Manu Guix . El valor de la pròpia llibertat
QUI NO CONEIX MANU GUIX? QUI NO SAP DE L’EXISTÈNCIA D’AQUEST COMPOSITOR I INTÈRPRET QUE FA DE DIRECTOR A L’ACADÈMIA D’OPERACIÓN TRIUNFO? ÉS POSSIBLE QUE ALGÚ ENCARA NO EN CONEGUI LA SEVA OBRA MUSICAL, SUPERADA PEL PERSONATGE MEDIÀTIC, PERÒ GUIX SEGUEIX AMB PAS FERM LA SEVA CARRERA ARTÍSTICA I A POC A POC VA CONSOLIDANT LA SEVA OBRA PERSONAL. BREGAT EN MIL BATALLES –DES DE LA SEVA PARTICIPACIÓ AMB EL MUSICAL MÉS PETIT FINS A L’ESMENTADA PRESÈNCIA A OT–, ARA PRESENTA EL SEU TERCER DISC EN SOLITARI: ONZE LLACHS (FANÀTIC / BLANCO Y NEGRO, 2008). ÉS LA SEVA PARTICULAR MIRADA A L’OBRA DE LLUÍS LLACH, UNA SELECCIÓ D’ONZE CANÇONS QUE PORTEN L’ETIQUETA D’AQUEST BARCELONÍ DE 28 ANYS. SENSE PRESSIONS DE CAP MENA, HA FET EL QUE LI VENIA DE GUST, SENSE HAVER DE PASSAR COMPTES A NINGÚ MÉS QUE NO FOS ELL MATEIX. ONZE LLACHS ÉS EL FRUIT DE LA PRÒPIA LLIBERTAT DE MANU GUIX.
1 comentari:
Com deia una amiga meva: Ai senyor! No dubto que aquest senyor faci la seva feina amb qualitat, però quant deixarem de ser tant reiteratius? Llach again. No n'hi han d'altre autors de qualitat igual o superior que mereixerien un homenatge? NOrrrrrrrrr. Sempre s'ha d'anar cap el cavall guanyador. El que passa es que es veu tant el marqueting en aquesta aposta que et venen nauseas. Aquí vull revindicar al Quico Pi de la Serra, que apart de ser tot un talent ha sigut denostat una i altra vegada. Amés que és un catxondo i no es un sensibler i un afectat com el Llach.
Publica un comentari a l'entrada