Les entrades per al concert d'Oasis, a la venda

Les entrades per al concert a Badalona del grup britànic Oasis surten a la venda aquest dimecres, ha informat Iguapop, la promotora de l'actuació, que serà el 13 de febrer.
En el concert de Badalona, l'endemà d'una altra actuació a Madrid, la banda tocarà dins de la gira de presentació del seu nou àlbum, Dig Out Your Soul, el primer editat pel segell del grup, Big Brother Recordings.
La cita de Badalona és al Pavelló Olímpic. Les entrades es posen a la venda a les deu del matí a través de les pàgines web www.iguapop.com , www.servicaixa.com i www.ticktackticket.com

Nou àlbum de The Cure després de quatre anys de silenci

Robert Smith és especialista a parlar de coses que mai acaba fent. En diverses ocasions, per exemple, ha anunciat que es retirava i deixava la música; i més d'una vegada ha amenaçat de publicar el seu primer disc en solitari, però res de tot això ha acabat sent veritat. També va assegurar, fa uns mesos, que el seu nou disc, 4:13 Dream, seria doble i inclouria més de trenta cançons. Doncs bé, avui es posa a la venda aquest àlbum, el que fa tretze de la seva trajectòria sense comptar directes ni recopilatoris, i resulta que ni és doble ni inclou més de trenta peces.
El més sorprenent d'aquesta nova gravació és, precisament, que no sorprèn. I això és un magnífic senyal tenint en compte que durant tots aquests mesos previs al llançament del disc s'havia parlat molt de l'orientació musical que seguirien les cançons. S'havia rumorejat amb la possibilitat que la influència del metal i de l'emo-rock nord-americà anés més enllà de la curiositat i esdevingués fonamental de cara a la seva fisonomia, i molts dels seus seguidors estaven preocupats. Per sort, 4:13 Dream no es deixa portar per tot això i manté la coherència total dins la línia estètica i emocional de la formació en la seva última etapa. En consonància amb The Cure, publicat el 2004, aquest retorn exerceix d'obra de consens dins el propi discurs de Smith i companyia i agrupa d'una mateixa tirada el vessant més pop i romàntic de la banda amb el més evocador, atmosfèric i torbador.
Underneath the stars obre foc amb un esplèndid mig temps explorador, amb veus fantasmagòriques i melodies tristes, que no desentonaria a Disintegration, mentre que The only one és l'enèsim intent d'aconseguir un nou Just like heaven i recupera l'esperit més pop de la seva carrera. The reasons why, en canvi, fa pensar en Wish amb el seu joc melòdic i la seva èpica. Freakshow sona mig funky, com si hagués sortit de The top, i és l'apunt exòtic; i Sirensong és una joia melancòlica.
En la segona meitat del recorregut hi ha alguns incisos rock, com The real snow white o It's over, algun experiment interessant, com The scream, i dos o tres singles evidents, The perfect boy o This. Here and now. With you, que posen de manifest que Robert Smith no ha perdut l'olfacte i encara pot presumir d'encert creatiu tot i viure molt lluny dels seus anys de glòria.

Jam de Perles en concert

DIA: Dijous 30 d'Octubre de 2008 LOCAL: ATENEU L'ALIANÇA ADREÇA: c/ Aliança, 17 - Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental HORA: 23h hores +info a: http://www.ateneu-lalianca.org/ DIA: Divendres 31 d'Octubre de 2008 LOCAL: CLOT DELS ROMANS ADREÇA: Pl. Mont-rodon, s/n - Vic, Osona HORA: 23:30h hores +info a: Web Clot dels Romans Músics: Oriol Cardona (veu i guitarra) Francesc Ruiz (guitarra)+info a:www.myspace.com/jamdeperles Gràcies pel suport!

Albert Pla, el joglar fulmina el cantautor

Albert Pla se'ns desconstrueix, cada vegada més aficionat al relat cru, sense embellidors, que avança en escena a batzegades, subjecte als seus cops de geni i figura. S'haurien agraït, dissabte a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, alguns dels colors del seu nou disc, La diferencia, encara que només fossin les guitarres rumberes de Diego Cortés. Però, a Temporada Alta, va guanyar el Pla narrador i showman, dotat per explicar històries enginyoses, demencials, a vegades emocionants.El 28 d'octubre es compleixen 20 anys del seu triomf a la Mostra de Cançó d'Autor de Jaén, minut zero de la seva carrera, i la nuesa d'aquelles primeres cançons torna, accentuada, en l'actual format escènic. Ara Pla no requereix més suports que la seva pròpia inventiva, i la guitarra només li serveix per posar l'accent en un vers emfàtic o esbossar una tornada. Es dóna pioritat als relats, molts en primera persona, que barregen costumisme trash i incorrecció política, com en el cas de la història inèdita del Sargento Pérez, on el protagonista és executat per un comando de feministes. Però és més valuós el Pla que sacrifica l'efectisme per la subtilesa; el Pla imaginatiu que, a més, toca fibres sensibles: el de Corazón, on pinta amb hiperrealisme i un punt de tendresa un personatge desproveït, literalment, d'aquest òrgan vital.El recital va integrar les 11 cançons de La diferencia i dues més que no ha arribat a gravar. Moments gamberros, com a Malos pensamientos, desmanegada rumba punk amb pistes d'àudio pregravades, i vulnerables, com a Buscando i Ciego, que Pla va abordar amb la sala a les fosques, passejant per la platea amb un casc del qual sortien tres punts de llum, com a la portada del disc. Va delectar l'aventura de La colilla, que potser ferirà sensibilitats amb el seu alegre relat d'uns EUA calcinats.'ROAD MOVIE' ETÍLICAEl cim va ser la road movie de La nit (Juerga catalana), on Pla i el seu partenaire acaben amb les reserves d'alcohol del principat previ pas per la collada de Tosses i tots els bars al sud de la Ronda de Dalt. Les noves històries s'acabaven, però Pla va oferir uns bisos en què el vell cantautor va suplantar el joglar, Papà, jo vull ser torero i Somiatruites, més una altra peça nova pendent, Soñando, amb trampa: després d'algunes estrofes, va encendre un cigarret i la cançó va seguir sonant tal qual, pregravada. Amb Pla, les coses no són mai el que semblen.


i de regal un poso el nou video clip

El guitarrista vigatà Albert Comerma fitxa pel grup de metal SARGON

El vigatà Albert Comerma (a la dreta de la foto), que fa uns mesos es va proclamar millor guitarrista Emergenza Espanya 2008, acaba de fitxar per el reconegut grup de metal SARGON, per presentar el que serà el seu segon treball discogràfic.
Després de publicar “Transcriptions” amb Big Bang Music, properament veurà la llum “Vida”, un CD amb 12 cançons, aquesta vegada en català, que compta amb les col•laboracions especials de Jordi Foraster, guitarrista de Dragonslayer, i de Victor Estevez, conegut per el seu pas per Operación Triunfo.

El disc ha estat gravat als K-Cleta Studios de Cardedeu i masteritzat per John Cuniberti (Joe Satriani, Dead Kennedys, Tracy Chapman) a San Francisco, California. Ara, el grup està treballant “perquè l’Albert s’integri el més ràpid possible” i puguin començar la gira i la promoció del disc per l’Estat espanyol, que els hi ocuparà tot el primer semestre del 2009. Per la seva part, Albert destaca la seva “gran il•lusió per entrar a formar part d’un projecte que he admirat des de fa anys” i que “ara toca treballar a fons per estar a punt el més ràpid possible i començar a girar”.

És molt possible que aprofitant la ocasió, el grup passi per Vic i s'està treballant per tancar una data de presentació a Osona

UN VIATGE PER LA HISTORIA DEL ROCK

Dijous, 23 d'octubre a les 22,30h es va realitzar en el centre civic Remei - Estadi, deVic, una audicio de música Moderna.
Concert pedagògic de versions un recorregut per la historia més recent de la musica moderna.A càrrec de la companyia postres de músic.
Van realitzar diferents temes, de diferents decades des de la decada dels 40 fins als 90.
Van cantar cançons com Boom B0om de John Lee Hooker, Piece of My Heart de Janis Joplin, Rock and Roll. Led Zeppelin, L'Empordà, sopa de Cabra, entre altres.... amb una cançó final Semells Like Teen Spirit, Nirvana.
Vam poguer disfrutar dels diferents estils de música, i actuación de les diferents decades viscudes.
Aquí us adjunto una fotografia realitzada per la meva parella.

AC/DC esgota les entrades en quatre hores

Cues, esperes, xarxa col.lapsada i, quatre hores després, entrades esgotades. Una seqüència familiar per als fans d'artistes populars com Bruce Springsteen, The Police i U2. Ahir els va tocar als d'AC/DC, que van veure com s'esfumaven les 34.200 entrades per veure el grup australià a Barcelona (31 de març, Palau Sant Jordi) i Madrid (2 d'abril, Palau dels Esports). Dates incloses en el Black ice tour, que suposa el retorn d'aquests gegants del heavy rock després de vuit anys de no actuar.
La cerimònia de l'ansietat va començar a les deu del matí, quan internet, els caixers de ServiCaixa, i els punts de venda d'El Corte Inglés i Halcón Viatges van començar a vendre entrades. Molt aviat, el sistema va quedar totalment desbordat i només els insistents i els afortunats van poder ficar-se dues entrades (el màxim permès) a la butxaca. Es van vendre 17.700 tiquets per al concert de Barcelona i 16.500 per al de Madrid. A les dues del migdia tot el paper estava esgotat.

"EXCÉS DE TRÀFIC"
El col.lapse del sistema va destrossar els nervis de molts fans, en especial dels que van intentar la transacció des dels seus propis ordinadors. Operacions que donaven error o pàgines que semblaven carregar-se però que acabaven penjades van ser moneda corrent. La web de Gamerco, promotora dels concerts, va estar inactiva en molts moments del dia, amb un missatge que al.ludia a l'"excés de tràfic". Caixers automàtics i altres punts es van bloquejar constantment, però en cap moment van deixar d'emetre tiquets.
Fonts tant de ServiCaixa com de Gamerco van apuntar que atendre una demanda tan alta era del tot impossible, tot i que van assegurar que el sistema va funcionar correctament. Però els comentaris rabiosos dominaven ahir als fòrums de seguidors d'AC/DC.
Aquestes entrades han estat les últimes de la gira europea a sortir la venda, i l'ac/dcmania registrada està en línia amb altres països: les localitats de les altres 25 ciutats també estan esgotades. El tour mundial començarà abans, el 28 d'octubre a Wilkes-Barre (Pennsilvània), amb una fase nord-americana que, per ara, ha penjat el cartell de sold out en 30 de les seves 52 cites.

CALAIX DE SASTRE

El "Calaix de Sastre" . Aquest espai us l'oferiré un cop al mes, amb diferents bandes d'aquella època que ja han passat a formar part de la nostra història.
Aquest mes, el numero 1 va dedicat a la banda de sabadell B B sin sed.
Aquests sabadellencs podrien enriquir alguna llista de ridículs noms de grups del pop espanyol, però el que van fer va ser molt més seriós. Es van formar per actuar a les festes de la facultat de Veterinària i van créixer a finals dels 80, potser la pitjor època per sobreviure amb una personalitat tan inconcebible. Tot i que els van comparar amb la Frontera, perquè el seu cantant, Javier Andreu, va produir el seu debut, B B sin Sed (1988), a Sed de Sed (1989), van descol·locar tots els que no hi sabien veure més enllà de l'estancat model de pop rock espanyol.

A l'any 1991 van fer el disc Casa Dice, aquell ipecable cançoner que equilibraria definitivament el seu nervi, elegància, maduresa. Disc què avui encara és esmentat a la nostra enciclopèdia musical.

Us adjunto un video, dels seus principis, per a què el pogueu assaborir, el tema As de pic del disc BB sin sed.

AC/DC actuarà a Barcelona el 31 de març

La banda australiana AC/DC inicia aquest mes una gira mundial per presentar el seu nou disc Black ice, que els portarà el 31 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona i el 2 d'abril al Palacio de los Deportes de Madrid. El grup, format fa 35 anys pels germans Angust i Malcolm Young, trenca així vuit anys de silenci professional, segons informa la promotora Gamerco a la seva pàgina web.
El 1979, el grup va aconseguir l'èxit amb la cançó Highway to Hell, i el 1981 va aconseguir el seu primer número 1 als Estats Units amb l'àlbum For Those About to Rock. Al llarg de la seva carrera aquesta icona del rock ha venut més de 200 milions d'àlbums en tot el món.
AC/DC està format pels germans Young a les guitarres, el baix Cliff Williams, el bateria Phil Rudd i el cantant Brian Johnson, que va substituir l'original, Bon Scott

El pop espanyol ret homenatge a Los Planetas

El rock espacial i distorsionat entra per primera vegada a l'Auditori i ho fa de la mà del grup que més ha fet per popularitzar-lo a Espanya i dotar-lo d'una sonoritat pròpia: Los Planetas. No obstant, el que es farà avui (21.00 hores) no és un concert seu, sinó una desfilada de grups que reinterpreten les seves cançons en un espectacle coral de títol solemne: La llegenda de Los Planetas.En l'alineació hi ha grups de diversos orígens: l'asturià Nacho Vegas, els aragonesos Tachenko, els barcelonins Manos de Topo... No hi falten bandes granadines de la famí- lia; si Lagartija Nick són els seus germans grans, Lori Meyers serien els seus germans petits. I tampoc companys de viatge: Clovis és l'actual duo de Fino Oyonarte, productor de Super 8. Altres bandes convocades són Fantasma 3 i Pumuky.Se sap que cada grup abordarà dues cançons de Los Planetas, però es manté en secret quines seran. L'únic que sembla clar és que Enrique Morente cantarà Tendrá que haber un camino, com va fer al final de La leyenda del espacio. Encara que les entrades es van esgotar fa dies, avui es posarà a la venda en taquilla un últim bloc de seients. També es preveu que la gravació del concert es publiqui amb el número de desembre de la revista Rockdelux.

kitsch en concert"

Ska-p torna amb un àlbum d'atac a l'Església i Aznar

Els pares de Legalización --himne que milions de joves han ballat durant anys als bars per demanar la legalització de l'haixix-- han tornat. Després de sis anys sense aparèixer en cap estudi i tres sense trepitjar cap escenari, Ska-p ha decidit sumar-se a la popular moda de reunificar-se. "La música és una droga", es justifiquen. Els xavals del barri de Vallecas (Madrid) que un dia van complir el seu somni de fer un grup de rock ara ja voregen els 40 anys i tornen amb Lágrimas y gozos, un disc que conté un missatge polític i social "molt canyer" i del qual no s'escapa ningú: des dels capellans pederastes fins a José María Aznar, passant per l'imperi ianqui.A Pulpul (veu, guitarra i lletres) i a Joxemi (guitarra i lletres) els agrada parlar de política. Asseguren que el panorama internacional és "desastrós" i que l'única cosa decent és a Llatinoamèrica, en líders com Evo Morales i Hugo Chávez. Tots dos estan "demonitzats" pels mitjans de comunicació, però són polítics que "estan fent les coses bé perquè ajuden el poble". "Són els únics --repeteixen-- que tenen el valor d'enfrontar-se a Bush, el terrorista número u del món".REBELS AMB HIPOTECANi Pulpul ni Joxemi han deixat de ser rebels. Però abaixen el cap quan afirmen que estan lligats als seus bancs. En definitiva, que tenen hipoteca. "Com tots els espanyolets", diu Pulpul. "¿I què fas? ¿Vas al camp i et dediques a plantar patates?", es pregunta. "Tinc dos amics que viuen així", respon el seu company. "Però nosaltres no podem perquè el món de la música no ens deixa fer-ho".Els membres de Ska-p opinen que el món és un desastre. Així que la música --juntament amb el "cine, l'art i la cultura en general"-- posa un granet de sorra per canviar-ho. "Volem formar la personalitat de la gent que ens escolta. Volem que els xavals es qüestionin les coses", explica Pulpul.PARE AMB CRESTA PUNKEl líder de Ska-p, que als 37 anys, és pare i segueix lluint cresta punk, assegura que ha pensat molt en la seva filla a l'hora d'escriure les lletres. Qué voy a decir, per exemple, està dedicat a tots els pares que s'enfronten a preguntes difícils per part dels seus fills. Gasta Claus alerta del consum nadalenc mentre que Crimen Sollicitacionis denuncia el Vaticà per encobrir els capellans pederastes.Pulpul afirma que no és necessari viure enganxat als telediaris per compondre lletres "canyeres" sobre el consumisme, el circ electoral a Espanya o la tradició de les corrides de toros. "¿Actualitat? ¡Però si és l'actualitat dels últims 40 anys!", destaca. El líder de Ska-p insisteix que per compondre l'únic que fa falta és asseure's en una taula davant d'un paper en blanc i tenir molt clar què vols dir. "Això sí, has de ser una persona informada i documentada"

Els grups catalans triomfen al Popkomm de Berlín

primera nit temàtica de música catalana del mercat internacional de pop-rock Popkomm de Berlín. Segons la directora de l'àrea de promoció internacional de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), Marisol López, la sala del concert, d'un aforament d'unes 300 persones, estava "més que plena". Així mateix, ha dit que el recital ha servit per fer "contactes seriosos" per als grups catalans. El membre dels Gossos, Oriol Farré, ha dit que el concert va ser "espectacular" i que estan molt contents amb la rebuda del públic.
Oriol Farré ha assegurat que estan "contentíssims" amb l'acollida que ha tingut el concert. Segons ha dit, "ha estat espectacular tant el festival, com l'escenari, com el lloc". El balanç del membre del grup manresà ha estat del tot positiu, tot i reconèixer que estaven "una mica espantats" perquè els havien dit que la nit anterior havia estat una mica "fluixa".
La directora de l'àrea de promoció internacional de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) ha dit que la Catalan Night del Popkomm, celebrada a la sala Maschinenhaus, dins l'edifici Kulturbrauerei de Berlín, ha estat un èxit sorprenent, i més tenint en compte que estaven "lluitant" amb països com França i Itàlia, que han tocat en altres ubicacions del festival.
També han estat presents al Popkomm, a la secció de música reggae, els grups catalans Black Gandhi i Pirat's Sound Sistema.
"Hi havia cua per entrar i era impossible bellugar-se", ha dit López aquest dissabte, el dia després de la colenda del Popkomm, fent referència al la nit catalana del festival. "Si ha estat així el primer any, això ens fa tenir moltes esperances de cara al futur", ha assegurat Marisol López. De cara a les futures edicions del mercat, també ha dit que l'ICIC espera mantenir l'èxit d'aquest any per "mantenir el nom de la música catalana a la ment dels professionals internacionals".
Tot i que ha estat la primera vegada que s'ha pogut escoltar música catalana en directe al Popkomm, ja fa quatre anys que hi té presència.
L'estand de l'ICIC també ha estat un lloc de trobada i treball per a les catorze empreses catalanes del sector de la indústria cultural que han participat a la fira. L'Institut Català de les Indústries Culturals també ha coorganitzat reunions per posar en contacte aquestes companyies amb 'partners' d'Alemanya, Canadà, Austràlia, Holanda, França, Suïssa i Noruega.
Les empreses catalanes que han participat al Popkomm són són Apecat, Bcore Disc, Buenritmo Producciones, Divucsa Music, Gnaposs, Houston Party Records, K Indústria Cultural, La Cúpula Music, Meta Network, Música Global Mass Records, Nomadreams, Propaganda Pel Fet!, Wonderland Management i Zero4.
Una referència a EuropaEl Popkomm té lloc cada any a Berlín des que l'any 2004 va canviar la seva ubicació original, que era a Colònia. Es tracta d'una fira de referència a Europa amb un mercat de caire internacional, ja que el 70% dels expositors, que van ser 886 el 2007, provenen de 57 països. Al seu caràcter professional, s'hi ha de sumar una vessant més oberta i més lúdica, ja que en el seu marc s'hi fa un festival que compta amb un ampli programa d'actuacions que fan diversos grups per clubs de la ciutat

Kitsch

10-19-2008

22:00 hores

en Recinte de Barraques, Banyoles,

Cost: 0 €

!!Festes de Sant Martirià 2008

Una autobiografia oral i un directe evoquen la grandesa de The Clash

Els autors de London calling entren en un club exclusiu amb la sumptuosa autobiografia oral The Clash. Només The Beatles (Anthology), Ses Satàniques Majestats (According to The Rolling Stones) i Bono i companyia (U2 by U2) havien explicat fins ara la seva història en el mateix format. Però per alguna cosa The Clash va ser per molts l'última gran banda de rock and roll.The Clash (Global Rhythm) reconstrueix la carrera del grup a través de declaracions noves i velles dels seus membres (només velles de Joe Strummer, mort el 2002). Encara que hi sobra la xerrameca i hi falten respostes (¿per què va ser expulsat Mick Jones?) i múscul (el desbocat productor Guy Stevens sembla un alegre tocat de l'ala), el relat ofereix una precisa visió dels dies del punk i mostra el desgast del conjunt en l'ascens a la divisió del rock de masses.El copiós material gràfic és esplèndid. Per força. Banda narcisista, The Clash va encunyar looks icònics i va mimar el disseny dels productes.L'operació rescat es completa amb el disc Live at Shea Stadium i el DVD Revolution rock. El primer documenta la segona de les dues nits que The Clash va telonejar The Who (¡quin cartell!) a Nova York l'octubre del 1982. El combo acabava d'editar Combat rock i era al cim de la popularitat i el poder, si bé a punt de començar a desintegrar-se. El documental Revolution rock, de Don Letts, recull entrevistes i una vintena de números interpretats en directe del 1977 al 1983.I sense més dilació, amb vostès Strummer (veu i guitarra), Jones (guitarra i veu), Paul Simonon (baix) i Topper Headon (bateria) segons les seves paraules a The Clash.EL FUTUR DEL ROCK AND ROLLStrummer va veure el futur del rock and roll quan els Sex Pistols van telonejar el seu grup de pub- rock, els 101'ers, el 1976. "Cinc segons després de la primera cançó vaig saber que érem com un diari del dia abans". Així que es va unir a la primera encarnació de The Clash.REGGAE I JACKSON POLLOCKSimonon, criat a Brixton, un barri antillà de Londres, va aportar el seu amor pel reggae. Strummer: "Paul sempre taral.lejava Poison flour de Dr. Alimantado, sobre una intoxicació a Kingston per un pa en mal estat. Del reggae en vam treure la seva manera de cantar sobre coses que acabaven de passar". Tots tenien una elevada consciència de la imatge, però Simonon va assumir el rol d'estilista del grup. "Ens vam adonar que necessitàvem una imatge unificada --diu--. Jo dibuixava el que volíem i Alex Michon ens ho cosia". Les camises pintades a l'estil Jackson Pollock van ser una de les primeres creacions del baixista.

B. B. King estrena museu i un nou disc als 83 anys

Als seus 83 anys acabats de fer, el llegendari guitarrista B. B. King sembla que no vol posar fre a la seva agitada vida professional. Coincidint amb la presentació del seu últim àlbum d'estudi, One kind favor, i els preparatius de la seva imminent gira nord- americana, el músic ha estat homenatjat al seu poble d'adopció al delta del Mississipí (Indianola) amb la inauguració del B. B. King Museum and Delta Interpretive Center, un espai dedicat a la seva vida, la seva obra i, sobretot, a la música que l'ha fet mundialment famós, el blues.Aquest és un privilegi a l'abast de molt pocs artistes i encara menys dels que segueixen en actiu. Però B. B. King fa molt temps que juga en una Lliga a part, la dels que han transcendit la llegenda musical per convertir-se en icones. "He sentit dir que el cel és preciós", va dir emocionat el músic en l'acte inaugural del museu, l'11 de setembre passat. "Però si el cel és més bonic que el que sento en aquest moment, llavors estic preparat per anar-me'n demà mateix".Visitar el B. B. King Museum suposa emprendre un viatge en el temps a la recerca dels orígens del blues. La primera parada és una sala de cinema, on una pel.lícula presenta el músic i introdueix l'espectador en la cultura tradicional del delta del Mississipí. A partir d'aquí se succeeixen les diferents sales d'exposició, on la seva vida es barreja amb tota mena de detalls amb la feina a les plantacions de cotó, les primeres emissores de ràdio, el moviment pels drets civils i els antics estudis de gravació que van marcar el seu camí cap a la fama.LA GUITARRA 'LUCILLE'Els visitants no només podran veure les seves guitarres (entre elles, l'emblemàtica Lucille), les imatges de les seves actuacions més llegendàries i la seva impressionant col.lecció de 14 Grammy, sinó que també tindran l'oportunitat de descobrir la persona que s'amaga darrere del mite i podran seguir pas a pas la història d'una música que va sorgir del no-res i va canviar la cultura americana per sempre.Però no tot han estat facilitats a l'hora de posar en marxa aquest projecte tan ambiciós. Molts dels inversors privats van qüestionar el seu emplaçament, ja que el museu queda molt allunyat de les rutes turístiques i comercials de la zona. Però els seus responsables tenien clar que la vida del músic i també la història del blues estan arrelades al Mississipí i que cap altre lloc podia albergar-lo. "Aquí és on hi ha les meves arrels", va explicar un somrient B.B. King en la concorreguda roda de premsa. "Per aquest motiu cada any torno a Indianola per oferir un concert benèfic i espero que el museu també contribueixi a l'educació dels nois del delta del Mississipí".Aquest compromís educatiu juntament amb la voluntat de donar a conèixer la llegenda del blues van ser els motius que van convèncer el famós cantant i guitarrista per prestar el seu nom i cedir una part del seu patrimoni al projecte.Ara que la popularitat de la música d'arrels negres sembla que es mesura per les agudes rimes del hip-hop i l'èxit de les noves dives del soul, és important recordar que res d'això no seria possible si no hagués estat pel fenomen del blues a la primera meitat del segle XX. Una música crua i passional que es va convertir en el so negre per excel.lència en una societat rural, marcada per les tensions racials, i que va exalçar el mite de la taverna, la guitarra i aquesta cruïlla de camins en què un podia vendre la seva ànima al diable per un grapat de bons acords.B. B. King està considerat el rei del blues, però l'èxit i la fama no han eclipsat mai el seu caràcter humil, que l'ha mantingut sempre a prop dels seus orígens. "El delta del Mississipí ha estat com un guia per mi", va reconèixer el músic als periodistes quan li van preguntar sobre els seus anys de joventut. "Moltes vegades he pensat que si hagués de tornar a viure la meva vida, no en canviaria res excepte l'experiència de la segregació racial. I potser ara també acabaria l'institut i aniria a la universitat a estudiar informàtica".

Pel Broc Gros

Ahir a la nit va començar la nova tenporada de la jazz cava de vic

Amb una oferta musical de més de 60 concerts.

La nova temporada va començar ahir a la nit amb el grup vallessà Pel Broc Gros.

Que fa una fusió de folk i rock aqui uns poso unes fotos del concert de ahir

Castell Rock 008.2, segon intent del festival

El 12 de Juliol s'havia de celebrar el CastellRock 2008, però la pluja ho va impedir. L'organització ha decidit fer un esforç i no donar-se per vençuts, de forma que l'han traslladat a la sala polivalent "Cal Llobet" de Santpedor. La nova data escollida és el dissabte 25 d'Octubre i el preu de l'entrada immillorable, ja que és un acte gratuït.El cartell serà el mateix, vuit grups que s'han ofert per segona vegada a col·laborar de forma desinteressada amb el festival pop-rock-indie de Castellnou de Bages:KITSH ÀCID ÚRIC LA BANDA DEL YUYU PELL DE SERP WANTUN ix!MUSARANYAFREAK THEATEREls concerts començaran a les 19:00h i el festival s'allargarà fins a les 04:30h de l'endemà amb l'ambientació musical dels DJs.Els beneficis obtinguts s'invertiran en feines de defensa forestal del municipi de Castellnou de Bages, neteja de sota bosc, creació dels necessaris tallafocs al voltant de les urbanitzacions i manteniment dels existents

Oasis estrenarà demà el seu nou treball a MySpace

El grup de rock britànic Oasis, liderat pels germans Noel i Liam Gallagher, estrenarà demà el seu últim treball, Dig out your soul, al portal d'internet MySpace.A partir de demà al migdia, els seguidors de la banda de Manchester podran escoltar totes les cançons del disc a MySpace abans que surti a la venda dilluns que ve, segons ha informat avui l'agència britànica de notícies PA. Per a això, s'hauran de dirigir a l'adreça http://music.myspace.com o www.myspace.com/oasis.La banda britànica de rock Coldplay ja va permetre als seus fans descarregar-se el primer senzill del seu disc Viva La Vida or Death and All His Friends a la pàgina web del grup abans de la posada a la venda de l'àlbum.50 milions de discos venuts Dig out your soul, que sortirà a la venda el pròxim 6 d'octubre i és el setè treball d'estudi d'Oasis, ha estat gravat als estudis Abbey Road de Londres i mesclat a Los Angeles.Amb aquest nou àlbum, Oasis torna a l'actualitat discogràfica després de vendre més de 50 milions de còpies dels seus discos anteriors en 17 anys de carrera.

Jam de Perles en concert

(versions de Pearl Jam, en acústic)
LLOC: CaraB, c/Torrent de les flors, 36 - Vila de Gràcia, Barcelona
DIA: Dijous 2 d'Octubre de 2008
HORA: 22:30 hores

Músics:Oriol Cardona (veu i guitarra)
Francesc Ruiz (guitarra)
+info a:

myspace.com/jamdeperles