de Jackson, i les vistes començaran el dia 26 del mateix mes.

The Rising - Bruce Springsteen [DVD Live in Barcelona 2002] ( Subtitles ...

Mor Clarence Clemons, el saxofonista de la E Street Band de Bruce Springsteen
El músic ha mort als 69 anys per complicacions derivades del vessament cerebral que va patir

Jenifer - Els Catarres

No tenen discogràfica ni surten a la televisió, però la xarxa en va plena del seu nom. Autoproduïts i autogestionats, Els catarres són el nou grup de folk-pop català que està triomfant al marge del circuït convencional, regalant el seu primer disc a la web oficial de la banda i promocionant-se principalment a Twitter, Myspace i Facebook.

El grup va néixer el 2010 arran d'una petició per amenitzar la fira d'artesans d'Aiguafreda, d'on són ells. Un any més tard, el seu tema Jenifer s'ha convertit en la nova sensació de la xarxa, i el seu clip ja ha aconseguit 130.000 visionats a Youtube. La cançó narra en clau d'humor la història d'amor entre un noi "més català que les anxoves de l'escala" i "una choni de Castefa". Altres perles de la lletra són els versos en què el noi confessa "tenir somnis eròtics amb Jordi Pujol" i "no tragar ni en pintura els pericos de Sarrià".

Els catarres estan formats per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) i Roser Cruells (contrabaix). El trio es manifesta a favor de la música lliure i en contra de l'actual sistema discogràfic, i defensa que com més lliure sigui la música, "la gent tindrà més diners per poder assistir a concerts i pagarà per un espectacle únic i irrepetible, que és el motiu pel qual nosaltres existim". El proper concert d'Els Catarres serà el 23 de juny, revetlla de Sant Joan, a la plaça d'Osca del barri de Sants, a Barcelona. L'entrada és, com la seva música, lliure.

La lletra sencera de Jenifer es pot llegir a continuació:

Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig 'trekking' per Montserrat,
Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
Jo que soc soci del Barça i no 'trago' ni en pintura als 'pericos' de Sarrià,
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluís Llach,
Jo que porto 'Els Segadors' com a politò del mòbil, la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'choni' de 'Castefa'
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el 'mundillu' casteller,
Jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
Jo que sóc més radical que el partit de Mohamed Jordi en campanya electoral,
Jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
Jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'choni' de 'Castefa'
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l'amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer

La Banda del Yuyu presentarà demà a La Mirona el seu tercer disc, ‘Res per sempre', gravat als Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu

Més d'una dècada en actiu, tres discos, un directe molt contundent que s'ha anat coent en desenes de concerts, i una tercera posició en el concurs Villa de Bilbao. I tot això ho ha aconseguit La Banda del Yuyu fent rock en català, sense concessions i anant força a contracorrent.

Ara, el grup gironí publica el seu tercer disc, Res per sempre, enregistrat als estudis Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols, dirigits per Santi Garcia. En aquest disc, editat per RGB Suports, La Banda del Yuyu ha ampliat la seva paleta de colors: per dir-ho d'alguna manera, hi ha cançons que sonen als AC/DC més clàssics, de riffimplacable i alt voltatge, i altres que es decanten més per la subtilitat melòdica d'un Tom Petty. “Potser és l'edat, però ara no tenim cap mania en fer cançons que segurament abans ens haurien semblat massa toves. En part ha estat possible perquè en Santi ens ha aconseguit un so gens tou fins i tot en els temes més melòdics. Però la principal novetat és que en aquest disc hem anat primer a fer bones cançons, que es poden tocar només amb una guitarra acústica, i després les hem vestit bé amb riffs de guitarra i altres arranjaments, no a l'inrevés. També hem après a jugar amb el silenci i a deixar respirar les cançons”, expliquen els membres d'aquest quintet que formen Jordi Vila (bateria), Lluís Güell (veu), Jep Vilaplana i Jordi Turon (guitarres i veus) i Marc Xifra (baix). Tot el disc el van gravar ells, amb l'única col·laboració de la vocalista Marta Serra.

Cançons com ara Res per sempre, Tots Sants i Fins que siguem pols que confirmen que l'amor i la mort són les dues temàtiques centrals en aquest disc, però vistes des d'una perspectiva força positiva. El primer single és Diumenge de juliol, del qual van gravar al gener un videoclip al Casino de Girona, amb uns quaranta membres dels Diables d'en Pere Botero, La Fal·lera Gironina, l'Esbart Cabirol, els Amics dels Gegants de Salt, els Geganters i Grallers Colomencs i la Colla Gegantera de Bescanó. El videoclip, realitzat per Albert Blanch, ja es pot veure al Facebook del grup.

La Banda del Yuyu presentarà demà el disc a La Mirona, dins del Black Music Festival (22 h, 6 i 9 euros), amb The Forrest Band. “Aquest és el nostre disc més sòlid, tant pel que fa al so com a les nostres perspectives”. Tindran una primavera intensa: una dotzena de concerts fins al 21 de juny

Maria Rodés mostra el seu elogiat disc a Manlleu

La cantant actuarà divendres a Can Puget.

Maria Rodés ha estat una artista que ha rebut en els darrers mesos tot tipus de qualificatius, la gran majoria elogiosos. Les cançons, de la que abans era coneguda com a Oníric, supuren una desbordant personalitat artística i la seva interpretació fa que gran part del públic que ronda el subsòl musical barceloní hagin quedat enamorats d'ella.

Aquest divendres, 25 de març, Maria Rodés ofereix un concert a la sala d'exposicions de Can Puget de Manlleu dins del cicle musical de l'Associació Pro Ateneu de la població osonenca. En el concert, que començarà a les 10 de la nit, Rodés actuarà acompanyada de tota la seva banda. Els osonencs Jordi Casadesús i Jordi Torrents formen part del grup que acompanya l'emergent artista catalana.

En el seu segon i darrer disc, “Una forma de hablar” (Bcore, 2010), Maria Rodés s'ha aliat amb Ricky Falkner a la producció i ha adoptat de manera definitiva el seu nom.

Més enllà de la seva veu seductora i hipnòtica, la cura amb què els arranjaments musicals es van desgranant a mig camí entre els sons petits i puerils de Pascal Comelade i la desolació cinematogràfica i ombría de PJ Harvey o Beth Gibbons, converteixen la seva música en la parella de ball perfecta per aquesta veu que reflexiona sobre les tristeses i les alegries.

Pinzellades de jazz sobre fonaments de cançó d'autor, atmosferes íntimes, casolanes, fetes a mà, càlides i antigues, evocant sonoritats dels anys 40 i 50 del segle passat, fan que la producció del disc sigui perfecta per fer que la Rodés brilli com mai.

Maria Rodés torna d'aquesta manera a l'Ateneu de Manlleu. L'estiu de 2009, la cantant barcelonina va oferir una actuació acústica pels socis de l'entitat, coincidint amb el final de la seva sisena campanya d'activitat.

Maria Rodés en concert (amb banda)
Divendres, 25 de març. 22:00 hores.
Sala d'Exposicions de Can Puget de Manlleu (Osona)

Manel celebra l'èxit amb un concert sorpresa

El segon àlbum de Manel, 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura (Warner Music / Discmedi) s'ha situat en el número 1 de la llista oficial de vendes amb més de 10.000 còpies venudes, en una setmana des del llançament. És el primer disc, cantat en català, que arriba a la primera posició de les llistes de tot l'Estat des del 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors de la talla de Joan Manuel Serrat o Lluís Llach. Manel es converteix, així, en el primer grup de pop de la història que se situa en el número u cantant en català. El proper dissabte, el grup comença a reus la gira per presentar el nou treball, que succeeix al disc de debut, 'Els millors professors europeus'.

El grup ho celebrarà dijous 24 amb un concert sorpresa sala salamandra amb què donarà el tret de sortida a la gira de presentació del nou disc.

Manel no para de sumar èxits. Després del seu àlbum de debut, que va aconseguir quallar entre el públic català, el seu segon i tan esperat disc va pel camí de tenir el mateix èxit. De moment, ja s'ha situat en el número 1 de vendes, amb més de 10.000 còpies, entre CD i format digital.

Un bon preàmbul per començar la gira de presentació dels nous temes, que sota el títol '10.000 milles per veure una bona armadura', mostraran en directe a partir de dissabte, amb les entrades exhaurides en molts concerts, com l'inaugural de Reus o els de la capital catalana, en què tenen cinc nits seguides de concert, 18,19, 21, 22 i 23 d'abril al Teatre Romea.

Mor el cantant del grup Boney M

El cantant i exdj Bobby Farrell, rostre masculí del grup Boney M., va morir ahir als 61 anys d'edat. Conegut per la veu cavernosa, el pentinat afro, la indumentària de lluentons i les acrobàtiques contorsions escèniques, Farrell es trobava en una habitació d'hotel a Sant Petersburg, ciutat on estava de gira, però les causes de la mort no s'han precisat.

Nascut a Aruba –a les Antilles holandeses– el 1949, Farrell vivia a Holanda i ahir mateix havia d'anar a Itàlia per oferir un altre concert.

Farrell es va sumar el 1976 a Boney M., una creació del productor alemany Frank Farian –anys més tard impulsor del polèmic duet Milli Vanilli, que es va descobrir que no cantaven realment– integrada també per tres cantants antillanes. Boney M. va tenir un gran èxit internacional durant el boomde la música disco i les pistes de ball als anys 70; van arribar a vendre més de 150 milions de discos amb temes tan enganxosos com Sunny, Ma Baker, Rivers of Babylon, It is holi-holiday, Daddy Cool oRasputin. La presència de Farrell al grup va ser intermitent; el 1982 va deixar la banda per reincorporar-s'hi des del 1983 fins al 1986; el 1988, Boney M. van tornar per un any als escenaris.

El 1994, any en què es va divorciar, Farrell va ser condemnat per intentar cremar la seva dona.

El rock sí existeix

Quan entrevistes The Gruixut's has d'anar amb compte amb les preguntes i no passar-te de graciós o en sortiràs escaldat. Un exemple: gravar un disc ara no és perdre una mica el temps? “En realitat, nosaltres el gravem només per als periodistes, que estan molt desfasats i són els únics que els interessen els discos. La resta de la gent se'ls baixa gratis d'internet”. La banda empordanesa, però, continua dedicant força temps i esforços a enregistrar la seva música. Ara mateix fa ja cinc setmanes amb interrupcions i uns quinze dies efectius que graven el que serà el seu segon disc als estudis Soundclub, de Salt, amb el seu màxim responsable, Lluís Costa, com a productor, o The Producer, segons la nova nomenclatura gruixuda. El disc encara no té títol –és “probable” que es bategi com un dels temes del disc: Que vénen els indies!–, però sí se sap que RGB Suports el publicarà durant la segona quinzena de febrer.

Després d'haver guanyat el concurs Sona 9 i d'estrenar-se discogràficament amb Normalitzem el rock'n'roll, semblava que tot serien flors i violes per al grup baixempordanès, però no ha estat així: “El rock no existeix, ni a les ràdios públiques ni a les privades, ni tampoc a la televisió. Però encara és més greu que aquells que ens van donar el premi Sona 9, com ara Catalunya Ràdio, Icat FM i Ritmes.cat, després no ens han fet ni cas. Si ens ignoren, per què ens donen un premi? El que és cert és que a Icat FM només es programa música amable”. I la música de The Gruixut's és qualsevol cosa menys amable.

Real com la vida mateixa

Durant la conversa a l'estudi de Lluís Costa, mentre aquest exerceix de productor assenyat i aposta pel tema que hauria d'obrir el disc i funcionar com a single –Quina nit de Fires–, els tres Gruixut's presents reflexionen sobre la possibilitat que el disc es vengui amb aquest adhesiu a la portada: “No conté ni balades ni guitarres acústiques”. Improbable. El que sí és real com la vida mateixa és la història que narra Quina nit de Fires: “Explica una experiència que vaig tenir a les Fires de Girona de l'any passat. Era un dimarts i vam sortir a fer un volt amb uns amics... I ja no recordo res més: només que vaig aparèixer l'endemà al llit, a casa dels meus pares. Sí, és una mica com Resacón en las Vegas, però a Girona”, explica Carles Sendra, guitarra i veu del quartet que ara formen The Gruixut's, després de la recent deserció del seu guitarrista solista, Albert Serrano, que ha posat en marxa el seu propi trio, però continua vinculat a The Rock'n'Roll Brothers, el grup de versions que inclou també tots els altres membres de The Gruixut's. La banda es completa amb Toni Molina (bateria), Adrià Castells (baix) i Jordi Anticó (guitarra i veu). Amb dues guitarres en comptes de tres, el so i la intensitat de The Gruixut's es mantenen inalterables, entre el rock clàssic, la música surf –l'instrumental Instrusemental– i un sentit de l'humor que serveix per denunciar les campanyes contra la grip A (Epidèmia), la manca de previsió contra les nevades del febrer passat (Sitiat al cul del món), la televisió escombraria (Tot per l'audiència) i la necrofília que fa vendre discos després de morts a molts músics oblidats (Quan sigui mort).

La síndrome dels trenta

Entre els onze temes del nou disc, també hi ha Tens més vicis que en Maradona, una cançó sobre la síndrome tan habitual de veure com, a partir dels trenta anys, o comences a tenir fills i una vida convencional, o acabes com el rar de la colla.

“Està molt bé aquest disc. Farà les delícies dels nostres milions de fans”, diuen amb molta conya davant d'un panorama que es presenta força negre, amb pocs concerts, sense suport mediàtic ni polític –l'Institut Ramon Llull els va denegar una subvenció per anar al festival texà South by Southwest, que els havia seleccionat per tocar-hi–, i amb internet gairebé com a únic aliat: ara mateix es pot seguir dia a dia el procés de gravació del disc a través d'un videoblog

RETORN D'UNA ICONA DEL ROCK ALTERNATIU

Després d'una dècada més aviat crítica en termes d'inspiració, REM va treure pit amb Accelerate, publicat a principis del 2008. El seu pols enèrgic i el seu retorn al rock de guitarres sembla indicar el camí al seu relleu, Collapse into now, 15è disc d'una banda que, als 80 i 90, va exercir de far de l'escena alternativa nord-americana. Encara que per escoltar-lo caldrà esperar fins al 7 de març, circulen per internet mostres del seu contingut divulgades per la banda a través de la seva web oficial: dues cançons inèdites, Discoverer i It happened today, així com un vídeo tràiler amb fragments de set peces escenificades pel grup a l'estudi.

JA ES CONEIXEN ELS SIS FINALISTES AL 13È PREMI PUIG-PORRET

Ja s’han donat a conèixer els sis finalistes a la 13a edició del Premi Puig-Porret. 10.000 euros que aniran a parar a l’escollit millor artista de l’any dels Països Catalans. La crítica musical catalana ha nominat com a finalistes a Mishima, Sanjosex, Raynald Colom, el ‘Botifarra’, Guillamino i Las Migas. El guanyador del Premi Puig-Porret 2010 es donarà a conèixer el 15 de setembre en l’acte inaugural del 22è Mercat de Música Viva de Vic. + info: www.mmvv.net

Rock en viu a Manlleu

Hola a tots i familia del rock en viu aquesta nova temporada estem a radio Manlleu
aqui un poso més informació i el enllaç per formar part del grup de facebook del
programa

http://rockenviu.blogspot.com

Rock en Viu és un programa de ràdio que emet concerts en directe dels artistes del món del Rock.

S'emet els dimarts de 20:30h a 22h a Ràdio Manlleu (107 FM a Osona, i www.radiomanlleu.cat per a tot el món sencer).

Amb:
-> Oriol "udol" Cardona [ Direcció i Locució ]
-> Joan "com no" Vilar [ Agenda i fotografia ]
-> Jordi "versio-man" Cesari [ Versionàrius i entrevistes ]
-> Toni "puertas" Huescar [ Control tècnic ]
-> Xesca Cardona [ Cròniques i fotografia ]

Tot el món del rock, en concert.
Rock en Viu, viu-lo!

Antic grup:

http://www.facebook.com/pages/Rock-en-Viu/117917478259164?v=wall#!/group.php?gid=73046308464&ref=ts (redueix informació)

Rock en Viu és un programa de ràdio que emet concerts en directe dels artistes del món del Rock.

S'emet els dimarts de 20:30h a 22h a Ràdio Manlleu (107 FM a Osona, i www.radiomanlleu.cat per a tot el món sencer).

Amb:
-> Oriol "udol" Cardona [ Direcció i Locució ]
-> Joan "com no" Vilar [ Agenda i fotografia ]
-> Jordi "versio-man" Cesari [ Versionàrius i entrevistes ]
-> Toni "puertas" Huescar [ Control tècnic ]
-> Xesca Cardona [ Cròniques i fotografia ]

Tot el món del rock, en concert.... (llegeix-ne més)

Missió:

Convertir tots els infidels a la religió del rock, i fer-los creure en déus com ara:

* Ses Satàniques Majestats, The Rolling Stones
* el Metal God, Rob Halford
* il Dio, Ronnie James Dio
* etc.

Productes:

Rock, rock, rock, rock...

Jo encara diria més: rock!

Enllaç del grup del facebook
http://www.facebook.com/#!/pages/Rock-en-Viu/117917478259164?v=info&ref=ts

Tot es dit ! Els 100 PROGRAMES de Rock en viu

Expo a Vic

Presentació de “Rock&Shots”

“Rock&Shots” és el resultat de dues passions unides per un click: La Fotografia i la Música.

Coincidint amb el MMVV, el recull ens mostra el treball de dues persones unides per les mateixes passions: En Joan Vilar (Vic, Osona) i na Xesca Cardona (Mataró, El Maresme).
...
Un “Mar i Muntanya” de caçadors autodidactes de petits instants, potser irrepetibles, entre melodies i ombres.


Inauguració: Dia 10 de Setembre a les 21h, amb música en directe.



Joan Vilar

En Joan Vilar va tenir la seva primera càmera als 13 anys i després d’una temporada d’aprenentatge, el va portar, al llarg del temps, a fer-ne de la fotografia quelcom més que una afecció.

Durant els anys transcorreguts ha tocat varis temes de les seves percepcions i vivències com la natura, bodegons, foto urbana, etc...

Actualment, a més de completar les seves col·leccions, es dedica sobretot a fotografiar bandes musicals, entre d’altres: Àcid Úric, Jam de Perles, Kitsch, La Noche del Leeds i Ara Mateix (on hi té publicada una foto en el disc anomenat “300 anys”).

Una manera de poder realitzar la seva afecció per la fotografia i la música, és com a locutor i col·laborador del programa Rock en Viu.

Guanyador d’un dels concursos de la Festa Verdaguer de Folgueroles, ha quedat finalista en d’altres certàmens. També ha participat en diferents exposicions col·lectives.

En Joan és un artista fet a si mateix i el seu somni és que l’afecció a aquest art li duri per a sempre.

El relat de l’obra d’en Joan Vilar és majoritàriament autodidacte i ha fet seva la famosa frase: “Una imatge val més que mil paraules”.

Una altra de les seves frases és: “Sempre és difícil l’última fotografia”.

http://lacaixafoscajoanvilar.blogspot.com/
http://racomusical.blogspot.com/
http://www.flickr.com/photos/la_caixa_fosca/



Xesca Cardona

Na Xesca Cardona va aterrar al planeta Terra amb una debilitat per a tot allò que anés proveït de botons que activessin alguna cosa.
Com que en aquells temps una video-consola o un pc eren coses inimaginables, ràpidament es va sentir atreta per el cilindre platejat de la Winar de baquelita negre amb la que els seus pares l’apuntaven de tant en tant. Quan va descobrir el que succeïa quan enfonsava l’esmentat cilindre, el seu interés va anar més enllà.

Més tard la familia va decidir modernitzar-se i varen adquirir una Kodak Instamatic 133X, de format quadrat i rodet de cassette, però a ella li seguien seduint més el disparador i el format 6x4 dels negatius de 120mm de la Winar, de la que només en sortien 16 fotos per rodet.

La càmera era un “bé comú” hiperprotegit a la llar, i la fotografia una afecció més que cara, així que no va ser fins els 16 anys quan en va poder fer lliure ús, pel seu compte i risc, i de la mà d’un bon amic va aprendre a fer revelatge en blanc i negre.

Conscient de les limitacions de la càmera en qüestió, anava fent el que podia, fins que miraculosament, als 20 anys, li va caure del cel una reflex Olympus OM-10 amb la que ha viscut un idil•li de prop de 20 anys, i per culpa de la qual ha deixat la targeta de crèdit tremolant en més d’una ocasió.

L’arribada de l’era digital ha estat com una benedicció per aquest “dit fàcil” que s’ha pogut “desmelenar” sense preocupar-se per les factures posteriors.
Primer va ser una Nikon CoolPix 4700, compacte espremuda que va acabar en coma per esgotament, i en l’actualitat una Pentax K200D reflex, suportada per una Nikon CoolPix L19 reconvertida en tot terreny.

Autodidacta tossuda i cabuda, amant i practicant de les arts plàstiques i les lletres, diversos cursos sobre postproducció l’han ajudat a perfeccionar les mancances que puguin aportar-li la manca de tècnica a l’hora de fer les seves captures.

Tot i que té material per a omplir carrets i carretons, na Xesca no havia exposat mai físicament fins ara els seus treballs fotogràfics, tot i que alguns d’ells es poden visionar on-line a la seva web, al blog “El Gripau Blau” i al Flickr.

La seva frase és: “Sóc un xic egoista. Necessito retenir per a sempre amb mi aquell petit instant en moviment que em commou. Per a recordar-lo. Per a reviure’l cada cop que ho desitjo. Per a no oblidar-lo”.

http://xesca.freehostia.com/
http://xesca.blogspot.com/
http://www.flickr.com/photos/xesca