Directe a la Història:

POP I ROCK ENTRE 1980 I 2000: EL “LIVERPOOL CATALÀ” La gran quantitat de grups i formacions de música moderna de clares referències anglosaxones que es van formant a partir dels anys seixanta i setanta porten a crear un ampli mostrari de grups de pop i rock durant les dècades dels vuitanta i els noranta a tot el país, però amb una especial incidència a Vic i la seva comarca. Tant va ser així que durant aquesta època era freqüent sentir a parlar de Vic com del “Liverpool català”, fent referència al moviment que havia tingut lloc molt anteriorment en terres britàniques arran del fenomen Beatles. Alguns atribueixen aquesta “denominació d’origen” al conegut locutor i presentador Miquel Calzada “Mikimoto”. Això ens ha portat, doncs, a obrir un capítol dedicat especialment a aquest moviment, tant per la quantitat de formació i de músics que va produir com per la seva repercussió a nivell català i fins i tot estatal. La llista de grups que conformaven aquest panorama a nivell de tota la comarca seria molt llarga i recollir-los tot tampoc no és la finalitat d’0aquest treball. Les formacions que hem seleccionat han tingut totes una estreta vinculació amb Vic i han editat en un format o altre un treball discogràfic en algun moment de la seva carrera. ESPAIS EMBLEMÀTICS DE LA MÚSICA MODERNA DELS 1980. Un article del periodista Toni Coromina a El 9 Nou de l’any 1990 detalla les sales i altres espais de vic on es coïa l’ambient musical de l’anomena’t Liverpool català: “Els anys 80 a Osona van tenir els seus locals emblemàtics. A cada poble hi havia el típic bar musical que mostrava la darrera hora de la música que es feia a Anglaterra i als USA, bàsicament. En aquests llocs s’hi reunia el jovent que més sintonitzava amb la cultura musical anglosaxona (...). A Vic va destacar amb llum pròpia el bar Hangar que, a més d’oferir les darreres novetats angleses, americanes i de l’Estat espanyol, molt sovint organitzava concerts en directe. Durant un temps va funcionar el Bar Casa Meva, de clientela més reduïda. L’incombustible Pep Llucà, en Grapes, va provar sort en diverses ocasions. Primer a El Catau vigatà, que ell va convertir en La Palmera. Però semblava que el mític Lluçà arrossegués una maledicció perquè li van tornar a tancar el bar (...). Altres bars vigatans de la dècada dels 80 són el Kroma, el Martell, JS, el Boulevard Blau... Però la campanada dels 80 a Osona la va donar el bar musical Nexus , de Vic, que durant cinc anys va organitzar tot tipus d’activitats culturals (pintura, fotografia, disseny, cinema música en directe, vídeo...) a part de presenta la darrera música anglosaxona, barrejada amb algunes excepcions de grups de casa, com El Último de la Fila o Radio Futura, Lamentablement, L’Ajuntament de Vic a prohibir que en aquest local s’hi fessin més concert en directe. Molts encara recorden actuacions d’El Último o dels holandesos Grupo Sportivo, entre altres. Durant la segona meitat dels 80, a Vic també es va inaugurar el colossal Rock 34, amb sala de ball, bolera, discoteca i privat (...)”.